FacebookTwitterLinkedInGoogleEnviar...PinterestWhatsapp
8 d’abril de 2014
    Sònia MiróSonia Miró va arribar tard a estudiar infermeria. Tot just fa quatre anys que sortia de la Universitat i s’incorporava com a infermera als quiròfans d’un hospital. La seva inquietud però l’ha portat a endegar, juntament amb un equip format per un infermer i dos enginyers de Ciutat Real, un projecte comú que fa servir les noves tecnologies per gestionar els torns dels professionals dels centres de salut i altres corporacions. 
     
    Actualment la plataforma és utilitzada per més de 13.000 usuaris en diversos hospitals, hotels i altres tipus d’empreses com la companyia aèria Iberia.

    La seva plataforma es diu aturnos.com.
     
    Sí, es tracta d’una aplicació que es pot fer servir tant des de l’ordinador com des de dispositius mòbils i permet gestionar torns: veure el teu quadrant actualitzat, intercanviar torns amb els teus companys, demanar un dia de festa al teu cap, etc.

    Com va sorgir la idea?
     
    Volia crear una nova realitat per resoldre un problema existent. Per aquest motiu, vam decidir dissenyar una aplicació que millorés la gestió dels equips i a l’hora aportés una millor qualitat assistencial. Estem molt orgullosos ja que hem aconseguit, a més, que totes les parts implicades professionals externs i interns i els gestors siguin peces actives que contribueixen activament a la gestió dels horaris. 

    Com acaba una infermera en el sector de la tecnologia?
     
    Sempre m’ha interessat molt. A més, la meva parella és enginyer informàtic i a través d’ell he pogut veure com la tecnologia ens ajuda a millorar els processos. En arribar a l’hospital vaig veure clarament que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) podien contribuir a millorar la gestió dels torns. La idea era acabar amb els maleïts quadrants que no paraven de canviar. Representen un sistema que fa difícil la gestió d’horaris tant per al professional com per a la persona encarregada de la gestió. Equip Aturnos

    No ho va fer sola doncs
     
    No, el treball en equip és bàsic. A més de comptar amb el suport de la meva parella, vaig tenir la sort de conèixer l’infermer Pepe Gil juntament amb els enginyers Pablo Ansola i Alberto Garcia, que també havien detectat la necessitat de crear una eina que permetés millorar el sistema de gestió de torns. Junts hem aconseguit que ’aTurnos’ sigui una realitat.

    Quina característica l'ha ajudat més en l’àmbit de l’emprenedoria i l’empresa?

    Jo crec que ha estat el tarannà inquiet que tinc. Un matí, als 25 anys, em vaig llevar pensant en tornar a estudiar. Volia ser Infermera perquè em donava la sensació que era una forma de poder ajudar a les persones en diferents aspectes, no només de forma tècnica fent cures, sinó recolzant, formant i educant.

    L’experiència que tinc com a professional assistencial és breu en comparació amb companys que porten anys, però unida a la meva inquietud m’ha permès detectar mancances a l’hora de gestionar. D’aquí a voler-les solucionar només hi ha una passa. Així m’he convertit en una infermera dins del sector tecnològic.

    Creu que les infermeres tenen prou ajudes per a emprendre?

    Claríssimament no. Malauradament vivim temps difícils i trobar recolzament econòmic públic o privat és més complicat que mai. Espero que canviï aviat. Emprendre és important per avançar.

    Crec que les infermeres som un col·lectiu molt ric en coneixements i aptituds penso que les hem d’explotar. És cert que no és gens fàcil, i menys tal i com estan les coses avui dia, però la il·lusió, l’esforç i la perseverança fan molt.

    AturnosCreu que les infermeres haurien d’emprendre més?

    Quan algú em pregunta la meva professió i dic infermera en l’àmbit de la gestió TIC, la gent no ho entén. Penso que encara ens identifiquen amb la bata blanca i fent cures en un centre assistencial. Si fins hi tot a casa meva a vegades encara em pregunten com és que no estic en un hospital!

    Tot i que primer s’hagi de picar molta pedra, si un creu en una necessitat, crearà i es farà seu el projecte. I en cas de fracàs com a mínim em quedaré satisfeta amb mi mateixa perquè ho he intentat.

    Quin consell donaria a una infermera que es plantegés emprendre ara?
     
    Si tens una idea, has d’intentar-ho. Encara que no arribi a convertir-se en realitat, penso que el més important és provar-ho. Si no ho fas, sempre et quedarà el dubte del què hauria passat si hagués sortit bé i la satisfacció de veure’n un resultat.

    Entenc que és complicat, ja que moltes vegades fa por, tot i així cal tenir una actitud positiva i creure en el teu projecte de forma enèrgica i sense mirar enrere.

    En el meu cas, igual que el meu company Pepe, ens hem mogut per millorar la gestió a l’hora de coordinar el personal, creant una eina tecnològica que permet optimitzar el temps, recursos i aportar millor qualitat assistencial i qualitat de vida personal, familiar i professional dels nostres companys.