La Dra Heather Herdman, infermera, professora i investigadora a la Universitat de Wisconsin-Green Bay (EEUU) i Directora Executiva de NANDA-International ha estat a la Facultat de Ciències de la Salut de la Blanquerna-Universitat Ramon Llull per donar una màster class sobre  “L’ús dels diagnòstics infermers en la pràctica clínica: el valor afegit de les cures infermeres”.

La Dra Herdman ha fet en aquesta màster class un recorregut per la responsabilitat infermera i l’ús d’un llenguatge professional, el coneixement necessari per usar els diagnòstics infermers com a base per a la gestió de les cures de la persona atesa, la precisió diagnòstica, la revisió i desenvolupament de la terminologia NANDA-I a través de la investigació (basada en l’entorn clínic) i la responsabilitat professional de promocionar i desenvolupar la terminologia infermera.

Hem parlat amb la Dra Herdman per conèixer la seva visió sobre la convivència dels Llenguatges Estandaritzats en Infermeria (LEI) i la pràctica clínica.

El propòsit dels Llenguatges Estandarditzats en Infermeria (LEI) és descriure el coneixement infermer, el procés infermer. És una manera molt efectiva de donar veu a la disciplina infermera, que té una perspectiva única i valuosa. La suma del diagnòstic mèdic i del diagnosi infermer dona més força a les intervencions, ja que el diagnòstic infermer és diferencial i preferencial. La responsabilitat de la infermera radica primer en conèixer els conceptes infermers i després en entendre els processos. No es tracta d’utilitzar els LEI com un llibre de consulta ni una documentació que s’ha d’aplicar al peu de la lletra. No podem perdre de vista que s’actualitza cada tres anys però la recerca no para, és constant, i hi ha múltiples factors com els psicosocials i culturals que són molt diferents segons el país en el que estàs treballant. És responsabilitat de la infermera, doncs, estar al dia de les últimes investigacions i avanços en la seva àrea pràctica i entendre el context en el que està treballant.

 
A banda d’aquest coneixement disciplinar específic, les infermeres haurien d’advocar per l’ús dels LEI en la pràctica i l’educació, promoure l’estudi, revisió i desenvolupament del mateix. És una responsabilitat comuna de tot el col·lectiu. De fet, NANDA-I és una societat científica integrada per voluntaris que revisem els diagnòstics professionals i recerca que d’altres infermeres apliquen i validen en la seva pràctica assistencial. Es construeix i valida el coneixement infermer, amb l’aportació de tot el col·lectiu infermer, que el fa créixer.    

La visió dels diagnosis NANDA-I són neutrals en relació als diferents models infermers i s’adapten a tots perquè no estan dissenyats sota aquesta perspectiva. Al final els models infermers posen èmfasis, a la pràctica, en unes coses o unes altres però el coneixement infermer és el mateix.

Penso que hi ha unes quantes facultats i universitats que ho estan fent molt bé i que serviran de locomotora per a la resta. Hi ha molts models educatius que funcionen en aquest sentit. El més important és treballar sobre la pràctica i posar en situació els alumnes a fi que en lloc de donar-los els diagnòstics fets, com una documentació, arribin - mitjançant el procés de raonament clínic- a elaborar les seves valoracions i diagnòstics, que després podran comprovar amb els definits. Es tracta d’aprendre el procés mental a través del coneixement i l’experiència. El raonament clínic no és lineal, ni equivalent de pacient a pacient, ni innat ni màgic. Requereix moltíssima pràctica durant molt temps i per això és tan difícil d’ensenyar. Una infermera hauria de poder identificar entre 20 i 25 situacions bàsiques, més aquelles que siguin especialitzades de les seves àrees de treball.

A nivell laboral, és cert que a la professió hi ha un salt generacional. Tenim les infermeres que van ser educades abans de l’estandarització dels llenguatges, les que han viscut la seva implementació i les que ja s’han educat sota aquest criteri. La manera en què, a la pràctica, cadascú aplica els LEI i les maneres de fer són, sovint, els esculls més importants. Saber fer un diagnòstic és una habilitat i no totes les infermeres la tenen al mateix nivell. Hi ha un component personal de com mentalment s’interpreten dades i es relaciona informació que és molt personal. Aquest component individual és comú a totes les professions, de fet.

En aquest sentit l’important seria que en les organitzacions sanitàries, les distribucions de les tasques també tingués en compte aquestes habilitats, més diagnòstiques o més de tractaments, de les infermeres a fi de ser més efectius en l’assistència a l’usuari però, a hores d’ara, això és ciència ficció.

L’estandarització és crítica per millorar la cura del pacient i condueix a identificar criteris de valoració. La recerca en el diagnòstic infermer ha d’estar enfocada en determinar les intervencions que siguin més ràpides, més barates i més efectives. Trobar la capacitat per planificar intervencions eficaces que condueixin a resultats positius i utilitzar indicadors de resultats mesurables i clars.

Doncs força alt; el més alt dels llenguatges estandarditzats però cal fer molta feina encara. Hi ha moltes àrees en les que s’ha de seguir treballant. En la propera edició en castellà de la guia, que es publicarà a la tardor, ja s’inclou per exemple diversos tests d’escales diagnòstiques que estan perfectament validats internacionalment com els de dolor, per exemple, i que tenen una evidència clara. A l’edició en anglès ja s’hi poden trobar. Aquest punt, el de tenir aquest tipus de test d’escales diagnòstiques és una àrea en el que hi ha molt recorregut a fer.

 

 

- El COIB ofereix una aplicació informàtica per facilitar l’accés a les NANDA, NIC i NOC, 2 de setembre de 2014