FacebookTwitterLinkedInGoogleEnviar...PinterestWhatsapp
28 de juny de 2011
    El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona ha mostrat la seva preocupació per les conseqüències “negatives” que pugui tenir la possibilitat que els centres de l’Institut Català de la Salut s’utilitzin per fer activitat privada, tal i com contempla l’avantprojecte de Llei de simplificació, d’agilitat i reestructuració administrativa i de promoció de l’activitat econòmica.
     
    Aquest avantprojecte de la denominada Llei Òmnibus, impulsada per la Generalitat de Catalunya i que està previst que després de l’estiu comenci la seva tramitació al Parlament, preveu que les instal·lacions dels centres i serveis de l’ICS es puguin utilitzar per prestar-hi assistència sanitària no finançada amb càrrec a fons públics.
     
    En un escrit d’al·legacions, que el Col·legi va enviar el passat 21 de juny al Departament de Salut de la Generalitat i al Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermeres de Catalunya, s’adverteix de l’impacte que aquesta mesura pot tenir en l’equilibri entre la sanitat pública i privada que “regeix en el sistema sanitari català”.
     
    Segons el Col·legi, “un dels inconvenients principals que pot representar aquesta mesura és el perill que hi hagi interferències en la prestació del servei públic, de manera que s’estableixin diversos nivells de prestació en funció de la capacitat econòmica dels ciutadans”.
     
    A més, l’aportació de subvencions i ajuts públics que vagin més enllà de la compra de serveis per part de l’Administració pública, pot plantejar el “dubte” de “si distorsionen la lliure competència”, ja que “permetria oferir uns mateixos serveis a preus més reduïts que la resta d’operadors sanitaris”.
     
    Demana transparència a la Generalitat
     
    Davant d’aquesta situació, la corporació professional insta a la Generalitat a fer un exercici de transparència en tot aquest procés i, que per tant, analitzi detalladament l’aplicació d’aquesta mesura.
     
    “Cal un estudi acurat en cada cas concret i un tutelatge i seguiment acurat per part de l’Administració, per tal de mantenir (aquesta mesura) dins dels termes d’acceptabilitat des de totes les perspectives”, al·lega el Col·legi.
     
    Més participació de les infermeres
     
    En el mateix plec d’al·legacions, el COIB demana a la Generalitat que les infermeres sigui un dels col·lectiu professionals amb més representants en la composició del Consell de Direcció del Servei Català de la Salut, del Consell de Salut de les regions sanitàries i del Consell de Direcció i el Consell de Participació dels sectors sanitaris.
     
    El Col·legi valora positivament l’ampliació de la participació i representació en aquests òrgans de participació del sistema sanitari i recorda que el col·lectiu infermer és “amb diferència, el primer en nombre de professionals de l’ICS”. Així, insisteix en la necessitat d’assignar una representació explícita en aquests òrgans als col·legis d’infermeres catalans.
     
    En contra de l’obligació dels sis mesos de padró per l’accés a la sanitat
     
    Un altre dels punts controvertits d’aquest avantprojecte és la proposta d’exigir una antiguitat mínima d’empadronament de sis mesos per tenir dret a l’accés a la sanitat pública, fet que el Col·legi considera que “pot vulnerar el principi d’universalitat del sistema sanitari i discriminar els sectors socials més desprotegits i vulnerables”.
     
    En aquest sentit, el COIB recorda que de l’article 43 de la Constitució Espanyola es deriva “un mandat d’universalitat i igualtat de l’assistència sanitària”, fet que implica que “la condició de ciutadà és suficient per beneficiar-se de les prestacions sanitàries sense que siguin necessàries d’altres condicionants, com podrien ser persones sense recursos, beneficiaris de la Seguretat Social o malalties d’especial rellevància”.