Per què podem fer del tenir cura una autèntica revolució? Quines són les claus que han de permetre a les infermeres i infermeres fer-ho possible? L’objectiu professional de la infermera, que és tenir cura, és una autèntica revolució perquè capacita la persona per prendre les seves pròpies decisions i convida al sistema a preocupar-se tant de salut  com de la malaltia.

Aquestes són algunes de les reflexions que la directora de Programes del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona, Núria Cuxart, va traslladar el passat 11 de desembre en el marc de cloenda de la jornada Investinf, en el qual més de 140 infermeres i infermers van presentar els seus treballs de recerca a la seu del Col·legi Oficial d’Infermeres de Tarragona.

Segons Cuxart, les propostes de cuidar “competeixen amb gegants com el fort enfocament biologista, l’excessiva medicalització i els interessos pel manteniment d’un poder que difícilment persistiria en un model de veritat centrat en les persones, de lideratge compartit”.

Malgrat aquestes dificultats, cal girar aquest enfocament cap al cuidatge professional, perquè la gent li preocupa la salut. “Potser no ens hem convençut del tot que el que a la gent de veritat li preocupa és quan la malaltia li impedeix fer, la limita”, va advertir Cuxart, que va advocar perquè les infermeres “fem d’aquesta preocupació una exigència i utilitzem aquesta exigència com a argumentari per a les nostres accions”.

Segons Cuxart, restar valor a l’expertesa i a l’aportació infermera quan intervé a través de les activitats de la vida diària de les persones, és restar promoció de la salut, prevenció de la malaltia o la millora de la seva autonomia és restar possibilitat pel manteniment de la vida, un funcionament saludable, el desenvolupament personal continu, i un major grau de benestar i qualitat de vida possible.

En aquest sentit, Cuxart defensa que les infermeres i infermeres utilitzin els seus propis arguments per fer aquest gir. “A diferència d’altres professions, les infermeres ens dediquem a coses que tothom fa cada segon de la seva vida –respirar, menjar i beure, moure’s, reposar i dormir, eliminar, evitar perills i riscos, comunicar-se, interaccionar socialment, treballar i divertir-se-, però els ajudem a fer-ho millor”, va afegir.

Per aquest motiu, va fer una crida per evitar reproduir d’altres models professionals que “ens han ofegat”, mentre es van apropiant d’altres àmbits on el nostre paper hauria de ser determinant, com l’autocura”. Així, va insistir en no caure en l’error de “lliurar les nostres batalles en terrenys contraris”. “Utilitzem els nostres arguments –no els de la medicina, ni els de l’economia ni els del dret- per competir, guanyar i convèncer. Deixem de preocupar-nos per la botiga veïna. Estem preparades, sabem fer-ho, doncs fem-ho sense pors ni complexos”, va asseverar.

Però quines són les accions que s’han de dur a terme per fer aquesta revolució? Per a Cuxart, cal plantar cara, buscar la comunitat com a aliada, no renunciar a canviar les coses, gestionar les pors, compartir i també desobeir cuidant, oferint, alternatives des de la cura o activant les consciències per seguir defensant el dret a la salut.

La revolució s’ha de buscar també en petits canvis que ocasionin grans transformacions i en buscar la implicació de cada infermera per fer visible l’aportació que aquesta professió fa a la societat. “Si cada setmana cada infermera catalana donés a conèixer el que fa, en un any 2.3 milions de persones sabrien el que fem”.

Per això és imprescindible que cada infermera “es senti reconeguda i es reconegui en l’exercici de cuidar” i que en cada context que es trobi es senti “còmode i orgullosa de prestar cures professionals i reivindica l’escola de l’orientació cuidadora”, va assegurar Cuxart, parafrasejant les paraules de la també infermera Rosamaría Alberdi.
 
Notícies relacionades:

 

Les infermeres investiguen sobre el benestar dels seus pacients. Diari de Tarragona (12/12/14)