La infermera doctora Anna Falcó, professora del Departament d’Infermeria Fonamental i Medicoquirúrgica de la Universitat de Barcelona, ha estat guardonada amb el Premi d’Investigació en Bioètica 2012-2013 de la Fundació Víctor Grífols i Lucas per la seva tesi doctoral en la qual analitza els conflictes ètics que es produeixen a les Unitats de Cures Intensives i que planteja un model i instrument nou per analitzar-los i poder-los prevenir i tractar. 

Hem aprofitat l’entrega d’aquest guardó per conèixer amb detall el contingut del treball i els problemes ètics que es produeixen en l’entorn de les Unitats de Cures Intensives, objecte del seu treball d’investigació. Es tracta de la tesis doctoral que va defensar a la Universitat de Barcelona el juny de 2012 i amb la que  va obtenir una qualificació d’excel·lent cum laude. Ha realitzat un estudi descriptiu, psicomètric i correlacional amb l’objectiu d’explorar aquest fenomen i observar les variables que hi estan relacionades.

 

El tema de la conflictivitat ètica i el benestar moral són temes que m’interessen des de fa anys, com molts d’altres de la bioètica. La conflictivitat ètica és un fenomen humà universal. Sabem que les responsabilitats ètiques que assumim les infermeres en la cura de les persones i els avanços científics i tècnics en l’àmbit sanitari de les últimes dècades ens fan especialment vulnerables a patir conflictes de naturalesa ètica. Tot i això, estudis com aquest ajuden a entendre el fenomen, idear estratègies per prevenir la seva gènesi i identificar les millors formes d’afrontar-los quan es presenten.

El fet de tenir formació específica en bioètica i el la cura de la persona amb malaltia en situació crítica em va portar a desenvolupar un projecte unint aquestes dues àrees de coneixement. També em va motivar força el fet que no estava suficientment estudiat el fenomen en el nostre entorn i que tampoc s’havia analitzat la tipologia de conflictes a nivell clínic.

 

 

Les UCI són serveis especialment conflictius per les característiques i la severitat de la persona en situació crítica i per les possibilitats tècniques que ofereixen. Ara bé, el fet de que acabin sent o no conflictives depèn de diversos factors, que s’expliquen de forma detallada a l’estudi. El nivell de conflictivitat ètica en les nostres UCI és similar o fins i tot més baix que el d’altres països.

 

Les situacions que generen més conflicte ètic són el fet de constatar que el tractament analgèsic és insuficient per al control del dolor i el d’administrar tractaments que la infermera creu que son massa agressius tenint en compte l’estat de la persona i que li provoquen un patiment afegit, aspectes relacionats amb la responsabilitat ètica d’alleugerir el sofriment.

 

 

Per l’anàlisi dels resultats obtinguts es constata que a les UCI dels nostre entorn es duen a terme algunes mesures que prevenen la gènesi de conflictes ètics i això és molt important cal seguir-les implementant, doncs són efectives. Hi ha situacions potencialment conflictives que no ho acaben sent gràcies a la intervenció preventiva de les infermeres i de la resta de l’equip, com per exemple, les que es deriven de la relació amb les persones amb malaltia en situació crítica  i la seva  família.

 

L’estudi presenta 10 conclusions que es desprenen de la investigació realitzada. Una de les conclusions principals és que la conflictivitat ètica és un fenomen viscut en primera persona que és altament sensible a les condicions de l’exterior. Les infermeres que asseguren que treballen en equip i que participen activament en la presa de decisions diuen trobar-se en un entorn propici a tractar qüestions de caràcter ètic i presenten nivells baixos d’exposició al conflicte ètic.

 

Aquest fet, juntament amb d’altres troballes que han obtingut nivells de significació estadística, ens porten a pensar que incidir en les condicions de l’exterior pot influenciar en els nivells de conflictivitat ètica dels professionals.
Una altra conclusió important és el fet de constatar que els tipus de conflicte, de característiques i etiologia diferent, s’organitzen segons nivells de menor a major exposició al conflicte ètic.

 

 

La tasca de renovació del codi d’ètica de les infermeres i infermers de Catalunya, impulsada per part del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, ha sigut excel·lent. Felicito al grup de les infermeres que han treballat en la seva redacció per la feina feta, que em consta que ha estat molta i complexa. 

El codi d’ètica té una funció identificativa i declarativa dels valors i principis ètics de la professió, però també pot ser coercitiva, si no s’acompleix amb aquest referent. La seva actualització augmenta les possibilitats de poder-se aplicar en un entorn clínic real, però també cal voluntat per aplicar-lo i que sigui veritablement útil pels professionals assistencials i gestors, fonamentalment.

Crec que podria ajudar a garantir el seu compliment el fet que a l’hora de dissenyar els protocols d’actuació als centres es tinguin en consideració, de manera explícita, els valors i principis recollits en els codis d’ètica professionals. Sovint només es basen en els principis bioètics i en els estàndards d’evidència científica detallats en les guies de pràctica clínica.