La teràpia amb animals, una companyia que ajuda a guarir
16 de gener de
2014
Maribel Vila és tècnica en teràpia assistida amb animals i col·labora amb la Fundació Affinity. Des de fa anys és dedica a dirigir activitats on un professional de l'educació o de la salut fa servir un animal, que ha estat ensinistrat específicament per a aquest propòsit, com a part integrant d'un procés del tractament. L’objectiu és aprofitar els valors intrínsecs de l'animal per facilitar la feina del professional de la salut en la recuperació, rehabilitació, reinserció, tractament o millora de la qualitat de vida de determinades persones. Aquestes teràpies seran el centre de la propera aula de coneixement i pràctica infermera en teràpies naturals el dia 23 de gener.
Quin paper pot representar el tracte amb animals en la superació d’un problema de salut?
Un animal no cura per si sol, però pot ajudar a les persones a trobar el camí a la curació que altres teràpies no els han pogut mostrar. Un animal és un poderós motivador i fa que moltes persones vulguin continuar treballant per la seva salut.
Com s’ho fan per aplicar aquest tipus de teràpia?
La teràpia assistida amb animals implica un treball interdisciplinari, mai és una acció en solitari. Un professional de la salut o educador (infermer, psicòleg, metge, logopeda, fisioterapeuta, etc.) marca uns objectius pel pacient (PTI) o amb el grup d’usuaris.
En base a aquests objectius, es confecciona un pla amb el tècnic, que és la persona que treballa amb l’animal per realitzar els exercicis adequats per assolir els objectius que s’han marcat. La intervenció culmina amb l’avaluació i valoració dels resultats.
Quins animals són més adequats i per a quin tipus de malalties?
No hi ha un animal ideal sinó que depenent dels objectius que ens marquem precisarem d’una espècie o una altra.
Tot i que es pot treballat amb molts tipus d’animals, el gos és l’estrella. Potser es deu a la relació que tenim des de petits amb ells. També és cert que és més fàcil introduir gossos que cap altre animal en institucions i centres hospitalaris.
La hipoteràpia i nedar amb dofins també són teràpies molt conegudes especialment per treballar amb nens i amb persones amb paràlisis cerebral. D’altra banda, al Regne Unit, hi ha una gran tradició en l’ús de conills, cobais, hàmsters, ocells i altres espècies.
Quin valor diferencial aporta la companyia i els beneficis de tractar amb un animal, que no pugui oferir la companyia d’una altra persona?
Treballar amb animals fa que les persones connectin amb la seva part natural, per dir-ho així. Un animal no jutja i sempre respon positivament encara que el teu estat d’ànim no sigui bo. És que fins i tot el contacte amb animals té efectes físics directes, entre d’altres, redueix el ritme cardíac i baixa la tensió arterial. El biòleg americà Edward O. Wilson, de la Universitat de Harward, descriu com biofilia aquesta afinitat innata per tot el que es viu que tenen totes les persones i que és essencial pel desenvolupament psicològic humà.
Deixar entrar animals a recintes hospitalaris ha estat un tema controvertit. Com es poden combinar els estàndards higiènics amb aquest tipus de teràpia?
L’evidència demostra que els centres hospitalaris que accepten animals no presenten més casos de zoonosis ni de contagis dels animals cap a les persones. Si un animal es desparasitat regularment, segueix una dieta equilibrada, passa els controls veterinaris i té una higiene adequada no té perquè presentar cap perill.
Des de la Fundació Affinity fa quasi 20 anys que introduírem la primera parella de gossos en un centre geriàtric. En aquest temps, en els quals s’ha treballat en 85 centres, mai em tingut cap problema físic derivat del contacte directe amb els animals.
Com valora la relació que la societat de consum ens obliga a tenir amb els animals?
Hem de tenir clar que a l’hora d’introduir un animal a casa no ens hem de deixar portar pels capricis. Tenir cura d’ells i estimar-los és una responsabilitat que ens acompanyarà al llarg de molts anys. Un gos pot arribar a viure 15 anys, per tant és molt important saber quin tipus de gos tenim i les seves necessitats.