Cristina Martínez: "Cal integrar el control i prevenció del tabaquisme en la cartera de serveis de tots els àmbits sanitaris per ser eficaços"
28 de maig de
2015
El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya ha endegat aquesta setmana, coincidint amb el Dia Internacional sense Tabac que és el 31 de maig, una iniciativa que té per objectiu visibilitzar el paper de les infermeres en la prevenció, control i ajuda a la cessació tabàquica. El llançament del Manifest i el disseny de diferents accions de comunicació i difusió són el tret de sortida de l’estratègia de treball de la Comissió de Tabaquisme del Consell. Aquest grup de treball està impulsat per Cristina Martínez, que és també infermera investigadora a la Unitat de Tabaquisme de l’ICO i representant del Consell a la Comissió Assessora de Tabaquisme del Govern. Com a eixos principals de treball, la Comissió vol aconseguir integrar el servei d’ajuda al tabaquisme dins la cartera de serveis en tots els àmbits d’actuació infermera i incloure formació específica en els currículums de les diferents escoles d’infermeria de Catalunya.
La Comissió de Tabaquisme està integrada per Cristina Martínez Martínez, coordinadora; Julia Mena Sánchez, representant del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona; Albert Bueno Brugués, representant Col·legi Oficial d’Infermers/es de Girona; Antonio José López Baena, representant del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona; Josep Miquel Jové Charles, representant Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida i Guadalupe Ortega Cuelva, representant de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
Quin és l’objectiu del Manifest i perquè calia fer-lo?
"Fa molts anys que les infermeres treballen sobre el control del tabaquisme, des de diferents àmbits: prevenció, cessació i control (monitorització enquestes de consum de tabac i conèixer les magnituds de l’epidèmia) però en motiu del Dia Internacional sense Tabac, pensàvem que calia reivindicar el paper de la infermera en aquesta tasca d’informació i ajuda a la societat per tal de que se sàpiga que som un recurs útil per a aquelles persones que vulguin deixar de fumar i, alhora, animar a aquelles infermeres que encara no ho tenen suficientment interioritzat a que s’impliquin.
Val a dir que, al nostre país les infermeres i infermers estan cada cop més implicats, tant en les competències pròpies que desenvolupen com en la reducció dels fumadors i fumadores dins el col·lectiu. El que passa és que si ho comparem amb els indicadors, per exemple, dels països nòrdics o d’Estats Units, encara tenim un percentatge de consum molt més alt.
El manifest és un decàleg de mesures que les infermeres sabem que ens poden comprometre i que els col·legis i el Consell avalen. Hem inclòs des de posicionaments més amplis, per exemple el suport a les polítiques més genèriques de l’ OMS, a actuacions concretes i recursos necessaris per ajudar a la societat en la cessació tabàquica.
Des de la Comissió volíem aprofitar aquesta setmana per sensibilitzar el col·lectiu, fer visible que els col·legis estan compromesos i planificar, a partir d’aquí, mes accions relacionades amb l’estratègia que ens hem marcat."
Quines mesures penseu que són prioritàries per ajudar a millorar la situació des de la perspectiva infermera?
"El control i prevenció del tabaquisme segueix sent una activitat de segon ordre i això passa perquè no està integrada en la cartera de serveis de tots els àmbits sanitaris a Catalunya. A l’atenció primària sí que està integrat però en d’altres àmbits no es recull, tot i que sovint es fan actuacions.
Cal una estratègia d’actuació transversal a tots els àmbits i aprofitar la gran oportunitat que suposa el contacte directe de les infermeres. Recordem que som el col·lectiu professional sanitari més nombrós, amb més de 49.000 infermeres a Catalunya. Per exemple, tenim espais o àmbits que suposen oportunitats úniques per a realitzar tasques no només d’ajuda sinó de prevenció: escoles, hospitals, l’atenció en salut mental (que suposen un col·lectiu amb un percentatge molt alt de fumadors) o, inclús, persones que estan a l’espera de sotmetre’s a una operació de maluc o genoll i que durant aquest temps d’espera es pot treballar en millorar la seva salut. Hi ha moltes finestres com aquestes que no estan aprofitades i cal integrar-ho.
Està clar que cal anar a una tots els professionals que intervenim en el tema tabàquic: infermeres, metges, psicòlegs, farmacèutics. I si estigués integrat en la cartera de serveis podríem tenir indicadors de les actuacions per poder veure l’efectivitat.
L’altre gran eix en el que cal incidir és la formació. Precisament, des de la Comissió estem elaborant un estudi sobre quina és la situació i oferta de formació sobre el tabaquisme a les escoles d’infermeria de Catalunya. Podrem analitzar amb les dades on cal incidir però el que ja sabem ara és que el tipus de formació que es dona al grau és molt genèrica, poc profunda. S’aborda en àmbit comunitari o clínic però no com un tema transversal ni com una formació en el qual es puguin donar eines a les infermeres.
Aquest fet fa que moltes infermeres que tenen interès en el tema hagin de formar-se amb postgraus, que està molt bé però considerem que totes les infermeres han de tenir accés a la informació i eines necessàries per poder desenvolupar aquesta tasca."
Quina és la incidència que pot tenir el col·lectiu infermer en la persona fumadora?
"Doncs molta! Sabem que només el consell breu per deixar de fumar farà que un 5% de la població fumadora ho deixi i, pot semblar poc, però percentualment és molt. Extrapolant les dades podem dir que només aquest consell breu a Catalunya podria suposar 65.000 fumadors menys. El consell breu és molt cost-eficaç.
Imagineu què podríem fer amb seguiments de control i prevenció més personalitzats i en àmbits on no s’està fent de forma integrada: des del lloc de treball, fins a les presons, escoles, etc.
Cal que les infermeres ens ho creiem, dotar d’eines i recursos útils per poder-ho fer el millor possible, fer més recerca basada en l’evidència, activar aquests àmbits.. Realment, hi ha molta feina a fer!
Estem, però, en el bon camí. A Catalunya, la davallada de persones fumadores en els últims 12 anys ha estat constant i estem en una prevalença del 28%. L’ideal seria poder estar, d’aquí a deu anys, per sota del 20%.
L’avantatge, a més, que tenim és que podem observar i aprendre de les experiències d’altres països. Austràlia, per exemple, estan en un 10%. Ells fa més anys que hi treballen i podem veure què els ha funcionat: pujada d’impostos, paquets sense marca i, molt important, reduir la iniciació dels joves i augmentar l’edat d’experimentació ja que quan més tard més possibilitats hi ha de que no desenvolupin addicció. És vital també desenvolupar estratègies dirigides a població amb riscos més alts d’addicció, com passa amb les que tenen menys recursos econòmics i d’autoeficàcia."
Notícies relacionades
- Manifest del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya sobre el control del tabaquisme, 18 de maig de 2015
- Les infermeres i infermers reivindiquen que els seus consells podrien reduir en 65.000 el nombre de fumadors, 26 de maig de 2015