Les infermeres de la Comissió de Teràpies Naturals i Complementàries del COIB han tingut la oportunitat d’entrevistar en grup, a l’especialista brasilera en iridologia i teràpia floral Léia Fortes. Fortes, que compta amb més de 29 anys d’experiència assistencial, ha estat infermera en diversos hospitals i actualment és professora a la Universitat de Sao Paulo.

 

També es dedica a la investigació sobre teràpies complementàries. Aquestes investigacions l’han portada a Barcelona amb l’objectiu d’estudiar i comparar la manera de treballar de les infermeres i institucions catalanes i les seves homòlogues brasileres.

 

Léia Fortes emana pau. Amb actitud calmada i cordial respon a les preguntes amb la seguretat de qui ha rumiat molt les seves opinions però defugint l’autoritarisme. Actua amb la confiança de qui té el sentit comú de la seva banda i sap que parlant és com les persones acaben entenent-se.
 
Com valora la seva visita a Barcelona?
Ha estat un visita molt enriquidora. He pogut veure com treballen les teràpies naturals aquí i veig que hi ha moltes coses que podríem aplicar al Brasil. Ha estat extraordinari poder assistir a les classes a la universitat i al Màster de Medicina i Infermeria Naturista que han endegat el COIB amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma i del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.  

 

M’ha agradat especialment conèixer les investigacions sobre l’ús del Reiki en persones amb càncer a l’Hospital Oncològic Duran i Reynals i m’he quedat impressionada de la tasca feta des de la vostra Comissió de Teràpies Naturals i Complementàries per la incorporació d’aquests tractaments en la pràctica infermera.

 

A Catalunya les teràpies naturals cada vegada tenen més implantació per part de la població, tot i que encara no tenen complert el seu reconeixement oficial. Quina és la situació al Brasil?
Al Brasil, com a tot el món, la majoria de la població està demanant tractaments més naturals. És normal. Causen menys efectes secundaris i són tractaments més barats i menys invasius. Estic segura que ens els propers anys, amb l’increment del nombre de persones en edat avançada i de les malalties cròniques i degeneratives, la demanda a l’àmbit de les teràpies complementaries no pararà de créixer.

 

Això sí, cal que continuem avançant en les regulacions dels usos de les teràpies i el reconeixement per part del sistema acadèmic. En aquest sentit, les infermeres brasileres hem estat pioneres. L’ús de les teràpies està reglamentat pel Consell de la Infermeria del Brasil des del 1997 i específica la necessitat de tenir un títol d’infermera i d’haver cursat un mínim de 360 hores en matèria de teràpies complementaries per poder aplicar-les.

 

Hi ha algun tipus de regulació en la utilització de les teràpies naturals per part del Govern brasiler, que permeti acreditar els centres o professionals que les practiquen?
Des del 2006 tenim la sort de comptar amb una llei general que regula l’ús de les teràpies complementàries i les accions per incorporar aquestes teràpies en el sistema de salut pública. La veritat és que aquest és un instrument importantíssim per continuar endavant en el reconeixement i en l’ús correcte de les teràpies complementaries.

 

I les teràpies naturals també gaudeixen d’aquest emparament a les institucions acadèmiques?
En l’àmbit acadèmic l’acolliment és més irregular. En algunes universitats, com la de Sao Paulo, encara son matèries optatives i en d’altres no s’imparteix. A la majoria de d’escoles d’infermeria del Brasil la matèria encara no és obligatòria. Tot i que tenim un bon marc legal manquen programes oficials de formació i això fa que per a les institucions privades i per al sistema de salut públic sigui difícil a vegades oferir teràpies complementàries, especialment en el cas dels hospitals. Patim una manca de professionals qualificats que és resultat de la manca d’una regulació educativa i professional que determini quins professionals en són els responsables.

 

En aquest sentit què li sembla doncs l’esforç de la Comissió de Teràpies Naturals i Complementàries del COIB per garantir la formació d’infermeres en aquest àmbit?
Excel·lent. Aquesta és una de les grans idees que m’emporto de Barcelona cap al Brasil. L’acreditació acadèmica que tanta falta ens fa, neix amb iniciatives com la de seva comissió.

 

També és un instrument útil per a incentivar i difondre la investigació científica. Aquesta és la millor manera de superar les reticències que encara trobem entre els professionals de la salut. És important fer investigacions amb un dibuix metodològic adequat. Hem d’acumular evidències, quants més estudis millor, i han de ser evidències de qualitat.

