Fa onze anys que el Departament de Salut i el d’Educació de la Generalitat de Catalunya va posar en marxa el programa Salut i Escola (PSiE), un programa d’abast comunitari que requereix la cooperació i la intervenció coordinada de diferents professionals, des del medi educatiu fins als centres d’atenció primària passant per diferents sectors d’atenció especialitzada del territori.

Amb una implementació irregular i, sovint, amb poca continuïtat per part dels centres educatius, les últimes dades oficials relatives al curs 2012-2013 revelen que quasi la meitat de les escoles de Barcelona ciutat han participat amb algun tipus d’activitat, essent al voltant d’un terç d’aquestes les que han realitzat alguna activitat de promoció de la salut i prevenció de malalties. En una de cada cinc escoles es va realitzar almenys una consulta oberta, que és un espai confidencial de consulta que es realitza dins dels centres educatius en el que els estudiants de secundària poden accedir de manera voluntària per fer qualsevol consulta, pregunta o dubte relacionat amb la salut a la infermera referent del programa.

 

Hem parlat amb Mònica Serravinyals i Marta Serdà, dues de les quatre infermeres que integren l’equip de Salut i Escola del Cap Adrià junt amb Lola Martín i Gemma Munné, per conèixer de primera mà l’experiència i els beneficis del programa sobre la població adolescent. Aquest equip, que el passat mes d’abril va rebre el Segon Premi a l’Experiència Comunitària de la 1a Jornada d’Intercanvi d’Experiències en Salut Comunitària de l’Àmbit d’Atenció Primària Barcelona Ciutat, està implementant, amb una alta dosi de compromís i il·lusió el programa a 5 centres educatius des del curs passat, recuperant la tasca que el mateix CAP ja havia iniciat el 2010.

M.Serdà –Dins el programa Salut i Escola les infermeres implentem el programa a través de la Consulta Oberta. Els nois i noies venen voluntàriament i ens expliquen el que els preocupa entorn temes de salut i el seu dia a dia. Remarquem sempre la importància de la confidencialitat, sempre que no detectem algun risc per l’adolescent o per algú del seu voltant. Durant el curs 2013-2014 es va iniciar el traspàs de la vacunació escolar de l’Agència de Salut Pública de Barcelona als Equips d’Atenció Primària i va ser una nova oportunitat per apropar-nos als centres escolars

M.Serravinyals - Fa dos anys que estem en el programa i, a banda de la Consulta Oberta, aportem propostes sobre activitats concretes ja siguin dirigides per nosaltres o per d’altres agents del territori, segons les necessitats que detectem en cada centre. També utilitzem els recursos d’Infermera virtual que s’ajusten a les preocupacions i necessitats dels adolescents, tant en consells com en infografies en espais comuns del centre.

- Segons les dades del departament, més del 90% de les activitats de promoció de la salut en els instituts han estat dirigides pel personal docent, sembla que queda molta feina per fer en quant a la introducció de la infermera a l’escola. Com es trasllada la aportació infermera en aquest programa?

M.Serravinyals – Hi ha dues qüestions que són bàsiques, en primer lloc la confidencialitat de les consultes. Els adolescents saben que el que ens preguntin i consultin queda dins la consulta. Aquest fet, sumat a la continuïtat dels equips, fa que de seguida ens agafin confiança, s’estableixi una relació afectiva sobre la que podem treballar. D’altra banda, saben que ni els amics ni internet els resol els dubtes o problemes i que la informació que els donem és professional i confidencial. Això els proporciona molta tranquil·litat.

M.Serdà – Les infermeres apliquem als dubtes i problemes d’aquests nois la base de les cures infermeres, la visió holística, l’abordatge psicosocial que necessiten aquests temes. Per exemple, a l’institut es tracta la sexualitat des d’una visió biològica-reproductora. Nosaltres la complementem des de l’àmbit social: l’afecte, la responsabilitat en les decisions, els recursos personals per fer front a les pressions de grup i a on poden anar si ho necessiten. Molt vinculat està en aquest capítol la tasca educativa amb el tema del maltractament, directament relacionat amb el món de les emocions, els afectes i el respecte propi i a tercers.

Nosaltres som infermeres que treballem cada dia en un centre d’Atenció Primària i  estem molt habituades a la tasca de prevenció i promoció d’hàbits saludables i el que fem és traslladar aquesta feina al grup de població adolescent.

M.Serdà – És bàsic. L’adolescència és l’etapa en que es consoliden moltes actituts i estils de vida importants pel futur  adult però, en canvi, és una època en la que es perd el referent infermer, marcat pels protocols de revisió d’atenció primària i que deixen un buit a partir dels 14 anys. Nosaltres sempre diem que un adolescent sa és una comunitat sana, estem en el moment d’ensenyar els hàbits saludables que faran d’aquests adolescents un adults sans, amb tot el que això comporta pel seu propi benestar i el de la comunitat.
L’escola suposa un escenari perfecte per a establir un vincle ja que és l’espai on hi passen la majoria d’hores, és l’entorn natural d’on agafen els seus referents ja que a l’atenció primària no hi vindran fins que tinguin un problema i, sovint, ja d’adults.

