El Pacte Nacional de Salut ja ha finalitzat el seu treball i durant el primer trimestre de l’any es va tancar amb unes bases per garantir la qualitat i la igualtat en el sistema de salut. Són moltes les organitzacions, que a petició de la Generalitat, han treballat en aquest document d’acord, que no ha estat fàcil que sortís a la llum. La degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, Montserrat Teixidor, ha estat una de les participants en aquesta tasca. El camí per arribar fins aquí ha estat costós, però que s’ha aconseguit incloure aspectes com la dotació de professionals o l’impuls i el foment de les places d’especialistes.

 

Un dels acords més importants del Pacte és que actualment, en un moment en què, a causa dels canvis normatius realitzats pel Govern de l’Estat, s’està recuperant el concepte d’assegurat, és important que els acords garanteixin l’accés universal de la ciutadania als serveis sanitaris i que el seu finançament sigui públic, deixant clar que els impostos progressius són la principal font de recursos.

 

Pel que fa al copagament que vostè planteja, és important assenyalar que l’acord que es proposa en el document considera l’aportació dels usuaris per a determinants serveis i prestacions com un instrument regulador, però sempre que no comporti cap perjudici per als més vulnerables i garanteixi els aspectes següents: no ha de tenir una finalitat recaptadora, s’ha d’evitar que esdevingui una barrera d’accés, s’han d’establir els imports d’aportació reduïda ajustant-los al nivell de renda i s’han d’establir límits màxims d’aportació del total anual.

 

En qualsevol cas, nosaltres ens reiterem en les consideracions que vam fer al llarg del debat, atès que el Pacte ens va deixar a tots els implicats la porta oberta per posicionar-nos amb vots particulars respecte a allò de què discrepàvem; en aquest punt nosaltres van fer palès que no hem d’acceptar noves aportacions dels usuaris, perquè seguim creient que es tracta de repagaments.

 

Preservar i millorar la qualitat del sistema de salut amb els recursos actuals requereix, en tot cas, aprofundir en la millor gestió dels recursos i comptar amb la professionalitat, el compromís i la participació de les institucions, dels professionals i dels usuaris per preservar el bé comú. Així mateix, entenem que les aportacions establertes actualment haurien d’ajustar-se als criteris fixats.

 

Un altre dels punts que s’ha recollit en el document és la introducció de preus públics per a prestacions excloses de la cartera. Això vol dir que hi hauria un segon nivell de cartera de serveis que tindria un límit a costejar per part de l’usuari? Com ho valoreu?

 

Actualment ja existeixen prestacions que no estan incorporades a la cartera de serveis, ja sigui perquè no hi ha prou evidencies científiques per incorporar-les, ja sigui perquè el sistema no ha pogut assumir-les totalment en incorporar-les al catàleg de prestacions.

 

El que proposa el Pacte és que s’ha de vetllar perquè aquestes prestacions siguin assequibles i tinguin un cost similar al de les prestacions públiques; és a dir, cal exercir la responsabilitat de vetllar perquè aquests costos repercuteixin com menys millor en els ciutadans i per evitar que restin sotmesos únicament a la dinàmica de preus de mercat.

 

Amb aquest acord el que es pretén és l’accessibilitat als tractaments no coberts pel catàleg de serveis i evitar que uns preus abusius els facin inaccessibles.
Val a dir que un acord del Pacte és crear mecanismes de participació interdisciplinaris per revisar el catàleg de serveis, de manera que les infermeres, i també els ciutadans, hi siguin representats.

 

Vostè com a degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya ha estat una de les veus més crítiques d’aquest pacte. Quines són les qüestions que ha pogut aportar al document i que hagin sortit de les propostes de les infermeres? Quin és el guany per al col·lectiu infermer?

 

Un guany és participar, ser presents en un debat que pot determinar la política de salut del nostre país. Més que crítica he estat, com la resta de membres de la comissió, compromesa amb el treball col·lectiu per aconseguir una visió compartida i un document que fes possible un acord que defineixi unes bases del sistema sanitari català, procurant que aquestes bases siguin estables i consensuades per tots els agents implicats.

 

Com assenyala el document, es tracta d’assegurar el futur del sistema sanitari públic català, garantint-ne l’accés, la qualitat i l’excel·lència i preservant els drets dels ciutadans. Crec que això és un deute que tots tenim amb la ciutadania.

 

Com que es tracta d’un document de consens, recull en els acords aquelles qüestions que tots plegats vam estimar importants.  Vull dir també que tots els qui vam participar en el Pacte vam haver d’escoltar activament les propostes dels altres, establint en tot moment uns nivells de discussió i confrontació respectuosos i constructius.

