El sòl pelvià o perineu és el conjunt de músculs que tanquem i sostenen la pelvis. En el moment del part es pot tornar fràgil i patir lesions i modificacions i, per tant, l’aplicació de mesures preventives en el postpart és clau per evitar, per exemple, situacions d’incontinència en la dona.

 

La llevadora Glòria Sebastià, amb una àmplia experiència en l’abordatge i tractaments per evitar difusions en el sòl pelvià, va explicar el passat 18 de juny, en el marc d’una xerrada d’actualització per a llevadores, algunes mesures preventives i pràctiques que la llevadora ha d’aplicar per reduir al màxim el grau d’afectació d’aquests músculs.

 

En el prepart, cal treballar “la força, la resistència i sobretot l’elasticitat del sòl pelvià” per tal de preparar aquest múscul de cara al part, segons Sebastià. Durant l’embaràs, la curvatura lumbar i la pressió abdominal s’accentua i, per tant, garantir la higiene postural de la dona és essencial. També pot ajudar la gimnàstica prepart.

 

Els músculs del sòl pelvià tenen una acció antigravitatòria, ja que aguanten la base abdominal i intervenen en els mecanismes de continència i de la qualitat en la resposta sexual de la dona. Les mesures de prevenció, valoració i recuperació de l’estat del sòl pèlvic són factors clau per reduir la incontinència en el postpart.

 

Hi ha alguns factors de risc que intervenen en l’afectació del sòl pelvià i que depenen de la pràctica obstètrica que es dugui a terme. L’ús simptomàtic de l’episotomia, l’utilització de fòrceps, un pes del fetus que superi els 4 quilos o d’altres factors com l’obesitat de la dona o patir una afecció respiratòria augmenten la possibilitat de patir símptomes del sòl pelvià després del part.

 

Per tal de reduir al màxim aquestes situacions que provoquen debilitat en el sòl pelvià i que poden generar incontinència urinària o fecal després del part, Sebastià va detallar algunes estratègies de prevenció, com l’aplicació d’un qüestionari de valoració de la incontinència en l’etapa de l’embaràs, la necessitat de valorar la funcionalitat del perineu o l’aplicació de mesures d’educació postural en la dona.

 

Oferir la màxima informació i formació sobre les característiques i funcions del sol pèlvic, a nivell de la dona, però també promoure exercicis de sòl pèlvic en l’etapa prèvia i posterior al part són també d’altres mesures que la llevadora ha de tenir en compte. 

 

En qualsevol cas, els exercicis de sòl pèlvic s’hauran d’individualitzar per a cada dona, tenint en compte la seva situació. El tacte vaginal és “essencial per valorar aquells exercicis que haurem de prescriure a la dona i que es dirigeixen a reduir la incontinència després del part”, va apuntar Sebastià.