M.Serdà – Aquí ens movem en els tòpics i els principals són els de sexualitat i afectivitat, consum de substàncies, salut alimentària, i situacions d’ansietat o tristesa. El curs anterior, en el que vam atendre prop de 300 consultes,  d’aquestes, 143 eren sobre sexualitat i afectivitat, 118 sobre salut alimentària i 89 sobre consum de substàncies. Destacaria també que hi ha diferències en quant als temes més consultats segons si el centre és de titularitat pública o concertada, però sempre ens movem en aquests temes d’interès. Molts cops el que necessiten els adolescents és que els escoltis, que no els jutgis, que hi siguis. En alguns casos ens hem trobat que no podem ajudar a resoldre un problema immediat però el que necessiten en aquells moments només és algú professional amb qui parlar, és un factor importantíssim.

M.Serravinyals – Aquesta informació que obtenim de la feina diària és molt valuosa ja que ens permet detectar les necessitats dels adolescents i prioritzar i planificar intervencions a cada centre educatiu de forma personalitzada. Podem, per exemple, incidir en conductes de risc i anar introduïnt  missatges que aquests adolescents interioritzaran i utilitzaran d’adults.

M.Serda – El nostre equip el que fa és introduir tota la informació sobre les consultes (tema, edat, etc) en una aplicació informàtica específica i confidencial i que ens permet fer un seguiment i avaluar al final del curs quina ha estat l’activitat a cada centre.

M.Serravinyals – De tota manera i penso que en això estem d’acord tots els professionals, en falten eines de mesura per poder avaluar la nostra feina. Podem tenir dades sobre la implementació i de tipus quantitatiu però l’avaluació qualitativa a llarg termini és molt dificultosa perquè l’efectivitat de les intervencions que estem realitzant no es veurà fins d’aquí a uns anys. L’adolescent no aplica canvis als seus hàbits de forma immediata, sinó que farà servir els consells rebuts i el coneixement que li traslladem quan ho necessiti. Fins d’aquí a molts anys no podrem veure si aquesta feina haurà servit o no, i això és un  dels punts febles del programa perquè a nivell polític necessiten números per veure si funciona o no de manera immediata. Podem tenir el quantitatiu però no veurem realment la feina fins d’aquí a molts anys i això pot dificultar les expectatives a nivell de departament i la possibilitat de destinar-hi més recursos.

El que tenim molt clar és que el que fem té un impacte directe que, a més a més és molt satisfactori professionalment. El curs passat, tenia un grup de quatre cinc nois que fumaven marihuana diàriament i diverses vegades. Va ser un treball setmanal, cada setmana feia consells, prevenció. Va ser una feina titànica perquè pensava que no aniríem enlloc. Van començar quart i seguien igual però, de cop i volta, a final del 1er trimestre s’ha produït el canvi, tots ho han deixat i n’hi ha un que només manté el consum el cap de setmana i això és el millor que et pot passar com a professional. Que et vegin entrar al centre i creuin el pati corrents per dir-te: “No m’he n’he fumat cap! A que ho estic fent be?”. I es fantàstic. Les notes han pujat, les famílies contentes i jo satisfeta.

M.Serravinyals  - El programa té una feblesa important i és que la seva implementació depèn, d’una banda, de la sensibilitat i voluntat del propi centre educatiu i, de l’altre, de la sensibilitat i voluntat del centre d’atenció primària, tant de la direcció com de la resta de companys. Sense la comprensió i el suport de la resta d’equip del CAP, que assumeixen la feina de les hores que nosaltres som fora, seria impossible desenvolupar-ho i això és molt important.
En relació als centres educatius, l’entrada és complicada ja que, tot i que disposar d’aquest servei és una avantatge de cara als pares,  sovint només volen “l’etiqueta” i no tot el que comporta implementar el programa.  Pensem que alguns centres  tenen reserves perquè no entenen què hi anem a fer i tenen por a que nosaltres obtinguem informació que ells no coneguin. El que és important que s’entengui, però, és que entre tots hem d’aconseguir que aquests adolescents tirin endavant de la forma més saludable i feliç possible i ho hem de fer en equip, en col·laboració.
Hem d’entendre que pel centre escolar tampoc és fàcil permetre a l’alumne sortir de classe durant la consulta oberta ja que tenen un curriculum molt dens. La millor opció per permetre l’anonimat o confidencialitat de l’adolescent que ve a la consulta és l’hora de tutoria o la del pati.

 
M.Serravinyals / M.Serdà – Hi ha diverses mesures que ens semblen indispensables. D’una banda, ampliar el programa a 1er, 2n ESO i batxillerat, de manera que tot adolescent tingui accés al programa, i cercar el suport dels pares, la majoria dels quals no coneixen el programa. El punt, però més important és que el Departament d’Ensenyament faci una aposta clara i entengui que el programa és molt important per l’adolescent i la comunitat. Pensem que hauria de ser una matèria curricular i que la sensibilitat i l’aposta pel programa fos present en tots els instituts i els seus docents. Fins que no entenguem el que estem fent que és procurar una comunitat sana, serà difícil tirar endavant el programa. Hem notat una millor predisposició als centres escolars després del primer any però encara cal recórrer molt en aquest sentit.

 

- La infermera a l’escola: un històrica aportació i reivindicació, 30 d'abril de 2015

 

- Infermera virtual