 

En aquest sentit moltes propostes provinents de les infermeres no tan sols van ser acceptades, sinó també recollides en documents presentats per d’altres col·lectius implicats en el Pacte.

 

 

Quan es va a negociar s’hi va amb l’esperit obert i amb la voluntat d’escoltar i d’expressar assertivament les pròpies conviccions. Es van treballar vuit àmbits temàtics i es van debatre en cada un els diferents aspectes a partir d’unes qüestions i d’una metodologia compartida. Els acords contenen totes aquelles qüestions importants en què tots els implicats vam coincidir.

 

És evident que no haguéssim acceptat un accés que no fos universal i un sistema de salut que no fos públic i on el rendiment de comptes, la transparència i el compromís amb la ciutadania hi fos molt present; també era fonamental que hi constés un àmbit que potenciés la professionalitat i que revisés aspectes importants per a la professió, com ara la dotació de professionals, la revisió i l’actualització dels grups professionals amb relació a les acreditacions acadèmiques, i l’impuls i el foment de les places de professionals especialistes, així com el respecte pels seus drets professionals i laborals.

 

Un guany important per al col·lectiu infermer és que el treball realitzat des del Consell va possibilitar augmentar la visibilitat de la infermeria i una millor comprensió de la importància de la seva aportació a la salut de la ciutadania. També es va fer evident la necessitat d’expandir l’aportació de la professió infermera, el fet de tenir cura, tant en els àmbits clínics, com en els de gestió i de recerca.

 

Un altre acord necessari tenia a veure amb la creació de mecanismes perquè els professionals intervinguin efectivament en la formulació de polítiques de recursos humans i en la gestió de les organitzacions sanitàries, en els processos de canvi i en les comissions intersectorials; en suma, en totes les comissions i nuclis de decisió, establint un òrgan permanent de consulta amb l’administració.

 

Igualment el Pacte incorpora la necessitat d’avançar en apropaments humanistes on, a més de l’eficiència, hi siguin molt presents els valors, els drets de les persones, l’ètica, l’equitat i la necessitat d’una transparència i de la preservació del bé comú. Tot això son guanys per als ciutadans i per a la professió, atès que aquests punts formen part del nucli del pensament infermer.

 

 

Cal remarcar en primer lloc que per a nosaltres el Pacte era important per resoldre moltes de les demandes i aspiracions legítimes de la professió infermera i de la ciutadania.

 

El que proposa el Pacte són bases que obren i inspiren grans línies d’actuació del sistema salut, els principis que haurien de regir-lo. El Pacte inspira, però no determina actuacions que només poden ser realitzades sota el mandat dels òrgans democràtics de la nostra societat. Tot i no ser expressament vinculant per les polítiques que calgui emprendre, hauria de ser tingut en compte, perquè representa el consens de molts col·lectius implicats en la salut.

 

És evident que, tot i que es va treballar molt per fer sentir la nostra veu, encara queda molta feina a fer i molts pactes subsidiaris a realitzar. Ara bé, tal com ho he indicat abans, el Pacte ha fet possible que la nostra veu s’escoltés i que es deixés constància de les nostres posicions. Els acords posen de manifest la importància de l’aportació específica de la infermera, des del fet diferencial de tenir cura, per respondre a les necessitats dels ciutadans, tant en situació de salut, com de malaltia i de final de vida. Crec, en definitiva, que podem estar satisfetes de la nostra presencia i aportació al Pacte.

 

 

És cert que hi va haver grups que van prendre la decisió política de no participar en els treballs del Pacte; i també que n’hi va haver que, tot i haver participat en la redacció del text, fins al punt de ser, en bona mesura, coautors del document final, van decidir de no signar-lo. Crec que la no participació o la retirada del Pacte és la seva responsabilitat; per tant, són ells qui han de donar explicacions, especialment a la ciutadania a qui representen.

 

El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya sempre ha cregut que un pacte era possible i en cap moment hem pensat d’abandonar els treballs de la comissió; és més, tal com consta a les actes dels plens del Consell, es va acordar subscriure el Pacte.
 
Animo a totes les infermeres perquè llegeixin el Pacte en la seva totalitat a fi de formar-se’n un criteri propi i defensar-lo en allò que considerin important per poder exercir millor la seva professió i donar una millor resposta a la ciutadania i als seus drets.

 

---

 

 

Fes clic aquí per descarregar-te el document. Fes clic aquí per accedir a la nota de premsa enviada des del Pacte per a la Salut (març, 2014)