Acompanyar infermeres que es troben soles, ajudar-les en la lectura, dedicar els estius a col·laborar en projectes de cooperació a països desafavorits, utilitzar les noves tecnologies per donar suport en matèria de drogodependències, col·laborar en una entitat d’educació al lleure o crear grups de suport al dol des d’un centre cívic. Aquest és només un tast de moltes activitats que infermeres i infermers de Barcelona realitzen de manera voluntària i gratuïta durant el seu temps lliure.

 

Aquest és el nom d’un programa que esta en marxa des del 2010 i que fomenta l’intercanvi i la col·laboració entre infermeres de diferents generacions i àmbits. L’objectiu és molt senzill, acompanyar les infermeres en risc d’aïllament.

 

Cap infermera sola compta amb la inestimable col·laboració d’infermeres voluntàries que escullen dedicar part del seu temps a tenir cura de les seves col·legues de manera desinteressada.

 

En la seva dimensió professional, el programa ofereix la possibilitat de desenvolupar les habilitats necessàries per fer un bon acompanyament, una part essencial del tenir cura de les persones, que sempre ha d’adaptar-se a les necessitats específiques de la persona atesa.

 

Des de la seva creació, mes d’un centenar d’infermeres, tan voluntàries com usuàries, han passat per “Cap infermera sola”. Si estàs col·legiat/ada i t’interessaria formar-ne part escriu a voluntariat@coib.cat o truca al 900 705 705.

 

---

 

 

“Recordeu la pel·lícula “Passejant miss Daisy”? Doncs això és el que faig amb la Núria, la infermera amb la qual faig de voluntària. Hi vaig una vegada per setmana i l’acompanyo a fer encàrrecs. Un dia varem anar al Port Olímpic de Barcelona i de cara al bon temps tenim previst fer més escapades a la vora del mar.

 

La Núria és molt xerraire, parla molt de la seva infància i de quan vivien els seus pares. Crec que li fa feliç reviure aquells moments. També m’explica moltes coses dels seus fills i encara que té una vida quotidiana una mica limitada, és una dona alegre i positiva. Estic satisfeta amb la meva tasca de voluntariat, encara que a vegades vaig una mica de bòlit, però estic treballant la paciència!”

 

“Ja fa més d’un mes que amb la Mercedes ens veiem una vegada a la setmana i la veritat és que per part meva m’alegro molt d’haver-la coneguda. És tant vital i té tantes ganes de conèixer coses noves i que li expliqui com està el món, que em contagia el seu entusiasme i les seves ganes, quan veus l’edat que té.

 

Quan ens trobem decidim allò que volem fer. Un dia l’acompanyo a comprar roba, l’altre arreglem juntes els armaris, perquè ella no pot pujar a l’escala. Un altre dia vam anar a fer una xocolata amb xurros, perquè feia temps que no en menjava, i em va convidar tant si com no. Mai ens avorrim i sempre passo una estona molt agradable. Espero que a ella li passi el mateix…”

 

 

“L’altre dia vaig anar a veure la Maria i estava més animada. De fet, ja m’esperava per sortir amb ella. Em va ensenyar el seu periquito, vam parlar de les seves coses i jo li vaig dur una mona amb dos ous de xocolata i es va posar molt contenta. Com que ja s’havia arreglat vam anar al bar que ella freqüenta i on ja la coneixen i ens vam prendre un tallat”.

 

 

“Fa 17 anys que faig de voluntària acompanyant en el dol a persones que han perdut un ésser estimat. La meva tasca de voluntària va començar quan jo mateixa vaig perdre el meu fill Andrés fa 18 anys. Actualment atenc a persones en procés de dol al Banc Solidari cada quinze dies i a partir del setembre ho faré tots els dimecres al CAP Montnegre de Barcelona”.

 

 

“Sóc una infermera jubilada i membre del Grup65 del COIB. Des de fa anys he dedicat una bona part del meu temps a col·laborar com a voluntària a organitzacions com el Banc de temps. Actualment dedico 3 hores setmanals al voluntariat. Entre d’altres col·laboracions llegeixo llibres a una persona invident de mes de 80 anys”.

 

“L’any 2010 vaig obrir una pàgina a Facebook per oferir el meu suport com a expert en drogodependència de manera desinteressada. Avui tinc més 1.353 subscriptors i m’arriben consultes de tota mena i de llocs tant diversos com el Bronx o Santiago de Xile. Tots ells demanen ajut davant de l’impacte de la droga en seus entorns familiars, personals o laborals. Per a mi representa una gran satisfacció personal donar ajut a qui el necessita i transmetre la importància i el sentit de tenir cura dels altres. 

 

 

 

“Algunes tardes col·laborem amb la secretaria del centre, fent inscripcions de les diverses activitats d’educació en el lleure. El més important és l’acollida i l’escolta activa a les famílies que pateixen situacions difícils. Atendre aquestes famílies és molt més que facilitar-los els tràmits: tenim sempre la porta oberta per compartir les seves situacions i patiments, i, per això, la nostra tasca té tot el sentit per a nosaltres”.

 

 

“Sóc infermera des de fa deu anys i l’estiu passat vaig estar a Bolondo, un poble de Guinea Equatorial, amb l’ONG 2000, on vaig ajudar a implantar un projecte d’educació per a la salut. Quan et planteges fer de voluntària, t’omples d’energia i l’entusiasme t’envolta completament! L’objectiu és apropar-te a les persones, escoltar-les i poder interaccionar al màxim, per ajudar-les a promoure hàbits saludables, però, després, te n’adones que ets tu que aprens d’elles i elles de tu!”.

 

 

Per consultar el pdf podeu fer clic aquí.