“Em va impactar molt tot allò que vaig veure i sobretot comprovar tota l’aportació que feien les infermeres i em vaig començar a fer preguntes sobre l’inici de la vida –les implicacions genètiques, la intervenció del professional- i la mort –l’eutanàsia, el tractament, l’acompanyament en tot aquest procés-”, assegura.

 

Dos anys més tard, Gasull i altres infermeres, amb el suport de l’Institut Borja de Bioètica, van començar a elaborar el primer codi ètic infermer d’Espanya. Un grup de 22 infermeres de tota Espanya van iniciar els treballs, no exempts de dificultats, per fer possible aquest document, que per primera vegada tractava qüestions com el secret professional, els límits en l’ús de la informació d’un usuari o la confidencialitat de les dades.

 

Aquell codi, subscrit pels quatre col·legis catalans, es va aprovar finalment l’any 1986. Des del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers s’ha vist necessari actualitzar el codi actual i iniciar-ne els treballs d’elaboració, que volen comptar amb la participació de totes les infermeres i infermers de Catalunya.

 

La coordinadora torna a ser Maria Gasull, premi A prop teu 2010, membre del comitè deontològic del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona i fins a la seva jubilació, etapa que va encetar fa justament un any, professora d’ètica de l’EUI de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

 

La seva sempre ha estat una tasca de formigueta, d’anar fent feina, de manera perseverant, constant, però allunyant-se, tan com ha pogut, de protagonismes. Ara torna a afrontar aquest nou repte, el d’impulsar un codi infermer renovat, amb el mateix talant de sempre. 

 

Han passat 25 anys de l’aprovació del codi actual i la professió infermera ha canviat molt. Què es persegueix amb el nou document?

 

Crec que el nou codi d’ètica ha de ser un document viu, en el qual hi participin el màxim nombre d’infermeres i es facin com més aportacions millor. Cal que aquest document serveixi per la pràctica diària de les infermeres i tots els professionals ho visquin així, com quelcom que els pertany i que recull el sentir de tots. I això, com a infermera, implica qüestionar-se aspectes de caire personal, que sovint es situen en el terreny més íntim de la persona.

 

 

Estem en un moment en què la pràctica de la infermera es centra massa en aspectes tecnològics i sovint s’oblida que el centre de tot és acompanyar i donar suport a la persona en el seu procés de vida. Començar a interrogar-se qüestions vinculades amb l’atenció, la vida, la mort i la nostra intervenció professional no és fàcil i sovint el més senzill és tancar els ulls i no donar-hi importància.

 

 

En el marc del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya hem començat a treballar un grup d’infermeres designades pels quatre col·legis catalans -Ester Busquets, Montserrat Busquets, Núria Cuxart, Isabel Pera, Anna Ramió, Núria Torras, Yolanda Garza, Cristina Montero, Cristina Serrabassa, Montse Gea, Fina Vendrell, Antonio Ordoñez, María Jiménez, Josep Maria Nácher, Josefa Salmeron i jo mateixa- amb la idea de poder identificar aquells temes que haurà d’incloure el futur codi.

 

Per fer-ho possible, la propera tardor enviarem una enquesta online per preguntar-ho a totes les infermeres de Catalunya. Ara mateix, amb el suport de dos grups focals d’infermeres, que han analitzat el document actual, s’està treballant en el disseny de les preguntes d’aquest qüestionari.

 

 

A banda de respondre a l’enquesta, una vegada s’hagi redactat la primera versió del document i abans que es voti en l’assemblea dels quatre col·legis professionals catalàns s’obrirà un període per tal que totes les infermeres hi facin les seves esmenes. Com més aportacions hi hagi millor. Serà una demostració d’haver aconseguit  part del nostre objectiu: despertar la participació del col·lectiu.

 

 

El nou codi d’ètica de les infermeres catalanes donarà resposta a diverses qüestions com les vinculades amb la confidencialitat o l’accés a la informació o les dades personals de l’usuari, la irrupció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’àmbit de la salut, la responsabilitat de la infermera o els límits en la delegació de les seves tasques. 

 

També està previst que aprofundeixi en aspectes com l’autonomia i la competència professional i en qüestions terminològiques que amb el pas dels anys han anat obtenint un acord per part de la professió, com l’ús del terme “infermera” i no “professional d’Infermeria”.

 

La situació que actualment travessa la professió infermera és complicada perquè s’està treballant amb uns condicionants difícils, com la manca de recursos i de dotacions professionals, fets que poden obstaculitzar el bon fer de la infermera. El codi introduirà d’alguna manera o una altra aquest aspecte?

 

Penso que ho haurà de fer, d’una manera o una altra. Així, defensant, a través del futur codi ètic, que la infermera ha de ser competent amb tot allò que ha de desenvolupar es desprèn, per exemple, els obstacles de caire ètic que comporta fer rotar infermeres sense experiència d’una unitat a una altra, sense una formació específica prèvia.

 

 

La situació òptima seria que cada infermera de Catalunya portés el codi d’ètica a la butxaca de la bata per consultar-lo quan fos necessari. Volem que el codi d’ètica  sigui proper i sobretot útil i que cada infermera l’identifiqui com un instrument necessari per al seu dia a dia professional.

 

I si ho consulta i el fa seu com creus que el pot ajudar aquest document?

 

És evident que un codi no pot contemplar tots aquells aspectes concrets i conflictes específics en què es pot trobar la infermera. Però ha de ser una guia que l’ajudi a l’hora de prendre o deliberar sobre certes decisions, com la seva responsabilitat professional, la possible delegació de tasques o l’ús de la informació de l’usuari que atén, entre moltes d’altres qüestions.