Per Ester Busquets, membre de la Comissió Deontològica del COIB

 

Les democràcies immadures tenen la tendència a legislar sense el consens que requereixen les grans qüestions socials. Aquesta immaduresa genera un descrèdit de les lleis, quan les lleis –en un estat de dret– són importantíssimes per garantir els drets dels ciutadans i construir una societat més justa. La instrumentalització de la llei, per qüestions ideològiques, partidistes o econòmiques, és una perversió a la qual sembla que, com a ciutadans, ja ens hi hem acostumat. En aquest sentit, i sobretot per no perdre el nord, és essencial recordar les paraules del francès Montesquieu quan afirma que “una llei no és justa pel sol fet de ser llei, sinó que ha de ser llei perquè és justa”.

 

Aquesta crítica a la immaduresa política és en motiu d’una nova proposta legislativa espanyola, que arriba sense consens polític i social, i oblidant el compromís que un govern té amb l’interès general. Em refereixo a l’avantprojecte de la Llei orgànica per a la protecció de la vida del concebut i dels drets de la dona embarassada, presentada al Consell de Ministres el passat 20 de desembre de 2013. L’actual ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, proposa una nova llei que derogarà la llei de terminis del 2010, que permetia avortar lliurement fins la setmana 14 de la gestació, per recuperar una llei de supòsits com la de l’any 1985, però amb uns supòsits més restrictius.

 

Si analitzem aquesta situació ens n’adonarem que, almenys, hi ha tres fets molt greus: primer, es vol legislar en contra de la voluntat popular. Segons les darreres enquestes, un 82,6% de la societat espanyola creu que la decisió d’avortar és de la dona, la qual cosa suposa un ampli suport a la llei de terminis de 2010. Segon, el nou avantprojecte de llei no té en compte la recomanació 1607 (2008) de l’Assemblea parlamentària del Consell d’Europa, que on se sosté que “l’avortament no ha d’estar prohibit dins uns terminis de gestació raonables”. I tercer es proposa una nova legislació al marge de les consideracions dels professionals de la salut, quan són realment ells qui coneixen i actuen en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva de la dona.

 

Per això, diferents societats científiques i corporacions professionals han manifestat públicament el seu desacord amb la nova reforma de la llei de l’avortament. Entre els principals desacords públics cal destacar el posicionament del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), a través del document Consideracions de la Comissió Deontològica del COIB respecte l’avantprojecte de Llei orgànica per a la Protecció de la Vida del Concebut i els Drets de la Dona Embarassada, en el qual es demana explícitament la retirada de l’avantrprojecte de llei. Aquests tres fets: l’oposició social, el gir antieuropeista, però sobretot haver bandejat l’opinió dels professionals de la salut –que són els qui vetllen per la salut de la població– ha de portar a les infermeres a defensar els drets dels ciutadans i ciutadanes en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva.

 

En les darreres dècades la professió infermera ha avançat moltíssim en el reconeixement, respecte i promoció de l’autonomia de la persona, i el nou Codi d’Ètica professional n’és una prova fefaent. Per això, com a infermeres considerem que la nova llei ha de ser respectuosa amb les diferents maneres d’exercir la llibertat, això sí, sempre que les decisions siguin responsables, justes i justificables. No permetre-ho conculca drets a les dones i obliga a les infermeres a actuar en contra del propi Codi d’Ètica.

 

És sabut que les lleis més restrictives en matèria d’avortament no fan disminuir el nombre d’avortaments, simplement es realitzen amb més inseguretat jurídica i amb més risc físic i psicològic. Per això caldria recordar al govern de torn que la millor llei de l’avortament no és la que el prohibeix, sinó la que l’evita, i això exigeix més polítiques educatives en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva i menys prohibicions. En una democràcia madura no es legislaria al marge de les infermeres ni d’altres professionals de la salut, ans al contrari, es reconeixeria i es potenciaria el paper que desenvolupen en aquest camp. Ja ho deia George Orwell: “quins temps aquests, que hem de recordar allò que és obvi... però ho hem de recordar”.

 

---

Informacions relacionades:

 

El COIB reclama la retirada de la reforma de la llei de l'avortament per vulnerar el codi ètic (20/2/14)

Fes clic aquí per accedir a la nota de premsa enviada als mitjans de comunicació (20/2/14)

Fes clic aquí per consultar les aparicions als mitjans de comunicació