En què consisteix la teva feina?

Soc supervisora d’UCI i la meva tasca a més de gestionar la unitat és la coordinació d’òrgans i de teixits, som un equip de set persones amb metges d’intensius. Si tenim un donant, he de revisar tota l’analítica i descartar les possibles contraindicacions que pugui tenir el donant. La revisió de la seva història compartida ha de ser molt exhaustiva. Una vegada descartat que no hi hagi cap contraindicació, cal esperar la mort encefàlica i avisar el servei de neurologia perquè en puguin fer el diagnòstic assegurant que les activitats cerebrals han deixat d’existir.

El pas següent correspon a la infermera que fa el manteniment del donant i jo parlo amb la família per demanar els òrgans. Si la família diu que sí, em poso en contacte amb l'Organització Catalana de Trasplantament (OCATT) per oferir els òrgans i fer una revisió de quins poden ser viables. L’OCATT s’encarrega de buscar els possibles receptors i contacta amb els hospitals de la xarxa hospitalària que fan aquests tipus de trasplantaments. La meva funció és estar pendent del telèfon per gestionar totes les peticions que puguin fer els hospitals i després, juntament amb l’OCATT, organitzar i coordinar els equips de quiròfans que venen de fora del centre. Quan els temps són molt limitats per implantar els òrgans, gestiono amb l’OCATT les ambulàncies pel trasllat dels equips. Finalment quedaria organitzar l’extracció de teixits, les infermeres ens encarreguem de l’extracció de còrnies, i després fer les gestions perquè es traslladi el cadàver a les neveres. És un procediment molt intens, l’últim trasplantament en el que vaig participar va durar tota una jornada.

Els trasplantaments són un procediment molt intens, l’últim en el que vaig participar va durar tota una jornada.

Quin paper té la figura de la infermera en els trasplantaments?

D’una banda, podem parlar de la coordinació del procés de trasplantament i, de l’altra, de les cures infermeres durant aquest procés. Si parlem de la coordinació, a Catalunya tots els coordinadors de trasplantaments són metges amb participació d’infermeres al seu equip, però no en les mateixes funcions (un coordinador en una guàrdia de trasplantament és l’encarregat de parlar amb la família, demanar òrgans, parlar amb un jutge, etc.). A fora, la coordinació de trasplantament per part d’infermeres està més estesa i considerada, però aquí la funció és més de suport i coordinació de quiròfans i d’equips infermers, ja que aquesta figura depèn de la direcció mèdica del centre i no de la direcció infermera.

L’altra tasca de la infermera és el manteniment del donant a l’UCI, que sempre ha d’estar mantingut per un respirador. En el moment en què a una persona a l’UCI es pren la decisió de no continuar amb la malaltia per la qual ha ingressat i es planteja que pugui ser donant en un dels diferents tipus de programes de trasplantament, la infermera ha de controlar-li les constants vitals per detectar si estan alterades, saber quan ha de donar la veu d’alerta al coordinador i fer tot el seguiment. Per això, aquesta figura ha de ser experta i coneixedora de totes les variables en els tipus de malalts que es poden produir en una UCI.
 

Quines habilitats o quin perfil ha de tenir una infermera que es desenvolupi en aquest àmbit?

Ha de tenir experiència en cures intensives perquè tenim malalts molt polivalents, amb moltes situacions i ha de conèixer quan donar la veu d’alarma. També ha de tenir coneixements sobre les situacions que es poden donar a l’hora de demanar òrgans i de com gestionar la relació amb la família. Quan es demana la donació d’uns òrgans o teixits, si bé moltes famílies ja saben què volia la persona difunta, la realitat és que tenim una cultura on no parlem de situacions de mort i es viuen situacions molt dures. De vegades t’has de quedar plorant amb la família i d’altres vegades no pots quedar-te amb un no com a resposta a la donació i has d’intentar revertir-lo.

Sempre diem que sense donant no hi ha trasplantament, aleshores moltes famílies s’han de treballar. La figura de la infermera ha de tenir molta afinitat amb les famílies, facilitat per parlar-hi, ser propera, receptiva, saber utilitzar l’escolta activa i la reciprocitat. També ha de conèixer tot el procés de la donació i les guies i protocols de cada centre. En algunes comunitats autònomes en el procés de donació utilitzen també la figura de l’assistenta social i tenen psicòlegs que donen suport a les famílies.

La figura de la infermera ha de tenir molta afinitat amb les famílies, facilitat per parlar-hi, ser propera, receptiva, saber utilitzar l’escolta activa i la reciprocitat.

És una figura prou coneguda?

No és gaire coneguda. És una tasca que sempre s’ha pensat pel metge, però una infermera pot estar capacitada per desenvolupar la funció de demanar òrgans. Fa dos anys es va organitzar per primer cop una jornada de trasplantaments només participada per infermeres. Em vaig sorprendre molt perquè hi havia gent que no coneixia i porto en el món dels trasplantaments des de l’any 2000. Les infermeres tenim moltes coses a dir i la nostra és una feina desconeguda per a molts professionals. Ens costa d’arribar en aquest món i sempre hem de demostrar moltes més coses que els metges.

Les infermeres tenim moltes coses a dir i la nostra és una feina desconeguda per a molts professionals.

Com ha impactat la pandèmia a la situació dels trasplantaments?

En la primera onada de la pandèmia, durant tres o quatre mesos, es van aturar els trasplantaments a tot Catalunya perquè no teníem espais a les UCI per mantenir aquests malalts amb els respiradors. A l’estiu, quan va baixar el nombre de persones amb covid, vam començar a reprendre l’activitat. Poc a poc tornem a la normalitat i s’han ampliat els espais i llits d’UCI de l’hospital, però tinc la percepció que ens hem tornat més egoistes respecte a la donació d’òrgans i teixits, he trobat les famílies més negatives. Hem de tenir en compte que quan parlem d’una donació, vol dir que s’allarga el procés que hi ha quan una persona mor i, actualment, les famílies volen acabar com abans millor aquest procés perquè estan molt cansades de totes les limitacions que han tingut durant l’ingrés hospitalari del seu familiar a causa de la pandèmia.

Fotografia: Chelo Villanueva