La medicina tracional xinesa, a la recerca de l’equilibri amb la natura
26 de gener de2012
L’acupuntura forma part de la medicina tradicional xinesa, igual que la moxibustió, l’ús de ventoses i l’administració de plantes. Però la dieta segueix sent molt important en el marc d’aquest tipus de medicina mil·lenària, que busca l’equilibri de l’home amb la natura com a garantia per mantenir la salut.
La metgessa especialitzada en acupuntura, medicina natural i homeopatia Alícia Garcia va oferir el passat 25 de gener una xerrada en la que va donar a conèixer algunes de les bases d’aquests mètodes curatius, en el marc del cicle organitzat per Amics de la Unesco i el Col·legi sobre la visió de la salut en diverses cultures.
Aquesta medicina es fonamenta en una estructura teòrica sistemàtica de naturalesa filosòfica. Inclou entre els seus principis l'estudi de la relació del Yin -forma centrífuga, expansiva, font de la calma, del fred i la foscor- i el Yang –força centípeta, constreyent, que produeix so, escalfor i claror-.
D’altres principis bàsics són la teoria dels cinc elements, que descriu la interrelació entre les cinc energies bàsiques que composen tots els fenòmens –fusta, foc, terra, metall i aigua-, i els sistema de circulació de l’energia pels meridians del cos humà, considerats els canals energètics que cal tractar per garantir l’armonia i la salut.
A banda de l’acupuntura, la moxibustió i l’ús de ventoses, existeixen d’altres tècniques que s’utilitzen en la medicina tradicional xinesa, com el gua-sha, consistent en raspar el cos per baixar la febre, i el tui-na, un tipus de massatge que consta de diversos moviments i especialment efectiu per als nens.
La fitoteràpia i la dieta és també una de les altres vies que s’empren en la medicina tradicional xinesa. “Hi ha una sèrie d’aliments que tonifiquen un determinat òrgan i també cada aliment, segons com es cuina, té un efecte diferenciat”, segons Alícia García, que defensa la necessitat que n’aprengui la medicina tradicional.
El diagnòstic en la medicina tradicional xinesa també es diferent. L’energia i el concepte de somatització de les emocions es tenen molt en compte. Així, es parteix de la base que els nens, en una part, hereden l’energia dels pares i que durant l’etapa infantil poden patir bloquejos energètics segons aspectes vinculats amb la dieta, una educació severa, una caiguda o una situació familiar.
Segons la medicina tradicional xinesa, tot allò que respirem o mengem ho transformem en energia. El vent, la calor de l’estiu, el foc i la humitat són factors externs que poden desequilibrar energèticament i a la persona, quan entren en contacte amb el cos, i que poden originar problemes de salut.