Les capacitat per relacionar-se i per realitzar un bon acompanyament terapèutic són dos requisits indispensables que han de poder garantir les infermeres i infermers, especialment si aquestes es dediquen a l’àmbit de l’assistència i tenen cura d’una persona que pateix una llarga malaltia, com un càncer.

 

Durant l’espai col·loqui organitzat per la Vocalia de Salut Mental del Col·legi, que es va celebrar el passat 24 de maig, la directora de l’àrea de serveis clínics i formatius de la Fundació DOMO i membre de suport psicoemocional de l’Hospital Sant Joan de Déu, Núria Carsí, va assegurar que la tasca d’acompanyar una persona en el procés de malaltia és una tasca “compromesa”.

 

Durant la seva intervenció, aquesta especialista, que fa anys que es dedica a donar suport terapèutic a nens amb càncer i a les seves famílies, va clarificar els límits i les diferències existents entre el suport, l’acompanyament i l’ajuda que pot oferir la infermera i la que procedeix d’altres professionals de la salut. 

 

En el cas de les persones amb una llarga malaltia, la tasca de la infermera és la de “vetllar per la correcte evolució de superació d’aquest procés i promoure hàbits saludables”, va assegurar. No obstant, va remarcar la importància que tots els professionals de la salut treballin en equip per donar una resposta adequada i global a les necessitats de la persona atesa.

 

Aquesta experta va explicar que l’objectiu professional de les infermeres és “acompanyar les persones i no tenir-ne cura”. “Tenir cura significa posicionar-se per damunt de la persona, cosa que pot generar dependència cap al professional” i, en canvi, “acompanyar vol dir donar suport per afrontar situacions de vida, de manera saludable, i suposa caminar conjuntament amb l’usuari”, va apuntar.