FacebookTwitterLinkedInGoogleEnviar...PinterestWhatsapp
4 de gener de 2013
    aurora.JPGA Catalunya, només el 5% dels nens i nenes que neixen dintre del periode de gestació normal necessitaran algun tipus de reanimació en el moment del part. Els nadons prematurs en canvi han de ser reanimats en un 80% dels casos. Davant de problemes en la respiració del nou nat, el treball coordinat de tot els professionals de la salut pot contribuir a salvar molts infants que neixen amb problemes per a respirar.
     
    La neonatòloga de l’Hospital Vall d’Hebron Aurora Montoro va explicar el passat 17 de desembre els secrets per realitzar amb èxit una reanimació, en el marc del cicle de xerrades d'actualització organitzada per la Vocalia de Llevadores del COIB.
     
    En aquesta trobada, l’última del cicle en el 2012, es van donar a conèixer les últimes actualitzacions en els protocols de reanimació a les sales de part. Els assistents van poder repassar els dos algoritmes bàsics, que constitueixen les principals eines que marquen les pautes a seguir davant la situació d’un nadó que neix sense respiració o amb una respiració per sota de la normalitat.
     
    Segons Aurora Montoro, quan parlem de reanimació neonatal podem estar parlant de moltes situacions: des de la reanimació avançada, amb oxigen i fàrmacs quan un nadó que ha nascut sense respiració, fins a les mesures d’estabilització inicials com mantenir l’escalfor o realitzar algun tipus d’estimulació a aquells nounats, que presenten una freqüència cardíaca molt baixa o una respiració irregular.
     
    Aquest tipus de situacions es presenten en 8 de cada 10 casos de naixements prematurs i està provat que la col·laboració entre els membres de l’equip d’atenció és crucial per a salvar la vida del nen o nena i impedir que una anòxia comprometi el seu futur desenvolupament.
     
    “Hem d’estar tots molt pendents i conèixer perfectament el quadre que presenten la mare i la criatura per tal de saber què fer en cada moment i anticipar-nos”, va dir Montoro.
     
    La neonatòloga també va destacar la importància de conèixer bé els indicadors bàsics que exigeixen que s’apliqui la reanimació: un pols per sota dels 60 batecs per minut, una respiració ineficaç o la manca total de respiració.
     
    També va destacar la necessitat de avaluar la situació del nadó en períodes de temps curts, d’uns  30 segons i de mantenir una temperatura adequada: amb draps calents per mantenir l’escalfor o talles de polietilè en els casos nadons nascuts abans de les 28 setmanes de gestació. En casos d’anòxia, per contra, va recomanar mantenir una temperatura d’hipotèrmia al voltant dels 33,5 graus. Això sí, sempre que prèviament s’hagi pogut estabilitzar la respiració del nounat segons les pautes estàndar d'actuació per aquest casos.
     
    El límits ètics de la reanimació
     
    Un dels temes destacats de la sessió van ser les implicacions i els límits ètics de la reanimació neonatal. En aquest àmbit, hi ha un ampli consens científic que considera els naixements per sota de les 23 setmanes de gestació o de nadons per amb menys de 400 grams de pes, com avortaments naturals. En aquests casos el criteri generalitzat és no practicar cap mena de reanimació.
     
    Per sobre d’aquests paràmetres de pes i durada de la gestació, la metgessa de la Vall d’Hebron va insistir que l’anàlisi de cada cas és el que ha de comptar de veritat a l’hora de prendre la decisió de reanimar o no. També va afegir que per fer-ho bé, cal que l’equip defineixi els límits ètics que estableix en funció de la viabilitat del nadó.
     
    En tot cas, Montoro va defensar que s’informi els pares de manera completa sobre la situació del seu fill, per tal que puguin prendre una decisió el més informada possible. Davant dels dubtes, va recomanar reanimar i posposar la decisió. Això, va assegurar, pot ajudar en el procés de dol dels progenitors en cas que el nadó finalment no sigui viable.
     
    Per últim, en els casos en els quals s’opta per no reanimar, va insistir en la importància de proporcionar mesures de confort i evitar el patiment innecessari del nounat. Va explicar que el contacte amb la mare fins el moment final, encara que dur, és recomanable tant per la placidesa del nadó, com per a ajudar a la mare a gestionar el dol.