Roser Porta Lluch és llevadora de l'ASSIR Muntanya, un centre d’atenció a la salut sexual i reproductiva que ha treballat i elaborat un circuit intern per facilitar als professionals la detecció i el treball multidisciplinari dels casos de violència contra les dones.

• L'Observatori contra la violència domèstica i de gènere del Consell General del Poder Judicial ha fet públic que al segon semestre de l’any a l’Estat espanyol constaven 40.366 dones víctimes de la violència masclista, un 18% més respecte de l’any anterior. Considera que a l’àmbit de l’atenció primària, on hi ha un contacte més directe amb l’usuari, cal fer més prevenció i conscienciació perquè aquesta xifra es redueixi?

Sí, seria molt oportú que els professionals d’atenció primària tinguéssim la consciència de realitzar prevenció de la violència masclista exactament igual que realitzem altres tipus d’activitats preventives. Si les dones troben més espais assistencials on parlar de manera confidencial, on se les pot orientar sobre aquest tema, segurament podríem fer més detecció i, per tant, prevenir dins el possible el patiment d'aquestes dones.

Els professionals d’atenció primària hauríem de fer prevenció de la violència masclista

• Entre els serveis que ofereixen els equips d’Atenció a la Salut sexual i reproductiva (ASSIR) hi ha la detecció precoç de la violència contra les dones aprofitant que les dones utilitzen serveis d'atenció a la salut sexual i reproductiva. Creu que és prou coneguda aquesta funció dels professionals de l’atenció primària per part dels usuaris?

Segurament no tant com voldríem. Possiblement, en general, la població pensa més en serveis socials, però també és cert que la intimitat dels temes tractats a la consulta de la llevadora facilita poder parlar d'aquests temes.

• De quina manera s’està innovant des del centre ASSIR Muntanya, centre on treballa, per millorar la detecció i l’actuació vers el maltractament?

El més important que crec s'ha fet és formació de tots els professionals sobre la violència masclista. La participació de tres llevadores als circuits territorials de violència masclista de l’Ajuntament de Barcelona també ajuda a conèixer diverses formes de treballar, el treball en xarxa dels casos i saber altres espais d'atenció, derivació, etc. Les llevadores referents de violència masclista hem treballat un circuit per tal de facilitar i aclarir que fer davant els casos que es presentin de violència masclista o maltractament. Saber què fer, on derivar, a qui preguntar... En resum, no trobar-te sola davant el cas fa que també sigui més fàcil preguntar sobre aquest tema, ja que la llevadora se sent més segura de la seva actuació i amb més suport.

Pel mateix motiu d'aprendre i apoderar-nos nosaltres mateixes, hem creat un grup de violència masclista dins l'ASSiR. Una llevadora de cada centre— nosaltres tenim 10 centres d'atenció— ens reunim de forma regular juntament amb una de les psicòlogues de l’ASSIR amb molta experiència en aquest tema per tractar casos i comentar actuacions. Compartim també dificultats en l'abordatge de casos més complexos i també la impotència que a vegades sentim quan les coses no som com havíem planificat. En l'abordatge de la violència també es produeix i cal no sentir-se sola davant d'aquests casos. Creiem que la manera d’avançar és formar equip amb professionals amb diverses mirades i formacions. Per últim, des de fa un temps s'ha establert realitzar el cribratge de violència masclista mitjançant el qüestionari PSV (partner violence screening) a totes les embarassades, ja que és un moment en què el risc de patir violència masclista està agreujat.

L’embaràs és un moment de risc de patir violència masclista

• Es tracta de la mateixa manera una dona que demana ajuda que una que no ho faci?

Cada dona necessita un tracte i accions diferents. Per tant, jo diria que segons allò que la dona demanda s’hauria d’actuar. Cada dona que pateix violència masclista no està en el mateix punt de reconèixer, d’acceptar i de poder actuar. Per tant, hauríem també de saber conèixer i respectar en quin moment d'aquest procés intern es troba la dona.
 

• Quins indicadors són sospitosos que una dona pot estar patint violència?

N’hi ha molts: aspecte, tristor, no acudir a les visites concertades, venir sempre amb la parella i no parlar, malestars i molèsties contínues, infeccions de transmissió sexual, etc.  

• En quin moment pot la llevadora que detecta un cas de violència activar algun protocol?

Doncs quan es presenti. Per aquest motiu hem fet la formació i treballem. És important que davant un cas urgent s'activin els mecanismes per protegir a la dona, des dels Mossos d'Esquadra si cal, derivar-la a l’hospital i contactar amb Serveis Social o el Servei d'atenció, recuperació i acollida que ofereix la ciutat de Barcelona. Si és un cas de no urgència, sobretot crear vincle amb la dona i informa-la dels serveis al seu abast.

• Una dona pateixi violència però que no hagi demanat ajuda, pot ser la llevadora el primer professional de referència?

Sí, moltes vegades en tractar temes de sexualitat i d’anticoncepció és més fàcil es facin evidents problemes de violència masclista.
 

• Per què és important la formació dels professionals de la salut en la prevenció i la detecció de la violència contra les dones?

Perquè penso que és la manera de poder fer visible i per tant poder prevenir i treballar la violència masclista. Per poder preguntar, per poder ajudar, per poder donar un espai de confiança a la dona perquè pugui fer el pas de parlar sobre la violència que pateix, necessitem saber com fer-ho i per això necessitem estar formats, conèixer tots els aspectes de la violència masclista i sobretot també saber com actuar davant les situacions que es puguin presentar. Crec també importat treballar en xarxa. Això vol dir que davant un cas és convenient comentar i decidir amb altres professionals quines activitats s'han de realitzar, a qui s'ha de consultar si cal. Tot en benefici de la dona que pateix.

La formació dels professionals i el treball en xarxa és essencial per abordar la violència masclista