Lynda Juall Carpenito no necessita presentacions. És una de les teòriques de la infermeria més conegudes del món. Gairebé totes les infermeres han estudiat els seus treballsl i moltes d'elles  tenen un o més llibres d'aquesta infermera nord-americana a les seves biblioteques. El passat dia 27 de novembre va explicar a un centenar de col·legiades del COIB quines són les diferències entre la infermeria experta i la infermeria de pràctica avançada. Aprofitant l’avinentesa ens va concedir uns minuts per reflexionar sobre el paper de les infermeres i la importància d'assumir la posició que els pertoca.

És cert (riu), en aquest cas la terminologia ens indueix a la confusió. Per això, penso que el que anomenem pràctica avançada d'infermeria hauria de dir-se pràctica infermera amb competències ampliades. La paraula avançat denota que ens referim a infermeria avançada respecte la resta de l’exercici professional. D'alguna manera, indica que és una mena d'infermeria més experta.

 

En realitat, les infermeres de pràctica avançada no ens diem així perquè sapiguem més d'infermeria. De fet, el que fem és expandir el nostre rol amb coneixements i competències de l’àmbit de la medicina. Per tant, no és cert que una infermera de pràctica avançada sigui més experta que una infermera que no ho és. Encara diria més, una infermera experta no té perquè ser una infermera de pràctica avançada i una infermera de pràctica avançada no té perquè ser una infermera experta.

 

Aquí hem de deixar enrere el tòpic que diu que les infermeres més preparades són aquelles que exerceixen la seva professió en els llocs on la gent està més malalta. Ja sabem que la infermeria va molt més enllà de la malaltia i, per tant, les infermeres expertes es poden trobar en tots i cadascun dels molts àmbits que abasta la nostra professió: la promoció i l'educació per la salut, l'atenció primària i les noves tecnologies

 

 

La possibilitat d'atendre les persones de la manera més integral possible. És a dir, la voluntat de seguir un dels principis bàsics que mouen la infermeria. Ara bé, la qüestió no és assumir que les infermeres són millors professionals pel fet que amplien el seu àmbit de coneixements amb elements de la medicina.

Al final, l'important és oferir la millor atenció possible a les persones. Per això, cal tenir infermeres que practiquin la infermeria que té un àmbit professional i competencial propi i juga un paper important en la salut d'una comunitat.

 

Després, necessitem que metges i infermeres treballin conjuntament per tal d'assolir un major nivell de salut i benestar entre els usuaris. Es tracta de que la persona atesa pugui accedir al metge i a la infermera, segons el tipus d'atenció que necessita en cada moment.

 

Si a més a més d'això, com en el meu país, cal comptar amb infermeres amb competències ampliades, ja que hi ha manca de metges en un àmbit assistencial determinat, entra en joc la importància  d'aquestes infermeres de pràctica avançada. Es tracta de dur a terme determinades intervencions pròpies del coneixement mèdic, que la infermera pot assumir per contribuir millorar el funcionament del sistema i l’atenció que s’ofereix a l’usuari. Però l'important és tenir sempre infermeres que tinguin els recursos i el temps per fer bé d'infermeres.

 

 

Ben entès penso que no. Simplement és que la nostra pràctica és diferent a la d'un metge. Tenim un focus diferent. El centre de la medicina és la condició mèdica, la malaltia si vostè vol. Per contra, el centre de la infermeria és ajudar a prevenir les disfuncions i ajudar a reduir-les. Aquesta tasca pot tenir vinculació amb un diagnòstic mèdic o no. També pot tenir a veure amb un problema econòmic o un problema familiar de la persona atesa.

 

Aquests són àmbits fora de l'abast de la medicina. Els metges són meravellosos diagnosticadors de la diagnosis mèdica, que és una eina molt important per a la salut, però nosaltres som diagnosticadores des d'un punt de vista integral, holístic. En aquest sentit, metges i infermeres som una bona combinació professional, sobretot en l'atenció primària, que és el meu àmbit d'expertesa infermera.

