Teresa Forcades: L’evidència científica, que és reconeguda i necessària, té limitacions intrínseques que s’han de conèixer i valorar”
15 d’abril de2015
Com interpretar les evidències científiques i com, sovint, aquestes s’utilitzen com a arma de poder ha estat l’eix vertebrador de la jornada de reflexió i debat ‘Quan s’utilitza l’evidència en va’, organitzada pel COIB, i amb la Germana Teresa Forcades com a protagonista.
La Directora de Programes del COIB, Núria Cuxart va obrir la jornada destacant el gran esforç, compromís, dedicació i els assoliments en recerca infermera els darrers anys que ha d’afrontar, però, grans obstacles relacionats amb les condicions en les quals les infermeres fan recerca: com activitat no integrada dins de la pràctica diària, les insuficients fons de finançament, les massa freqüents dificultats d’aplicabilitat , entre d’altres factors. Per a Cuxart, la orientació “cuidadora” en les intervencions i resultats infermers “competeixen amb gegants com el fort enfocament biologista, l’excessiva medicalització i els interessos pel manteniment d’un poder que difícilment persistiria en un model de veritat centrat en les persones, de lideratge compartit, on la presa de decisions pivota sobre qui pot fer millor cada cosa”.
Acceptar les limitacions de l’evidència científica
La privatització de la sanitat, l’excessiva protocolarització i la medicalització són els tres aspectes que més preocupen a la Germana Teresa Forcades, llicenciada en Medicina i Doctora en Salut Pública. Aquestes tres tendències responen a interessos econòmics privats, va afirmar Forcades, ‘que es basen sovint en estudis amb evidències científiques per justificar decisions que afecten a la salut de la ciutadania’.
En una inspirada intervenció, la Germana Teresa Forcades ha explicat en detall com interpretar aquestes evidències científiques i com, sovint, s’utilitzen com a arma de poder. Per a Forcades, un dels punts clau és la que anomena nèmesi metodològica, referint-se a la possibilitat que confiar de forma excessiva en una eina tan útil com és l'estadística, es pugui obtenir resultats que poden tenir conseqüències negatives greus. ‘L’associació temporal no equival a la causalitat però tampoc l’elimina’, afirma, ’i aquesta és la debilitat de l’evidència científica, que és reconeguda i necessària però que té limitacions intrínseques que s’han de conèixer i valorar. Acceptar aquests límits ens ajuda a ser més crítics, fer una medicina més humana i millorar els equips de recerca’.
Forcades va recordar que actualment, segons les dades més optimistes dels estudis més recents, només un 60% dels actes terapèutics tenen evidència científica i que fa només 40 anys només era un 15%, segons va concloure l’epidemiòleg Archie Cochrane. En aquest sentit, Teresa Forcades va destacar la necessitat d’entendre el context a fi d’introduir la subjectivitat, aprofundir en el coneixement de l’efecte Placebo i de treballar amb estudis observacionals que, segons Forcades, Una de les dificultats, però, d’avançar en aquesta línia d’investigació subjectiva és que els estudis requereixen de mostres participatives molt altes per a ser considerades evidències i suposa una despesa que ningú té interès a finançar si no hi ha darrera un guany econòmic. va aportar Forcades com a dada.
La Germana Teresa Forcades va explicar també amb casos pràctics i en base als seus extensos estudis sobre les vacunes de la grip i del papil·loma, els problemes de toxicitat que suposen injectar adjuvants, com l’alumini, i conservants. Va remarcar, en aquest cas, la dificultat d’avançar en estudis científics amb els que entendre els efectes no desitjats ja que és èticament complicat sotmetre a estudis a la població infantil.
Aquesta ha estat la primera jornada que el COIB ha emès en streaming des del canal de Youtube i que es pot veure fent click aquí.
