La infermera i col·legiada Glòria Maria Fuster, que deixa enrrera 25 anys d'experiència professional, ens ha enviat aquesta carta que vol fer extensiva a la resta de companys de l'hospital on treballa, però també de professió. Malgrat veure's obligada a tancar la seva etapa laboral, assegura que seguirà sent i sentint-se infermera, com moltes altres persones que han fet aquest pas.

 

Hola companys,

 

Fins fa poc hem tingut l' oportunitat de compartir grans experiències, grans vivències, algunes bones, d'altres no tant, però de ben segur que totes enriquidores... El fonamental és que durant tots aquests anys, ara en farà 25, he format part d’aquest hospital i he entregat part de la meva vida amb emoció, paciència i generositat. I un sentiment de veure créixer juntament amb vosaltres la gran alegria de ser grans, sent petits.

 

És trist prendre la decisió de marxar, però a tots ens arriba el moment de dir adéu tard o d' hora, és la llei de la vida...

 

Us vull donar les gràcies a tots vosaltres, companys, malalts, familiars... i tots aquells que teniu relació amb el nostre estimat hospital, per tot el que m' heu ensenyat, tot el que he aprés, tots els valors que he anat adquirint i que, de ben cert, m' han format com a infermera i  com a persona. Gràcies! Sense vosaltres no ho hagués aconseguit.

 

Ara, deso  l'uniforme, però us vull comunicar que sempre més seré infermera, i companya vostra, perquè  aquesta preciosa vocació no és únicament durant la vida laboral, per a mi, és per sempre...

 

M'agradaria que quan penseu amb mi, em recordéssiu amb un somriure, així com jo sempre  us portaré, a tots, dins del meu cor.

 

El meu sincer agraïment a tots vosaltres.
Sempre us recordaré, de fet ja us trobo a faltar.
 
Fins sempre companys

 

Glòria Maria Fuster