Les infermeres tenen un paper essencial en la lluita contra la mutilació genital femenina a Catalunya, ja que la prevenció i l’educació per a la salut entre les dones de immigrants procedents de certes ètnies africanes pot evitar que es realitzin aquest tipus de pràctiques a les seves filles, quan aquestes retornen al país d’origen.

 

Aquest és un dels missatges que el passat 10 de novembre va traslladar la infermera i antropòloga Aina Mangas, membre del Grup Interdisciplinar per a la Prevenció i l’Estudi de les Pràctiques Tradicionals Perjudicials (GIPE/PTP), als assistents a la VI xerrada solidària en cooperació que va organitzar l’Àrea de Cooperació del Col·legi.

 

Aquesta entitat desenvolupa des de fa anys un programa d’investigació en contra de la mutilació genital femenina a Espanya i també a Gàmbia. En el cas d’Espanya, es duen a terme activitats d’investigació i de formació de professionals perquè aquests puguin treballar amb immigrants procedents d’ètnies on es practica freqüentment la mutilació.

 

La mutilació genital femenina es practica actualment en algunes ètnies de 28 països de l’Àfrica subshariana com Egipte, Nigèria, Gàmbia, Kenya o Tanzania. Es tracta d’una tradició ancestral que no està vinculada amb la religió, malgrat que s’afirmi el contrari, i que forma part d’un ritus de pas per a les dones, de la infància a l’adultesa, segons Mangas.

 

La proposta de GIPE, que a Gàmbia ha arribat a acords per incorporar en el currículum formatiu de metges i infermeres les conseqüències sanitàries que comporta aquest tipus de pràctiques per a les dones, és que es mantingui aquest ritus de pas, una tradició cultural durant el qual es fa una gran festa, però que se n’exclogui la mutilació.

 

Lluita contra la malaltia de Noma

 

En el marc de la mateixa xerrada també hi va intervenir una de les responsables de la Fundació Campaner, la infermera Xisca Figuerola, que va explicar la tasca que realitza aquesta ONG a Níger per lluitar contra la malaltia de Noma, un trastorn infecciós que provoca úlceres dins de la boca i que pot comportar una gran desfiguració facial.

 

La Fundació Campaner, que va nèixer l’any 1995 al sud de Níger, treballa per millorar la nutrició dels nens malnutrits, col·lectiu especialment afectat per aquesta malaltia, i també realitza activitats per detectar precoçment aquesta malaltia.

 

Una altra de les seves línies d’acció consisteix en acompanyar acollir a les seves instal.lacions els nens que són abandonats, a causa de la malaltia de Noma, o que estan en risc de patir-la.

 

També financien i acompanyen als afectats greus a hospitals  del pais que els poden per internevir-los intervenir quirúrgicament.  Aquesta malaltia, si es detecta a temps, es pot tractar amb penicil·lina i amb una adeqüada nutrició.

 

Per rebre més informació podeu contactar amb l’Area de Cooperació del COIB mtomas@coib.cat