La llevadora Rosa Navarro treballa actualment a l’hospital Vall d’Hebron i és experta en medicina tradicional xinesa. Va cursar el màster que s’ofereix a Barcelona fa alguns mesos que ha tornat a Guinea Equatorial, com a cooperant, i diposada a obrir-se camí com a llevadora emprenedora que ofereix atenció a la dona a través de tècniques de la medicina tradicional xinesa, com l’acupuntura.

L’acupuntura, reconeguda per l’Organizació Mundial per a la Salut des de 1979, sempre ben utilitzada i al professional preparats es pot utilitzar en l’àmbit obstètric ja des de les primeres setmanes de l’embaràs, però també en el part i el pospart per combatre dolors, ansietats i nàusees, explica Navarro, que ha estat la darrera protagonista de la xerrada organitzada per la Vocalia de Llevadores el passat 20 de gener.

 

La medicina tradicional xinesa i l’acupuntura en particular, té nombrosos beneficis sobre la salut de les embarassades, durant el part i el postpart i la criança. Com que no fa servir substàncies artificials i no té efectes secundaris la poden utilitzar pràcticament per a totes les dones.

 

 

S’hauria de mirar cas per cas per determinar els antecedents i el grau de risc en l’embarassada, ja que sí que en alguns casos determinades tècniques de la medicina tradicional xinesa estarien contraindicades. Per això és tan important que el terapeuta sigui un professional de salut especialitzat en obstetrícia i a l’hora amb titulació oficial en l’àmbit de l’acupuntura, per tal d’oferir un bon servei de qualitat i sobretot seguretat en la praxis.

 

L’ús de les agulles d’acupuntura està normalitzat per part de les llevadores que treballen en l’àmbit hospitalari? Hi ha dificultats per fer ús d’aquesta teràpia?

 

Malauradament aquí a Catalunya som poques les llevadores amb titulació oficial en medicina tradicional xinesa. En d’altres països europeus, com França, Bèlgica, Àustria, Alemanya o Regne Unit, on la llevadora és un professional reconegut de manera independent, l’acupuntura és una eina de feina de les llevadores, tant en l’àmbit hospitalari com en el privat.

 

Aquí, de vegades ja és difícil poder desenvolupar la nostra tasca d’atenció al part fisiològic en l’àmbit hospitalari i, per tant, encara és més complicat poder aplicar les tècniques orientals.

 

Les principals dificultats són el desconeixement per part de les usuàries i públic en general i dels propis centres sanitaris, però no perdem l’esperança que algun dia arribarem a estar al mateix nivell de les nostres companyes de professió europees.

 

En alguns casos, la crisi ha fet augmentar l’ús de la medicina tradicional xinesa, en general sobretot pel que fa en l’àmbit de les alteracions emocionals, angoixes, ansietats. En l’àmbit de l’obstetrícia la crisi està fent que moltes parelles hi acudeixin per temes de fertilitat abans d’assumir el cost econòmic que suposen les tècniques farmacològiques convencionals.

El principal benefici davant la medicina convencional és que, si es s’aplica correctament,  no té efectes secundaris ni reaccions adverses de cap tipus. D’altra banda, parlant en termes econòmics, el cost del tractament és força més baix que el que ofereix la nostra medicina actualment.