 

Exacte! Si tenim clar que les nostres funcions són diferents i que hem de tenir els nostres respectius espais per dur-les a terme; si un metge entén el que és una infermera experta i el que pot aportar a la qualitat del tractament, ningú no ha de sentir-se amenaçat.

 

De fet, jo treballo amb metges que a vegades em diuen “podries veure tu a aquesta persona que s'ha adreçat a mi?”  Ells entenen que aquell usuari en concret, el que necessita no és tant un diagnòstic o la prescripció d'un tractament determinat, com un servei que valori la seva situació de salut des d'una perspectiva integral.

 

 

És evident que cobrem menys. També és evident, ho diuen les xifres, que fem els serveis més eficients. No crec que siguem una alternativa barata, sinó més aviat crec que apostar per una bona atenció infermera estalvia recursos a mig i llarg termini i les empreses de salut això ho saben.

 

Si les infermeres tenim l'espai per dur a terme la nostra tasca d'acompanyar les persones i treballar amb elles els seus hàbits, fent promoció i educació per la salut, els mantenim lluny d'hospitals, serveis mèdics i serveis d'urgències. Aquí està l'estalvi, en una societat més sana en general.

 

Els diners són escassos i hem de fer-los servir per mantenir la gent sana i procurar no haver-los de gastar en sales d'urgències.

 

 

Penso que aquests dies ja han passat. A més, és un fet que les infermeres obtenim millors resultats en l’atenció primària i no es deu a que siguem més barates. Es deu a que donem un servei que és mes adequat a les necessitats dels usuaris en aquest nivell d'atenció.

 

Crec que en qualsevol instància dels serveis de salut, avui entenem que cada professional té el seu àmbit d’acció i que hem de treballar en equip per complementar-nos. Ningú no competeix pel terreny professional de l'altre. L'objectiu és atendre les persones el millor possible.

 

 

Crec que es sorprendríem de com de formades estan les infermeres a Espanya. Als Estats Units el 60% de les infermeres tenen una formació universitària de 18 mesos. Aquí vostès tenen infermeres formades durant quatre anys a la universitat. A més, les universitats tenen una gran vocació per aplicar mètodes formatius més eficaços. Estic molt impressionada per la qualitat dels estudis als quals poden accedir les infermeres a Espanya.

 

 

És cert, però vostès tenen una base molt bona. Crec que una infermera a Espanya avui serà tant invisible o estarà tan poc representada com ella vulgui. I em refereixo tant a l’àmbit acadèmic com a l’assistencial. 

 

A les infermeres, ens agrada dir sempre que hi ha alguna cosa que ens impedeix practicar la infermeria com ens agradaria practicar-la, i jo em pregunto, qui és aquesta persona que ens frena?

 

Sap? Després d'anys d’experiència, m'he tornat impacient amb les infermeres que no estimen la seva professió. Si creus que has de fer les coses de manera diferent fes-les i deixa de responsabilitzar els altres per allò que tu no estàs fent. Si a algú no li agrada aquesta professió, el millor és que l'abandoni. Ser infermera comporta una gran responsabilitat.

 

Llavors no creu que hi hagi obstacles que frenin el correcte desenvolupament de la infermeria?

 

Fa 20 anys potser sí que era més difícil, amb un sistema dominat pels metges on fins i tot no explicàvem als usuaris quina era la seva autèntica situació de salut. De fet, jo he viscut situacions, que ara serien impensables, com no explicar a un malalt que el que tenia era càncer. Ara ja no es treballa així. 

 

Si el familiar d'un usuari em demana que no li expliqui que té càncer li dic que no puc fer això. Si vol, parlem de per què li fa por que el seu familiar sàpiga que té càncer, però haig d'informar bé a la persona per poder-la ajudar en el seu procés de salut. Apliquem l’ètica infermera perquè podem i perquè tenim la voluntat de fer-ho. I això últim, la voluntat de fer-ho, de prendre decisions, de responsabilitzar-nos com a infermeres, és el més important de tot.

