Un cop més, la sala d’actes del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) es va omplir. En aquest cas, les infermeres interessades van tenir l’oportunitat de descobrir com guarir a través de la pràctica de la pintura, la dansa, l’escultura, la fotografia o el teatre. Els assistents van poder participar, fins i tot, en l’elaboració de dues pintures que es van enllestir durant el temps que va durar l’aula.

 

En paraules de Pilar Orgillés “les arts són mitjans privilegiats per conduir les necessitats de les persones en un moment donat”. Els artterapeutes ajuden a la persona atesa a utilitzar aquests mitjans per crear canals de comunicació fluids tant a nivell introspectiu com en la relació amb el seu entorn.

 

Aquests canals de comunicació, es treballen al voltant de dos eixos. El primer és l’ús de les arts com a mecanismes per entrar en un univers simbòlic, que permeti a la persona atesa apartar-se de la realitat física de la seva situació de salut, reflexionar sobre el seu problema d’una manera més integral i trobar-hi sortides creatives.

 

El segon eix és la construcció d’un vincle de comunicació entre la persona atesa i el terapeuta. Mitjançant aquesta relació comunicativa l’usuari pot desenvolupar noves formes de relació amb els altres i amb si mateix. Aquestes noves maneres, el portaran a la millora del seu estat de salut.

 

En la seva explicació, Orgillés va insistir molt en la necessitat de crear un espai de confiança amb la persona atesa i per això va explicar que “ la teràpia no pretén fer interpretacions sobre el significat dels treballs de l’usuari”.

 

Per contra, és aquest últim el que ha d’interpretar la seva pròpia discussió interna. “Els artterapeutes no som crítics d’art, no ens interessa el resultat de l’obra, sinó el procés que ha portat a ella” va afegir la infermera especialista.

 

L’Artteràpia tracta de crear un espai emocionalment confortable en tot moment.  En el procés de la teràpia, és essencial no espantar la persona atesa amb una referència directa a allò que la fa patir. “Si atenem a una persona amb anorèxia, no l’enfrontarem a fer una escultura d’un cos nu, això l’espantaria i l’allunyaria de la reflexió profunda sobre la que ha de pivotar el seu procés de guariment”.

 

L’Artteràpia té el seu origen, al segle XIX, en l’ús de l’art, que es feia als hospitals per combatre l’apatia de les persones ingressades. Va ser després de la segona Guerra Mundial quan Adrian Hill va convertir aquest recurs en una eina terapèutica, aconseguint guarir-se d’una tuberculosi. Després d’això va començar a fer el mateix amb els malalts que arribaven dels fronts d’Europa. Així, Hill es va convertir en el primer artterapeuta en nòmina d’un hospital

 

El reconeixement oficial de l’Artteràpia no va arribar fins l’any 1999 al Regne Unit i a Espanya, aquesta disciplina està a l’espera d’una imminent regulació. De fet, el 2010 s’ha constituït la Federació Espanyola d'Associacions Professionals d’Artteràpia (FEAPA) que treballa per potenciar el desenvolupament professional i la recerca en Artteràpia, la regulació de la seva pràctica i fomentar l’intercanvi d’experiències entre els professionals del seu àmbit.

 

La propera sessió del cicle d’aules serà impartida el proper 17 de maig per l’infermera especialista Elena Saura i tractarà les tècniques i l’aplicació de la medicina ayurvèdica, d’origen hindú.