Oferir unes cures individualitzades, triar el moment òptim per donar l’alta de l’hospital i, posteriorment, garantir un seguiment precoç i acurat per part dels professionals de l’atenció primària són recomanacions clau per atendre al nen prematur tardaner. A Catalunya cada any neixen uns 8.000 prematurs tardaners, nens que tenen entre 34 i 36 setmanes.

 

Aquestes són algunes de les principals pautes que el cap de la unitat de neonatologia de l’Hospital General de l’Hospitalet, Enrique Rodríguez, va traslladar el passat 21 de maig al públic que va assistir a la xerrada organitzada per la Vocalia de Llevadores del COIB per analitzar els riscos d’aquest col·lectiu de prematurs, en el marc del cicle de sessions d’Actualització per a llevadores.

 

Segons Rodríguez, els prematurs tardaners són “prematurs oblidats, ja que fins ara la principal atenció s’ha centrat en aquells nens prematurs extrems amb un alt risc de que tenen un alt  risc  morbi-mortalitat en nèixer”. Es calcula, però, que tres de cada quatre prematurs nascuts són tardaners i aquesta xifra ha anat augmentant per la millora dels controls ginecològics i el millor coneixement de la fisiopatologia fetal i l’increment de gestacions múltiples.

 

Tot i l’impacte d’aquest col·lectiu en el total de nens prematurs, fins el moment no s’ha fet un seguiment continuat d’aquests nens, va assegurar aquest especialista, que alerta que els prematurs tardaners tenen quatre vegades més de risc de morbilitat que els nens nascuts a terme.

 

A curt termini, tenen un major risc de patir hipotèrmia, hipoglucèmia, dificultat respiratòria, apnees, hiperbilirrubinèmia, dificultat en la instauració de l´alletament a causa de la inmaduressa del reflexe de succió-deglució amb risc de deshidratació i  infeccions. A més, presenten major probabilitat de reingrés hospitalari.

 

A mig i llarg termini són nens amb major risc de patologia respiratòria, de patir sindrome de la mort sobtada i de desenvolupar problemes de neurodesenvolupament i d’adaptació escolar.

 

 

Aquests problemes poden allargar la seva estada hospitalària i motiven un increment en el número de reingressos. Es calcula que el 40% d’aquests nounats marxen de l’hospital dies després que ho faci la seva mare, va explicar Enrique Rodríguez.

 

A mig termini, presenten una major incidència d’afeccions respiratòries, especialment bronquiolitis, i també de trastorns gastrointestinals, així com de patir mort sobtada. A llarg termini, molts estudis demostren que aquests nens poden tenir més dificultats d’aprenentatge, desordres en el desenvolupament cerebral, psicològic i emcional i retard en l’etapa escolar.

 

Davant d’aquesta situació, aquest neonatòleg aconsella planificar les cesàrees a partir de les 39 setmanes i reduir el número de parts induïts, ja que es calcula que un 11% de prematurs tardaners es poden evitar.