Teresa Icart: "En el cine, quan la mirada sobre les infermeres no ha estat educada, han venut més les cuixes que les neurones"
5 de juny de
2015
- Perquè és important estudiar el que mostra el cinema respecte a les infermeres?
"És important perquè el cine és un mitjà de masses que transmet ideologia. Les pel·lícules mostren infermeres entre els seus personatges i l’espectador acaba creient i pensant que les professionals són tal com les presenta el cine."
"És important perquè el cine és un mitjà de masses que transmet ideologia. Les pel·lícules mostren infermeres entre els seus personatges i l’espectador acaba creient i pensant que les professionals són tal com les presenta el cine."
- I com tracta el cinema a les infermeres?
"De moltes maneres. Hi ha infermeres per a tots els gustos: romàntiques, sacrificades, heroïnes, sàdiques, sexys, enamorades dels metges o dels pacients; també en hi ha que desenvolupen un rol autònom i que enalteixen la professió, això ho trobem principalment en els biopics, les pel·lícules biogràfiques."
"De moltes maneres. Hi ha infermeres per a tots els gustos: romàntiques, sacrificades, heroïnes, sàdiques, sexys, enamorades dels metges o dels pacients; també en hi ha que desenvolupen un rol autònom i que enalteixen la professió, això ho trobem principalment en els biopics, les pel·lícules biogràfiques."
- Hi ha hagut una evolució en aquest tractament? Com la resumiria?
"Des de fa uns 15 o 20 anys, a l’hora d’escriure un guió en el qual la temàtica sanitària és rellevant es busca l’assessorament de professionals de la salut, així s’han reduït moltes pífies. En el cas de les infermeres pot ser hi ha més respecte a unes professionals imprescindibles en el cicle vital, però encara sobreviuen alguns tòpics propis de la ignorància i dels interessos dels productors. Essent molt simplista, quan la mirada no ha estat educada, venen més les cuixes que les neurones."
"Des de fa uns 15 o 20 anys, a l’hora d’escriure un guió en el qual la temàtica sanitària és rellevant es busca l’assessorament de professionals de la salut, així s’han reduït moltes pífies. En el cas de les infermeres pot ser hi ha més respecte a unes professionals imprescindibles en el cicle vital, però encara sobreviuen alguns tòpics propis de la ignorància i dels interessos dels productors. Essent molt simplista, quan la mirada no ha estat educada, venen més les cuixes que les neurones."
- Creu que el cinema ha contribuït negativament a l’estereotip infermer?
"Al cine trobem molts tipus d’infermeres. Algunes pel·lícules han estat bastant negatives. Hem d’entendre que l’objectiu de la industria cinematogràfica es la guixeta i per això es prioritza la ficció sobre la realitat. Una infermera en una pel·lícula bèl·lica, o en un hospital psiquiàtric on a més a més es comet algun crim, ven més que la infermera que treballa a l’Atenció Primària, o en un hospital on el crim és un fet excepcional."
"Al cine trobem molts tipus d’infermeres. Algunes pel·lícules han estat bastant negatives. Hem d’entendre que l’objectiu de la industria cinematogràfica es la guixeta i per això es prioritza la ficció sobre la realitat. Una infermera en una pel·lícula bèl·lica, o en un hospital psiquiàtric on a més a més es comet algun crim, ven més que la infermera que treballa a l’Atenció Primària, o en un hospital on el crim és un fet excepcional."
- I avui dia, creu que està ajudant a donar una imatge realista del paper de les infermeres?
"Diria que sí, que poc a poc les pel·lícules s’apropen a situacions més reals o al menys s’allunyen d’alguns dels tòpics més trillats; és clar que també depèn del gènere cinematogràfic del que parlem."
"Diria que sí, que poc a poc les pel·lícules s’apropen a situacions més reals o al menys s’allunyen d’alguns dels tòpics més trillats; és clar que també depèn del gènere cinematogràfic del que parlem."
"Hem seleccionat pel·lícules on la infermera fos protagonista en les que tingues un paper destacat. En qualsevol cas hem posat tot l’èmfasi en la seva tasca, el seu perfil humà i professional, les seves frases més significatives, els minuts de les seqüències on presta atenció, i hem afegit un apartat que crec que és molt interessant en el qual expliquem la relació entre la ficció cinematogràfica i la realitat. En el cas dels biopics això és relativament fàcil, com el cas de Amor Sublíme, Historia de una monja o El experimento Tuskegee. Però en les altres hem procurat trobar paral·lelismes entre l’argument i situacions de la vida real que van des de fets històrics, aspectes de la filmació, passant per la banda sonora o els escenaris. També cal reconèixer que hem descartat algunes pel·lícules per què són molt difícils d’obtenir o estan descatalogades. De tota manera, ja en tenim més d’una dotzena per fer un altre llibre!"
