Begoña Martí, infermera amb una llarga experiència en l'atenció primària, analitza des de la seva vessant professional el recent estudi publicat a The Lancet que demostra que la sobrecàrrega de treball de les infermeres augmenta la mortalitat. L'estudi analitza aquests resultats des de l'àmbit qurúrgic, però hi ha d'altres entorns afectats per aquesta situació. Un d'ells, l'atenció primària.  

Quins efectes té aquesta sobrecàrrega en els usuaris atesos des del CAP?

En l’àmbit de l’atenció primària, tenir una ràtio d’usuaris molt elevada per cada infermera té efectes en la qualitat de l’atenció que podem oferir a la persona: disminueix el temps de dedicació, les visites domiciliàries i també obliga, en alguns casos, a sacrificar programes preventius i d’educació per a la salut.

 

 

La capacitat d’escolta i l’acollida de les emocions i els sentiments de les persones ateses es fa a costa del burnout de les infermeres. La situació fa que no es respecti el temps que les persones ateses tenen per asollir un bon nivell en els coneixements per millorar la seva pròpia salut i l’acompanyament que podem fer les infermeres és, desgraciadament, molt menor al que ens agradaria.

 

Per promoure l’autocura i fer que la persona sigui responsable de la seva salut cal que estigui ben acompanyat per la seva infermera i que tingui els coneixements i adquireixi les habilitats adequades. I aquí el nostre paper professional és clau.

 

Aquesta sobrecàrrega força a que les infermeres d'atenció primària realitzin més seguiments segons  exclusivament el que marquen les guies de pràctica clinica que no pas segons les necessitats de les persones. I es tendeix perillosament a organitzar-nos per malalties o per necessitats de tècniques i no en funció de les necessitats de salut de la persona. L’individu és un tot i no podem caure en l’error de fraccionar les seves necessitats de salut. 

 

 

L’assignació de la població atesa està molt per sobre dels límits que recomana la pròpia Organització Mundial de la Salut, de no superar les 1.900 persones per infermera. Actualment els càlculs d’assignació es realitzen amb fòrmules poc clares que no garanteixen la seguretat de les persones ateses ni dels professionals. La manca d’infermeres de l’àmbit familiar i comunitari en l’atenció primària provocarà com a conseqüència una pèrdua de la salut de la població i de la comunitat, fet que a mig termini suposarà més despesa sanitària pel sistema.