"Des de petit volia ser infermer, i ara que ho he aconseguit, quin futur! Vaig escollir aquesta professió de manera vocacional; m'encanta el contacte amb les persones, la meva mare és infermera i sempre vaig voler fer aquesta feina, però ara estic trist amb la meva carrera, amb les meves opcions laborals... Tota la vida estudiant i sense una feina digna”. Això és el que pensa B. Piñeiro, un infermer de 23 anys que treballa a la sanitat pública madrilenya, però segurament resumeix el sentir de bona part de la infermeria espanyola, que, per la seva condició de primera filera del sistema sanitari, pateix en gran mesura els efectes de la crisi, traduïda al seu àmbit en dràstiques retallades pressupostàries.

 

Consulta la notícia completa.