- Quina pel·lícula reflecteix millor el rol de la infermera?
"És una pregunta difícil perquè hi ha moltes pel·lícules excel·lents. Cada pel·lícula mostra un tipus d’infermera amb uns trets i un relat propis. Hem procurat que hi hagi infermeres de diferents especialitats: psiquiàtriques, d’atenció a domicili, d’urgències, de cures especials, escolar, etc."
"És una pregunta difícil perquè hi ha moltes pel·lícules excel·lents. Cada pel·lícula mostra un tipus d’infermera amb uns trets i un relat propis. Hem procurat que hi hagi infermeres de diferents especialitats: psiquiàtriques, d’atenció a domicili, d’urgències, de cures especials, escolar, etc."
- En el pròleg del llibre es parla del potencial del cine com a eina didàctica, en què resulta útil el fragment d’una pel·lícula en el marc d’una classe, seminari o xerrada?
"Un fragment és un recurs didàctic que permet observar (una competència essencial per la infermeria), reflexionar (relacionar la ficció i la realitat) i aplicar uns coneixements, actituds i habilitats a l’actuació infermera. És el que anomenem mètode ORA (Observació, Reflexió i Aplicació). Però el cine no sols fa raonar sinó que també pot emocionar i aquesta potencialitat el converteix en un recurs excepcional pel aprenentatge."
"Un fragment és un recurs didàctic que permet observar (una competència essencial per la infermeria), reflexionar (relacionar la ficció i la realitat) i aplicar uns coneixements, actituds i habilitats a l’actuació infermera. És el que anomenem mètode ORA (Observació, Reflexió i Aplicació). Però el cine no sols fa raonar sinó que també pot emocionar i aquesta potencialitat el converteix en un recurs excepcional pel aprenentatge."
- El paper del docent deu ser clau?
"I tant! La pel·lícula per sí mateixa no és didàctica. Vull dir que el director o el guionista no l’han fet pensant en l’ensenyament, sigui a estudiants d’infermeria o a un grup de pacients. És la intenció del docent, del tutor o del conductor de la sessió, el que la converteix en un material bo per a la docència. Per això cal aplicar una metodologia adequada, que inclou un seguit d’activitats per la preparació, desenvolupament i avaluació de la classe o de la sessió. A més a més cal conèixer bé el problema de salut o malaltia que s’hi tracta."
"I tant! La pel·lícula per sí mateixa no és didàctica. Vull dir que el director o el guionista no l’han fet pensant en l’ensenyament, sigui a estudiants d’infermeria o a un grup de pacients. És la intenció del docent, del tutor o del conductor de la sessió, el que la converteix en un material bo per a la docència. Per això cal aplicar una metodologia adequada, que inclou un seguit d’activitats per la preparació, desenvolupament i avaluació de la classe o de la sessió. A més a més cal conèixer bé el problema de salut o malaltia que s’hi tracta."
- I serveix per a fer recerca?
"En efecte, tant s’hi pot aplicar metodologia qualitativa com quantitativa. De fet, ja hi ha articles originals, revisions sistemàtiques i tesis sobre aquests temes."
"En efecte, tant s’hi pot aplicar metodologia qualitativa com quantitativa. De fet, ja hi ha articles originals, revisions sistemàtiques i tesis sobre aquests temes."
- Perquè creu que ‘Enfermeras en el cine” pot ser interessar per a les infermeres? I per als ciutadans?
"Crec que per a les infermeres l’interès rau en el fet que el llibre és un tast de com ens pot veure la societat a través del cinema. Per als ciutadans, l’interès pot ser veure com la ficció dibuixa les infermeres i com aquesta representació s’ajusta o no a la realitat d’unes professionals que sempre han estat a prop de les persones des del naixement fins la mort; unes professionals sense les quals no podem concebre la vida dels essers humans. Crec que en general, és el llibre que com a infermeres voldríem rebre de familiars, amics o pacients."
"Crec que per a les infermeres l’interès rau en el fet que el llibre és un tast de com ens pot veure la societat a través del cinema. Per als ciutadans, l’interès pot ser veure com la ficció dibuixa les infermeres i com aquesta representació s’ajusta o no a la realitat d’unes professionals que sempre han estat a prop de les persones des del naixement fins la mort; unes professionals sense les quals no podem concebre la vida dels essers humans. Crec que en general, és el llibre que com a infermeres voldríem rebre de familiars, amics o pacients."
“Enfermeras en el cine” és un text elaborat per les infermeres Teresa Icart, Pilar Delgado, Laura de la Cueva, Anna Pulpón, Montserrat Díaz i Jordi Quílez. És una edició de la Universitat de Barcelona.
Per assistir a la presentació del dimarts 30 de juny feu click aquí.