FacebookTwitterLinkedInGoogleEnviar...PinterestWhatsapp
12 de febrer de 2014
    Karina Vizcaino
    Karina Vizcaíno és infermera des de fa més de 20 anys i entre d’altres experteses ofereix acompanyament a les persones a través del Shiatsu en moviment. Una disciplina centrada en l'autocreixement a través del cos i del contacte. El proper dia 20 de febrer participarà en el cicle d’Aules de coneixement i pràctica infermera en teràpies naturals, però abans ens ha concedit uns minuts per avançar-nos de què es tracta la proposta d'Anatomia Viva i el Shiatsu en moviment.

    Vostè explica que va arribar al Shiatsu més com una forma d’autocura que no pas com una manera d’oferir atenció.
     
    Així és, fa uns deu anys vaig passar de treballar a un torn de nit, a tenir una plaça de mitja jornada i vaig veure que era el moment de dedicar una mica de temps al meu cos, la meva ment i les meves emocions. Havia passat tota la vida estudiant per cuidar els altres i vaig sentir que era el moment d’estudiar quelcom que m’ajudés a tenir cura de mi mateixa i a entendre la dona amb força però amb molts dubtes existencials que era jo.

    I per què el Shiatsu? 

    Vaig triar el Shiatsu perquè té la filosofia i la mirada holística que jo buscava i al mateix temps, en ser una disciplina basada en la medicina tradicional xinesa, es fonamenta en una tradició acadèmica seriosa. També em va atreure el fet que l’eina principal fossin les mans i el cos del terapeuta. Això em va fer sentir que era un bon camí per conèixer-me, per després conèixer bé i tractar els altres.

    Vostè però practica un Shiatsu específic, no és així?

    Sí, el Shiatsu en moviment. La seva característica diferencial bàsica es troba en la posició del terapeuta. Ja que aquest es col·loca en una posició d’igualtat amb l’usuari. És a dir, que no fem diagnòstics, sinó que ajudem a l’autoexploració del conflicte.

    Fent servir el cos ajudem a les persones a fer-se conscients de la seva situació i els ajudem a transformar i portar a la consciència tot el potencial que ha quedat amagat darrere els símptomes. La millora de la salut podríem dir que és gairebé un efecte col·lateral al creixement personal i l’aprenentatge sobre un mateix.

    Vostè té un mètode d’ensenyament propi, l’Anatomia Viva.

    L’he anat desenvolupant en la meva activitat docent a l’Escola de Shiatsu i Moviment de Barcelona i crec que és una eina molt interessant per aquelles persones que vulguin apropar-se al coneixement anatòmic del cos, del cos holístic. És una proposta que tracta de vivenciar i experimentar amb les estructures anatòmiques a estudiar a través de petits exercicis de contacte. D’aquesta manera l’alumne viu la saviesa del cos i més tard pot aplicar els seus coneixements de manera autònoma.

    Respirar és una necessitat bàsica, però com incideix en la salut?

    Vostè ho ha dit, és una necessitat bàsica. Respirar és la vida. És un punt en el que hi estan d’acord moltes filosofies i pràctiques espirituals. Si no respiro, la mort ve ràpidament. Si la nostra respiració està limitada per una estructura física rígida, que està en tensió, que pateix l’efecte d’unes emocions depressores, la nostra vida serà rígida, tensionada, deprimida, limitada.

    El cos i la salut són un reflex de la nostra sintonització amb la vitalitat i la vida. Si no respirem bé, si la nostra “vida respiratòria” és limitada, la nostra salut indubtablement no serà bona.

    Quins són els errors o mals hàbits pel que fa a la respiració?

    L’error més greu i més comú és no ser conscient de la pròpia respiració i de tota la informació que ens dóna. Totes les emocions afecten al nostre patró respiratori. No ser-ne conscient fa que no estiguem connectats amb el nostre món emocional i amb la saviesa corporal que ens avisa quan alguna cosa no rutlla bé. Si som conscients de la nostra respiració podem percebre quan quelcom no va bé i actuar amb consciència. Sortir del paper de víctimes i connectar amb la nostra saviesa innata. Moltes vegades som presoners de les nostres pors i conflictes. És quan diem que el nostre tòrax, la nostra “gàbia toràcica”, es converteix en una presó. Es pot imaginar que amb el que dic, l’ús del tabac, que esgota el Chi o Ki del pulmó, tampoc és un hàbit que ens ajudi gaire a estar connectats amb la vida.

    En què ens ajuda el Shiatsu en Moviment a controlar la respiració i el tòrax?

    Bé, l’ajuda o el camí que ofereix és més bé a aprendre a no controlar la respiració. El control és sinònim a por i limitació. La vida és un incessant fluir d’obertura i de contracció, un cicle absolutament elàstic i sensible, similar als moviments respiratoris d'inspirar i d'exhalar. Amb el Shiatsu en Moviment, mitjançant el contacte i la participació de l’usuari activem aquest cicle i fa que les connexions nervioses inactives es tornin a estimular. Això ens permet habitar de nou el nostre tòrax i aparell pulmonar.

    També gràcies a la teoria de la Medicina Xinesa i amb els meridians relacionats amb el Pulmó i el Metall, ajuda a la persona a alliberar-se, a obrir més la seva respiració i el tòrax i a poder connectar amb el millor d’un mateix i d’allò que ens rodeja.
     
    Per assistir a la sessió empleneu el formulari que trobareu en aquest enllaç.