Irene Marín és infermera des de fa 16 anys i diu que la seva vocació per la professió li ve des que era nena. El que més l’ha atret sempre és la proximitat a les persones que implica el tenir cura d’elles. Quan fa una anys la van canviar de servei i de sobte el temps del que disposava per atendre a cada usuari va minvar, va veure necessari millorar les seves habilitats en comunicació per aprofitar bé els recursos que tenia a l’abast, atendre els usuaris i coordinar els companys que tenia sota la seva responsabilitat. Avui és una experta en comunicació afectiva.

 

La comunicació afectiva és aquella que està carregada de passió, de força, d’entusiasme. És la comunicació que ens permet posar més de nosaltres mateixos en tot allò que diem i fem. La comunicació afectiva parla des del cor al cor de l’altre.

Es tracta d’una comunicació sincera que intenta convèncer, però no vèncer. La que intenta apropar persones i no allunyar-les. La que parla de nosaltres, no de vosaltres.  En definitiva, la que fa important, interessant i únic a l’altre.

 

La confiança, la credibilitat, la motivació, la tranquil·litat són elements essencials que ens constitueixen com un aliat, com una ajuda davant de l’altre. Tots ells els produïm a través del nostre exercici, però també mitjançant la nostra comunicació.

Tant important és allò que sabem com la manera com ho trametem. Si la fem bé, una bona comunicació afectiva afecta directament en l’estat físic i mental de l’usuari. Ajuda a la seva evolució i recuperació i el fa estar més predisposat al canvi d’hàbits que les infermeres treballem tant i tant.

A més a més, una bona comunicació és un instrument valuós a l’hora de gestionar el nostre dia a dia. En ajuda a afrontar les situacions que podrien arribar a ser conflictives i els moments de més estrès.

 

 

És una eina indispensable en l’àmbit de la docència i de la recerca. És vital per transmetre bé els nostres coneixements. També és una habilitat que ens fa més competents en els càrrecs de gestió. Ben gestionada, la comunicació ens porta a obtenir millors resultats en cadascuna de les accions que duem a terme amb els usuaris, els nostres companys o superiors jeràrquics. I el que és pot ser més important, també amb nosaltres mateixos. La millora que podem experimentar treballant millor les nostres habilitats en comunicació pot ser espectacular.

 

 

Quan veiem algú que ens agrada, hauríem d’analitzar perquè és que ens agrada. Llavors intentar incorporar allò que ens sembla atractiu d’ell o ella. El seu to de veu, els seus gestos, les seves expressions, etc.

 

Si veus la televisió a casa, para atenció i observa aquests tres punts clau: El llenguatge gestual i la veu, pregunta’t què et diuen la veu i els gestos de la persona observada, llavors treu el volum i fixat en el que et transmet la gesticulació, després tanca els ulls i escolta la veu. És important que veiem la congruència entre allò que es diu i com es diu.

 

Crec que hem de millorar la comunicació en totes les professions. Les infermeres també ho hem de fer. Penso que es tracta, com tots els exercicis, de fer una tasca continuada, una formació al llarg de tota la nostra preparació i carrera ens obriria un món de possibilitats.

 

Irene Marín treballarà els principals aspectes de la comunicació afectiva a l’Aula de coneixement i pràctica infermera en teràpies naturals i complementàries del proper 19 de desembre a les 17 hores. Inscriu-te aquí