L’escriptora Rosa Regàs defensa la necessitat que les persones grans persegueixin les seves vocacions “ocultes” quan arriben a la jubilació i deixen enrrera la seva etapa professional. “La gran avantatge de fer-se gran és que tenim temps per fer allò que desitgem i descobrir aquella afició que mai ens hem atrevit a practicar”, va explicar.

 

Aquesta és una de les principals tesis del llibre “L’hora de la veritat” de Rosa Regàs, en el que l’escriptora catalana ofereix una reflexió íntima i personal del que suposa fer-se gran. Regàs va oferir una xerrada sobre la vellesa el passat 28 d’octubre al Col·legi, com a cloenda de la celebració de la Setmana Gran.

 

“Hi ha moltes dones i homes que han descobert, en fer-se grans, que els agradava pintar, escriure o llegir, perquè tots tenim la nostra facultat per convertir-nos en creadors i fer aquelles coses que formen part de la nostra vocació oculta i d’allunyar-nos de la rutina i del costum”, va destacar.

 

Aquesta escriptora considera “perillós” caure en la rutina durant l’etapa de la jubilació. “Cal fer de tot menys estar asseguts i passius, perquè aleshores acabem caient malalts, però d’avorriment”.

 

Regàs, que amb 79 anys segueix amb la seva activitat d’escriptora, creu que aquelles persones que són creadores “obliden els mals que tenen” i, per aquest motiu, demana que tots aquells que arribin a la vellesa “es converteixin en criatures de la imaginació”, practicant aquells activitat o afició que considerin.

 

Defensora de fer-se gran i de reivindicar aquesta etapa, l’escriptora aposta per desplegar la màxima autonomia i independència personal, malgrat les limitacions de l’edat. “Sovint ens queixem que la família no ens fa cas, que ens fa mal el cos, però ens encanta queixar-nos, perquè ens pensem que ens faran més cas, però al contrari”, va apuntar.

 

 

“Fer-nos grans forma part de l’ordre natural de la vida, és una etapa que ens hem guanyat i ho hem d’acceptar”, va assegurar Regàs, que va defensar la necessitat de ser el màxim d’autònoms possible. “Queixar-nos i demanar caritat per rebre afecte i atenció va en contra de l’autonomia, de nosaltres mateixos i del nostre entorn”, va afegir.

 

Per a Regàs, l’autonomia vol dir no jutjar la vida de la resta de persones, malgrat que no compartir la seva manera de pensar i de viure. “Cal respectar la tendència de totes les persones i no voler imposar la nostra moral i hem de viure el present” perquè “sovint parlem de la nostra època, però la nostra època és ara!”.

 

A l’arribar a la vellesa, l’escriptora catalana aposta per acceptar i estimar el propi cos, amb totes les seves arrugues, malgrat que sovint els mitjans de comunicació invisibilitzen l’etapa de la vellesa. “Nosaltres tenim la seducció de la nostra veu i tenim la capacitat per fer treballar les nostres capacitats mentals” i de “no quedar-nos quiets, perquè això és la mort”, segons Regàs.