 

Quines diferències ha percebut entre la realitat de Catalunya i el seu país pel que fa a aquest àmbit?
A tots dos països estem començant a explorar l’àrea. Ens trobem amb les pedres al camí que són normals en aquest tipus de situacions. El que està clar al Brasil és que les infermeres som les pioneres d’aquest moviment d’acceptació de les teràpies naturals a l’àmbit sanitari i que el procés no és pot parar.

 

Suposo que el protagonisme de les infermeres és deu al caràcter tradicionalment obert i holístic de la nostra professió, però també sens dubte a que som els professionals que millor podem combinar les diferents teràpies, complementàries i convencionals, per donar una millor atenció a les persones ateses. 

 

La principal diferència entre Brasil i Catalunya es troba en que nosaltres gaudim d’una legislació del Ministeri de Salut que regula l’ús de les teràpies i vostès no. Si bé, aquí compten amb una Comissió de Teràpies. A Brasil és la Junta d’Infermeria qui acredita els certificats de formació. Aquest òrgan però, no està integrat per experts en la matèria. Fora interessant constituir aquesta comissió per tal que els experts poguessin acreditar els infermers i infermeres en teràpies complementaries.
 
Què ha après del que es fa a Catalunya i què pensa que podria ser un exemple pel seu país? I al revés? Què creu que es practica a Brasil que seria un camí a seguir per Catalunya en aquest terreny?
Una conseqüència de la feina de la seva comissió és el fet d’haver constituït un Màster en Teràpies Naturals. Aquest és un model que hem d’incorporar al Brasil. Necessitem especialistes i per això calen programes acadèmics seriosos com el seu màster. També hem d’aconseguir que s’estableixi de forma obligatòria, al currículum acadèmic de les infermeres, el fet de conèixer, al menys, una teràpia de cada un dels 5 grans grups de teràpies naturals.

 

En aquesta visita, he pogut participar en un taller sobre reflexologia tailandesa impartit per l’Associació per l’estudi i difusió de les reflexologies (ediREFLEX).

 

També m’ha semblat molt interessant veure com s’aplica el Reiki. He tingut la oportunitat de conèixer aquesta tècnica aquí, a través del mètode Omnia. A Brasil fem servir més el Usui. He de reconèixer que l’Omnia resulta una aproximació molt rica. També m’he convertit en una apassionada de la tècnica metamòrfica. És molt bella i senzilla. No tinc noticia que es practiqui al Brasil, i per això me l’enduc amb mi.

 

Pel que fa a Catalunya, vostès han de lluitar per aconseguir una legislació suficient sobre la pràctica i l’ús de les teràpies naturals en l’àmbit sanitari.

 

Quin creu que és el futur de les teràpies naturals al seu país? I en general? Quin és el camí que creu que ha de seguir tot el món?  
El futur és excel·lent arreu. Es qüestió de temps que les teràpies naturals s’acabin imposant com a complement a les teràpies i tractaments convencionals. Encara estem al principi d’aquest camí però. Hem de ser pacients. Falten encara 10 o 15 anys per normalitzar les teràpies naturals, però estic convençuda que no hi ha marxa enrere.

 

El que hem de fer les infermeres és continuar investigant i generant experiència. A vegades, sembla que ens costa molt publicar les nostres troballes. Suposo que en part es deu a un complex d’inferioritat, que hem de superar. La investigació en infermeria és essencial en tots els àmbits, però especialment vital per tal que les teràpies complementaries ocupin el lloc que els pertoca en l’atenció sanitària.  

 

En tot cas, si fem un balanç dels últims deu anys, no hem fet més que avançar. Encara recordo quan acabada de sortir de la universitat, apassionada ja del Toc Terapèutic, i vaig tractar una persona amb aquesta pràctica energètica per a relaxar-la, en comptes de fer servir el Valium que tenia pautat. En explicar-ho al meu cap em va dir, bastant enfadat, “Desperti’l i doni-li el Valium!” (riu).

 

Si ho pensem, fa 10 anys les infermeres estàvem soles, ara hi ha professionals especialistes, experts que ens assessoren i lleis que ens emparen. Hi ha molts motius per a l’optimisme, però també molta feina per fer.

 

A quin país li agradaria continuar la investigació que l’ha portat a Catalunya?
N’hi ha molts. Aquestes disciplines són molt riques i viatjar d’un país a un altre et permet obrir noves vies sobre el que ja coneixes i conèixer noves pràctiques. Ara mateix, els Estats Units són un destí que m’interessa molt. Allà hi ha molts programes d’estudis universitaris sobre les Teràpies Naturals i Complementàries.