Rosa Maria Torres és infermera i estudiosa de les plantes medicinals. Ha dedicat bona part de la seva carrera a conèixer el poder curatiu que les plantes poden tenir sobre el cos humà. El passat mes de setembre va impartir una de les Aules de coneixement i pràctica infermera en teràpies naturals (TNiC) sobre el poder guaridor dels olis essencials i els seus aromes. En aquesta entrevista, en explica el potencial de que l’ús de plantes medicinals pot representar per a les infermeres.

 

 

De fet, em considero més especialista en fitoteràpia. Sempre m’han agradat les plantes medicinals i desprès d’haver estudiat  infermeria em vaig plantejar estudiar-les més a fons. Després d’estudiar dos màster en aquesta disciplina conec els olis essencials que es poden extreure de les plantes però també les sé fer servir com un tot. Això pot ser és el que més m’agrada de la fitoteràpia, el fet de que extreu tot el potencial curatiu de les plantes.

 

Per què va escollir la fitoteràpia com a camp d’especialitat?

 

Crec que si una infermera, compta amb la formació adequada, pot oferir un complement molt adequat a l’atenció. Ens permet donar consell i recomanació sobre el bon ús de les plantes medicinals.

 

A més d’això a mi m’agrada anar un pèl més enllà i a banda d’utilitzar-les a la consulta tracto ensenyar als meus companys com poden fer-les servir. Amb la meva companya de feina, la Dra. Gemma Baulies, hem endegat una sèrie d’accions per promoure l’ús de les plantes medicinals entre els professionals de la salut. Tractem de donar-los les eines per poder utilitzar-les en la consulta diària.

 

 

La fitoteràpia permet fer unes cures d’infermeria més integradores oferint una amplia gamma de tractaments menys agressius a les alternatives convencionals. L’ús de plantes té pocs efectes secundaris i això moltes vegades les fa més populars entre els usuaris i aproxima l’atenció a les persones.

 

Podem utilitzar els olis essencials de manera autònoma o cal comptar sempre amb l’ajuda d’un expert professional?

 

Tot i que no estan considerats medicaments i per tant estan a l’abast de tothom sense cap mena de prescripció, no estan exempts de perills i cal tenir present una sèrie de mesures. Cal una formació mínima com a usuaris també.

 

Molts cops ens pensem que com són productes naturals es poden aplicar sense complicacions, però els olis essencials tenen una estructura química força complexa. De fet, s’absorbeixen, es metabolitzen i s’eliminen com qualsevol altre medicament.

 

 

Sí, el quimiotip ens acaba de definir un determinat oli essencial. Però no totes les plantes el tenen descrit. Depenent del clima on han crescut, del tipus de terra o l’alçaria del terreny on s’han desenvolupat tindran unes propietats o unes altres. Aquests factors, determinen la composició química de la planta i per tant també les seves propietats terapèutiques.

 

 

En efecte, els olis essencials tenen gran nombre de propietats. Poden tenir un efecte fisiològic: són antibacterians, antivirals, antiinflamatoris, etc però també poden actuar sobre el sistema nerviós central provocant un efecte relaxant o tonificant.

 

 

S’ha vist en diferents estudis que a través de diverses connexions olfactives l’oli essencial  entra en contacte amb el hipotàlem i per tant té un efecte sobre les emocions i els records. D’altre banda, si els olis s’apliquen a nivell tòpic s’absorbeixen i passen a via sistèmica al igual si ho administréssim per via oral o inhalats. Això fa possible que la manera d’utilitzar un oli essencial sigui molt diversa i que el camp d’actuació de la fitoteràpia sigui molt bast.

 

 

Si parlem de l’aromateràpia en concret, a casa nostra no és gaire coneguda. Per sort, cada cop comptem amb productes de millor qualitat i professionals ben formats. Crec que això augura un bon futur per la fitoteràpia en general .

 

De fet s’estan fent molts avenços en investigació. Sembla que davant de la resistència creixent als antibiòtics, els olis essencials poden oferir una alternativa de tractament molt eficient.

 

Si parlem de les TNiC en general, s’està treballant força però encara queda camí per recórrer. En un estudi que férem a Barcelona ciutat es va comprovar que gairebé un 60% dels usuaris consumeixen plantes medicinals. La gran majoria però no ho comuniquen als professionals que els atenen.

 

Penso que en aquest sentit les infermeres podem fer molt treballant per apropar-nos als usuaris i fer més fluida la comunicació en aquest terreny. Si les infermeres estem preparades podrem fer créixer les cures d’infermeria gràcies a teràpies com aquestes.