Tot i ser la professió sanitària més nombrosa, només dues infermeres ocupen posicions de lideratge en la gestió sanitària a Catalunya, d'acord el mapeig realitzat pel Consejo General de Enfermería (CGE), on s’integra el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), i l’Associació Nacional de Directius d’Infermeria (ANDE), que analitza la presència d’infermeres en llocs de responsabilitat a tot l’Estat.

Catalunya, amb una població de més de 8 milions d’habitats i un total de gairebé 400 alts càrrecs i directius a la Generalitat de Catalunya, únicament Paula Gil Leyva, presidenta Metges Sense Fronteres, i Alba Brugués Brugués, gerent de la Regió Sanitària del Penedès i directora dels Serveis Territorials de Salut del Penedès, ocupen càrrecs de lideratge.  En el primer cas, a més a més, no es tractaria de l'administració pública. Cal destacar la figura de Yolanda Lejardi, única infermera membre del Comitè d'Avaluació, Innovació i Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS), comitè que ha d'impulsar la reforma del sistema de salut de Catalunya.

questa dada situa Catalunya al mateix nivell que comunitats com les Illes Canàries, encara que la població catalana és aproximadament quatre vegades superior, i del de la Comunitat Valenciana. De fet, la comparació amb altres comunitats resulta especialment significativa. Andalusia en té 12, les Illes Balears en sumen 9 i Galícia en compta amb 6, aquestes darreres dues comunitats, que amb menys població i menys professionals, compten amb una presència molt superior de lideratge infermer en la gestió sanitària.

Per a Borja Manzanares, president del COIB, “aquestes dades haurien d’incomodar a qualsevol institució que es consideri compromesa amb l’equitat i la representació professional. Ens hem acostumat a discursos sobre igualtat que no es corresponen amb la realitat”. Així mateix, Manzanares, afegeix que: “gràcies a la nostra formació i visió transversal del sistema de salut, les infermeres estem perfectament preparades per assumir rols de lideratge en la gestió sanitària. Se’ns neguen oportunitats que repercutirien positivament en la societat”.

El greuge institucional cap a les infermeres

Pel que fa a aquesta situació d’infrarepresentació, es produeix un greuge alarmant en diferents sentits. D'una banda, tant per la ràtio de càrrecs de confiança a totes les administracions i entitats vinculades al sector salut, com en relació amb la població de Catalunya, així com en nombre de professionals que exerceixen la infermeria.

D'altra banda, s’hi suma al greuge institucional que pateixen les infermeres des de fa anys, amb la negació del reconeixement de la categoria A1 a les administracions, tot i que la seva formació les habilita per ser-ho, es mantenen enquadrades en una categoria inferior (A2), que limita tant el seu creixement professional, com de rols i expectatives econòmiques.

Una professió feminitzada, invisibilitzada i exclosa del poder

El cas català exemplifica la paradoxa que viu la professió infermera a tot l’Estat: majoritàriament formada per dones (més del 85% del col·lectiu), però àmpliament infrarepresentada en llocs de decisió. Un problema estructural que barreja manca de reconeixement, percepció social i biaixos de gènere no resolts.

“La feminització de la professió no pot continuar sent una barrera per mantenir les infermeres allunyades de la presa de decisions. Cal passar de gestos i discursos simbòlics a polítiques reals de promoció del lideratge infermer”, afegeix Manzanares.

El COIB reclama mesures urgents per revertir la situació