 

 

Sempre poso el mateix exemple. Quan a un hospital passa un miracle, totes les càmeres miren el metge. Això continua passant, però cada cop més comencem a veure metges i infermeres junts. Els mitjans han començat a veure què hi ha més professionals que els metges implicats en la salut de les persones.

 

El passat mes d'octubre, quan l'huracà Sandy va afectar la costa nord est dels Estats Units vàrem veure una escena que reflecteix la força de les infermeres i que al mateix temps no és més que el reflex de la realitat assistencial.

 

En un hospital de Nova York, la unitat de neonatologia es va quedar sense corrent elèctric i les càmeres van mostrar centenars d'infermeres amb nens prematurs als braços mantenint-los calents, amb vida. No en va morir cap i en aquella imatge no hi havia metges, sinó infermeres, que són les que tenen cura de forma continuada dels nadons. 

 

La línia d'infermeres al carrer era llarguíssima i constitueix una prova fefaent que quan ens adrecem a un hospital l'atenció més constant, la que farà la diferència, serà la que ens donin les infermeres, que ens mantindran amb vida, que ens mantindran amb calor, que ens agafaran la mà quan faci falta.

 

Estem allà quan la persona respira per primer cop i també quan exhala el seu últim alè. Som el cor de l'atenció hospitalària. Per alguna raó, la gent encara creu que és la medicina, però això està canviant, sóc molt optimista.

 

 

Bàsicament hem trencat una de les dues barreres històriques per a l’ús de la taxonomia infermera: la barrera documental. Durant molts anys, als hospitals hi havia ordinadors que no es feien servir com a eina per a la infermeria. Tot el registre de la nostra activitat es feia a mà i, clar, era molt complicat.

 

A més, la manca de de coneixement de la taxonomia infermera per part dels professionals, la segona gran barrera històrica, se sumava a aquest condicionant tecnològic i tots dos desembocaven en una actitud que podríem resumir en la frase “això no ho necessitem”. La taxonomia en realitat complicava molt la tasca de les infermeres.

 

Amb la incorporació massiva de la informàtica i l’accés universal a les possibilitat que ofereix la primera barrera s'ha solucionat. Respecte al coneixement per part dels professionals penso que no parem de millorar.

 

De totes maneres, no ens hem d’obsessionar amb això. El registre d'allò que fem és important, però és més important encara fer-ho. En un context com el de la infermeria avui, si tenim poc temps per atendre els usuaris, penso que és millor dedicar-lo a dur a terme la tasca infermera i no tant a registrar-la.

 

 

 

Més de cent infermeres es van donar cita al Col·legi el passat 27 de desembre per conèixer de primera mà, com una de les teòriques d’infermeria més rellevants, entén la diferència entre la infermeria experta i la pràctica de la infermeria avançada. És a dir, la diferència entre la pràctica infermera en totes les seves vessants i aquells rols infermers que impliquen assumir pràctiques pròpies de l’àmbit de la medicina com el cribatge o la prescripció de determinats medicaments,

 

La infermera nord-americana va manifestar la seva preocupació pel fet que la pràctica de la infermeria avançada pugui dur a les infermeres a centrar-se en aspectes que les allunyin del que “realment importa: donar una bona atenció infermera”.

 

Lynda Juall Carpenito va defensar la pràctica de la infermeria com la principal aportació que els professionals  per sobre de tots els altres condicionants professionals i va fer una crida no sols a l’apoderament de les infermeres en l’àmbit de l’acompanyament i el tenir cura de les persones, sinó també a la presa de consciència d’un col·lectiu professional que segons aquesta experta té una gran responsabilitat. “Quan un líder en infermeria diu que no fa servir diagnòstics infermers, dubto en considerar-lo un líder en infermeria”, va dir.

 

Aquesta trobada va ser possible gràcies a la col·laboració entre el COIB i la Escola Universitària d’Infermeria Blanquerna de la Universitat Ramon Llull on Lynda Juall Carpenito va impartir un curs especial durant el mes de novembre.