“L’emprenedoria és el futur de les infermeres”
Entrevista amb Marta Prats, fundadora de Nútrim Salut

 

Marta Prats és infermera des de fa gairebé 20 anys. A finals del 2011 va deixar l’àmbit hospitalari per engegar Nútrim, la seva pròpia empresa, un espai destinat a fomentar estils de vida saludables i promoure la salut i el benestar de les persones i organitzacions.

 

 

A l’últim Hospital on vaig treballar, varem engegar un projecte de millora de la qualitat assistencial amb pacients oncològics.
La major part dels pacients que ateníem tenien molts dubtes sobre com gestionar el seu dia a dia amb la malaltia, sobre aspectes emocionals, d’alimentació o estil de vida. Vaig detectar una necessitat no coberta i que difícilment podia cobrir des de l'hospital. Va ser aleshores quan va sorgir la idea de crear un espai de salut amb un equip de professionals de diferents disciplines, per acostar el coneixement i acompanyar a les persones en les diferents etapes vitals entrenant habilitats d’autocura de la salut.

 

 

Perquè tenia sentit que es fes des de la proximitat, perquè la vida de les persones es desenvolupa fora dels entorns sanitaris.
Vaig posar per escrit la idea fent 3 plans d’empresa amb diferents escenaris, i el projecte va anar prenent força. Va ser aleshores quan vaig decidir que era el moment de dedicar-me plenament a la meva idea de negoci.

 

 

Molt positiu, tot i que la crisi econòmica no ens ho està posant gens fàcil. El consum lamentablement està aturat i això té un impacte en els serveis cap a clients particulars. Per això hem accelerat el catàleg de serveis per a empreses on, malgrat la lentitud dels processos, hem trobat un nínxol de mercat.

 

A més, per a mi Nútrim no només ha suposat mi un creixement personal, sinó també un salt professional important. Emprendre m’ha permès conèixer persones molt interessants, amb grans idees, gran coneixement i bons projectes. Es tracta d’un procés molt enriquidor, i que només per l’experiència vital que suposa, ja val la pena.

 

 

Acompanyem les persones en les diferents etapes vitals. Tenim un programa d’educació per la salut a l’escola dirigit a nens, joves, pares i educadors; treballem per les persones en la seva etapa laboral oferint serveis per al benestar corporatiu, i també treballem pel sector de la salut, tant pels professionals com per centres assistencials.

 

La nostra metodologia es basa en la formació activa i experiencial, i per això, a Nútrim disposem d’una aula de cuina on treballem continguts sobre alimentació i nutrició a través de cursos i tallers. També tenim consulta dels nostres professionals, perquè qui necessiti una atenció individualitzada, trobi també el seu espai.

 

Actualment estem conceptualitzant continguts per  oferir formació e-learning que ens permetrà ampliar l’abast dels nostres serveis i la seva internacionalització. Tot i així a Nútrim apostem per un format semipresencial, ja que creiem que la salut requereix una personalització i tutorització.

 

 

Totalment. Diria, que la infermeria que concep la professió només en la seva vessant assistencial, no té futur. I ho dic per dues raons: per una banda perquè el sistema sanitari està patint, i crec que avança cap a un canvi de model inevitable i per l’altra perquè el paradigma laboral ha canviat. Serà difícil que tronem a viure una situació econòmica, social i empresarial com la d’abans de la crisi. Qui no innovi o no sàpiga reinventar-se, ho tindrà més difícil. El futur de la infermeria passa per emprendre dintre i fora de les organitzacions sanitàries: es pot innovar, i molt, en la tasca, en els processos i en la gestió de la salut.

 

 

Penso que la societat té una excel·lent imatge de les infermeres. El que falla no és la nostra imatge sinó que ens relacionem poc fora del nostre entorn. Crec que hem de deixar de mirar-nos tant el melic i compartir el nostre talent amb altres professionals. Si ho fem, ens enriquirem com a persones i serem encara millors professionals.

 

Les infermeres som molt necessàries, i ho serem més encara en els propers anys en que ens enfrontarem a una població més envellida i depenent i amb una alta incidència de malalties cròniques.

 

 

Des del punt de vista de les institucions, penso que es fan algunes accions, però no n’hi ha prou. Encara és extremadament difícil obrir una empresa. Els tràmits burocràtics són molt llargs i no hi ha accés al finançament. La “finestreta” única que reclamem des de fa anys per alleugerir els tràmits burocràtics és encara una utopia.

 

Crec també que a l’educació general i universitària s’ha de fomentar la cultura emprenedora. Eduquem i formem per evitar el fracàs, quan en realitat l’error forma part de l’èxit. La por pot ser una limitació a l’hora d’emprendre, per tant, eduquem els nostres nens perquè  no tinguin por a fallar.

 

Finalment el col·legis professionals juguen un paper fonamental. Han d’acompanyar els emprenedors perquè la seva responsabilitat és vetllar pels interessos dels seus col·legiats.

 

 

Doncs d’entrada l’encoratjaria, perquè li espera un camí emocionant i enriquidor. Però també li diria que sigui conscient que haurà d’aprendre a conviure amb la solitud i la incertesa, i que de tant en tant li caldrà aturar-se per agafar aire i prendre perspectiva. Desconnectar i allunyar-se del projecte és necessari i fomenta la creativitat.

Li recomanaria que fes un bon pla d’empresa el més real possible. Que busqui assessorament en aquelles àrees que no domina i que no tingui por a consultar i treballar amb professionals d’altres àmbits.

Emprendre és una muntanya russa on saber adaptar-se a l’entorn i a les diferents situacions canviants, és clau per la bona salut del projecte, però requereix sortir de la zona de confort i perdre la por al fracàs. La por paralitza, i el que pots aprendre en aquest camí no s’ensenya a cap Màster ni a cap Universitat. Fracassar és no haver-ho intentat.