Aquests van ser alguns dels temes que el psicòleg clínic del Centre de Salut Mental Infanto- juvenil (CSMIJ) de Martorell Roger Ballescà va tractar el passat 20 de gener durant el IV espai-col·loqui de Salut Mental organitzat pel Col·legi.

 

Des de bon principi, va deixar constància de la diferència entre el concepte d’adopció i acolliment. L’adopció és un procés afectiu que dura tota la vida mentre que l’acolliment finalitza quan la família d’origen de l’infant resol els seus problemes o carències. Per tant, s’ha d’entendre l’adopció com el punt d’unió entre dues històries on conflueixen carències i desitjos per part dels dos membres.

 

Les carències més destacables que es poden arribar a produir en alguns infants desemparats són un buit afectiu, una intolerància a la frustració, la dificultat per donar sentit a les pròpies emocions pròpies i a la dels altres, una manca de control els impulsos i un excés de sentiment de culpabilitat i hipersociabilitat.

 

En alguns casos també pateixen manifestacions simptomàtiques com la síndrome d’autisme post institucional, síndrome d’estrès post traumàtic i un trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat.

 

Molts pares adoptius no saben com actuar o comportar-se durant els primers mesos que conviuen amb el seu fill. Segons Ballescà, els pares han d’ajudar al fill a construir la seva pròpia identitat, facilitant-li tota la informació per què pugui reconstruir la seva història.

 

Malgrat tot, va destacar que cal tenir en compte que aquests nens no arriben desproveïts d’una història personal, venen amb una “maleta” sota el braç que conté experiències i històries i que d’aquesta no se n’ha de fer càrrec els pares. “No en som els propietaris, només l’hem de custodiar”, va destacar.

 

Com a conclusió, el psicòleg va fer una crida a la necessitat de continuar adoptant criatures desemparades, tot i els diversos problemes que pot generar en la seva conducta. “L’adopció no és un problema, és la solució que tenim per combatre l’abandonament”, segons Ballescà.