Implicar la família en l’atenció, orientar-la en els aspectes tècnics i treballar conjuntament amb ells per desenvolupar eines davant de l’Alzheimer, són els elements clau per assolir una cura infermera efectiva per a les persones afectades per aquesta demència.

 

Aquestes són algunes de les conclusions de la taula rodona “Abordatge multidisciplinari a la persona afectada per la demència d’Alzheimer” celebrada a Manresa per l’Associació de Familiars de Malats d’Alzheimer i altres Demències (AFA). 

 

En aquest acte hi van participar diversos experts en el tractament de persones amb demència  que varen discutir sobre l’important paper que juguen l’afecte i l’entorn familiar en el benestar de la persona atesa.

 

Isabel Llimargas, infermera especialista en gerontologia del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) va assegurar que “per a la infermera és bàsic conèixer la història de vida de la persona atesa abans de desenvolupar la seva demència i treballar amb la família per ajudar-los a reconèixer l’ésser estimat que encara es troba darrere dels símptomes”. 

 

La tasca de la infermera durant tot aquest procés no es substituir l’afecte dels familiars dels malalts sinó fer un acompanyament en la vessant tècnica de la malaltia per tal que els familiars sàpiguen reaccionar davant de les diferents situacions que tant la persona directament afectada com el seu entorn es van trobant.

 

En la seva intervenció Llimargas va explicar com una de les principals manifestacions de l’Alzheimer són les reaccions traumàtiques inesperades. Aquestes situacions, provocades per la pèrdua de la noció del temps, poden fer que un soroll o fins i tot un gest o un somni condueixin a la persona que pateix Alzheimer a reviure una experiència traumàtica del seu passat. En aquests casos els afectats poden reaccionar agressivament o entristint-se sense que hi hagi un motiu aparent.

 

“Aquests són els moments més durs tant per la persona atesa com pels seus familiars- va dir Isabel Llimargas- però també són els moments en els quals el fet de conèixer bé la història de vida de la persona que tenim al davant ens pot ajudar més”.

 

“Portant a la persona angoixada a reviure moments positius de la seva vida, com el naixement d’un fill o l’època d’estudiant podem tranquil·litzar-la i retornar-la al moment present”.

 

En aquest procés és clau comptar amb la complicitat i la col·laboració de la família que ha d’implicar-se activament en la resolució d’aquest tipus de situacions quan es produeixen. També és important estimular i utilitzar el llenguatge no verbal, ser afectuosos i mantenir una actitud positiva.

 

El Metge Albert Estiarte, adjunt a la direcció general de la Fundació Althaia, qui també va participar a la taula rodona, celebrada el passat 23 de febrer, va subscriure completament les paraules de Llimargas. Com a fill d’una dona afectada per l’Alzheimer, Estiarte va explicar que bussejar en la vida de la seva mare va ser un viatge enriquidor, que no només el va ajudar a atendre-la millor, sinó a assumir la seva demència.

 

A l’acte també hi van participar la psicòloga Maria Luz Crespo, de la Fundació Althaia, i els metges Pere Bonet, president de la delegació comarcal del Bages del Col·legi Oficial de metges de Barcelona, i Rafael Blesa, director del servei de neurologia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

 

Tots ells que varen repassar les fites recents en el diagnòstic de l’Alzheimer i van incidir en la importància de fer una detecció cada vegada més precoç del síndrome per fer front als símptomes.