Llúcia Benito és infermera i actualment treballa al Programa de Prevenció del Càncer de l’Institut Català d’Oncologia. És professora associada de l’Escola Universitària d’Infermeria de la Universitat de Barcelona i experta en l’àmbit de recerca. 

 

Conjuntament amb la infermera Pilar Delgado, lidera l’Àrea de Recerca del COIB, que ofereix assessorament a totes aquelles infermeres que vulguin iniciar-se en aquest àmbit, un pilar bàsic per a l’avenç de la professió. Assegura que els passos que s’han seguit per penetrar la recerca en la pràctica assistencial encara és insuficient, però no deixa de ser optimista. “Anem per bon camí”, reconeix.

 

Llúcia Benito protagonitzarà el proper 17 de febrer la propera xerrada del Cicle d’Actualització per a Llevadores que organitza la Vocalia de Llevadores del COIB, on explicarà les pautes bàsiques per emprendre un projecte de recerca.

 

Sí, tot i que aquesta distancia crec que ha anat disminuint en els darrers anys, sobretot gràcies a un augment en la formació en recerca i la incorporació d’infermeres amb màster i doctorat en els centres assistencials que ajuden a d’altres infermeres en tot el procés de recerca. Encara és insuficient, però anem per bon camí.

 

D’altra banda, identificar i disposar de la millor evidencia científica no porta implícit l’aplicació d’aquesta evidencia i per aquest motiu cal seguir treballant i implicar el màxim nombre d’infermeres.
 
Per què creus que encara cal avançar en aquest sentit i implicar el màxim d’infermeres?

 

Crec que aquesta separació es deu a la dificultat per actualitzar els coneixements i sobretot a l’existència de rutines, conductes i hàbits professionals que és necessari modificar.

 

Implicar el màxim nombre d’infermeres en la pràctica basada en l’evidència permet que aquests canvis siguin més acceptats pels professionals i disminuir la distància entre el que es coneix i el que es fa. Per tant, quant més infermeres treballin amb la millor evidència, podrem monitoritzar aquests canvis i veure el seu impacte en la salut de les persones i així les cures seran de major qualitat.

 

 

El primer pas per a la investigació és tenir una idea. La recerca comença per la formulació d’una pregunta i la revisió dels estudis sobre el tema. De totes maneres, la recerca és complicada si es fa tot sol, així que crec que el següent pas seria formar un grup de professionals que estiguin interessats en treballar sobre la pregunta plantejada.

 

Actualment disposem de recursos per ajudar a les infermeres que vulguin iniciar-se en la recerca. Alguns centres tenen la infermera referent en recerca, que els pot assessorar durant aquest procés, al Col·legi disposem de l’assessoria de recerca, que també dona aquest servei. I també es poden buscar aliances amb la universitat, per a que ajudin en tot el procés de recerca.

 

 

Cal buscar un tema que aporti un benefici a la salut de les persones i que sigui novedós. Crec que el més bàsic per la recerca és fer bones cerques bibliogràfiques, llegir molt sobre el tema i la pregunta que ens plantegem i a partir d’aquí dedicar temps a dissenyar el projecte. Potser primer estaria bé començar amb estudis petits i més senzills i anar augmentant cap als multicèntrics.

 

 

Sí, i tant! I no només a l’àmbit nacional, també internacional, revistes infermeres però també en revistes multidisciplinars. A més, no només hi ha més infermeres que publiquen, sinó que també lideren projectes de recerca i que es doctoren. Només cal veure l’augment del nombre de projectes que rebem a les convocatòries d’ajudes a la recerca que anualment convoquem des del COIB.