Maria Teresa Luis: "Aquest llibre tracta d’especificar el què, el com i el perquè de les actuacions assistencials infermeres des d’una visió holística"
26 de maig de
2015
El pròxim 2 de juny, el COIB presenta l’últim llibre de Maria Teresa Luis Rodrigo, “Enfermeria Clínica. Cuidados Enfermeros a las personas con trastornos de salud", publicat per la prestigiosa editorial Wolters Kluwer Health. Una obra de referència que esdevé única en tant que aborda de forma explícita què fa, com ho fa i el perquè de les actuacions assistencials infermeres a les persones amb trastorns de la salut des d’un punt de vista holístic. No només s’inclouen activitats relacionades amb patologies o alteracions, sinó també les adreçades a la seva prevenció i a la promoció de la salut.
- Quins són els trets diferencials d’aquest llibre?
MTLuis: "Hi ha dos aspectes que diferencien aquest llibre dels textos habituals d'infermeria medicoquirúrgica. D’una banda, cal destacar que només hi ha contingut infermer. No hi hem inclòs ni fisiopatologia, ni anatomia, ni farmacologia, ni cal altre contingut de disciplines afins a la Infermeria. Entenem que això són les bases per fonamentar les cures infermeres però és una qüestió de respecte cap als professionals d’aquestes altres disciplines que en saben molt més d’elles que nosaltres i ja estan ells per parlar-ne. A més a més, no podem perdre de vista que aquestes disciplines s’actualitzen contínuament i es corre el risc de que el llibre quedi obsolet molt aviat.
D’altra banda, i molt més important, hi ha una característica que fa que aquesta obra sigui única ja que no hi ha cap altre obra al mercat que identifiqui clarament i explícitament quines són les repercussions de les principals patologies i trastorns en les activitats de la vida diària de les persones que les pateixen. Al menys no hem trobat res de semblant en la bibliografia infermera i, tant jo com totes les restants autores en tenim molta experiència i coneixement com a lectores de literatura professional i, en el meu cas concret, com traductora i productora.
Voldria destacar també que no és un llibre de tècniques infermeres, per a les quals hi ha moltíssims manuals i, al final, és una qüestió d’habilitats. Però sí que conté una explicació de l’objectiu, les indicacions i les consideracions especials de les tècniques infermeres més habituals. Creiem que aquest és un enfocament ple de sentit, que aporta a la infermera el coneixement necessari per tenir clar què ha de controlar i perquè, amb una visió transversal."
- Com ha estructurat aquest coneixement i perquè?
MTLuis: "Cada capítol està dedicat a un aparell o sistema corporal i inclou dos grans apartats, l’àrea de col·laboració i l’àrea autònoma. A l’inici del capítol s’inclou, però, una llista dels coneixements previs sobre estructura i funció del cos humà, fisiopatologia, procediments i tècniques diagnòstiques i terapèutiques, farmacologia o dietètica, que considerem que la infermera ha de saber abans d’endinsar-se en la resta de continguts.
A l’àrea de col·laboració revisa les complicacions potencials derivades de determinades patologies, les de més prevalença, de les proves diagnòstiques i dels tractaments. Pel que fa a les complicacions potencials, no expliquem què s’ha de fer ni com s’ha de tractar, sinó en què consisteixen i perquè poden produir-se amb l’objectiu de la infermera assistencial tingui una idea clara de quines coses poden passar, de què ha d’estar pendent. La base fisiopatològica que t’ajuda a decidir què has de fer, perquè és important. Si la infermera sap perquè fa el que fa, l’ajuda a prendre decisions clíniques fonamentades.
Pel que fa a l’àrea autònoma i que és on resideix el tret diferencial del llibre, hem fugit de la visió estreta i centrada en la malaltia, per obrir-nos i contemplar la persona en totes les seves dimensions. Aquest punt és clau ja que conceptualment, tot i que parlem de les malalties i del seu tractament, el que realment centra la nostra atenció son les seves capacitats. Ens hem allunyat de la cosificació que suposa parlar de la persona com a “pacient” i objecte de cures per considerar-la com a un subjecte actiu, corresponsable de les seves cures i capaç de prendre les regnes de la seva situació de salut. Pot semblar que és una qüestió terminològica però no és en absolut així: crec fermament que el llenguatge reflecteix una manera de pensar i ser.
D’altra banda, i com que no volíem cenyir-nos a un model conceptual concret, sinó que desitjàvem partir d'una perspectiva infermera general, hem adoptat com a marc de referència les Activitats de la Vida Diària (AVD), desenvolupades àmpliament a La Infermera Virtual, la pàgina web del COIB (respirar, menjar i beure, moure’s, eliminar, reposar i dormir, evitar perills, comunicar-se, treballar i divertir-se). En aquest apartat de l’àrea autònoma els lectors primer hi trobaran la valoració infermera focalitzada, és a dir, tot allò que la infermera necessita saber per planificar les seves cures de manera que pugui capacitar a les persones per tenir cura de la seva salut i que no sempre coincideix amb el que necessita saber el metge.
A partir de la valoració infermera focalitzada es poden identificar les repercussions que les principals patologies i alteracions de la salut tenen sobre les diferents activitats de la vida diària. Per exemple, quan tens una persona que té un problema respiratori, és evident que tindrà problemes per respirar i dificultats majors o menors per desplaçar-se o fer determinats esforços, però no sempre és són tan palesos els obstacles que pot tenir per també per menjar, per mantenir relacions socials, per treballar, per divertir-se etc. Fer aquesta reflexió partint de les activitats de la vida diària i com una situació de malaltia pot interferir en aquestes és vital. Sabent això la infermera pot saber com ajudar a la persona i família i apoderar-la perquè prengui les regnes de la seva salut."
- Com va sorgir el projecte?
MTLuis: "Fa més de 20 anys amb l’Ana Maria Giménez Maroto, aleshores professora d’infermeria medicoquirúrgica de la Escuela de Enfermería Puerta de Hierro de Madrid i que ara, després de diversos canvis, està a la Universidad Europea de Madrid, vam començar a treballar amb la idea de que calia canviar la manera en que s’ensenyava la infermeria medicoquirúrgica. Teníem clar que, si realment érem una disciplina i això ho creiem, hi havia d’haver una altra manera de fer-ho i ens hi vam posar seriosament. Per diferents circumstàncies, el projecte no va tirar endavant però vam assentar els pilars fonamentals sobre els que he construir aquest llibre. Naturalment, amb els canvis i actualitzacions necessàries però la base estava fonamentada i, personalment, és un coneixement que he anat estructurant també en la meva experiència com a docent.
Quan em vaig jubilar vaig adonar-me que era el moment de posar-m’hi. Vaig preparar tota la documentació que cal presentar a les editorials, tot i que era conscient que era un moment complicat per a qualsevol nou projecte. Va sorgir l’oportunitat amb Wolters Kluwer Health, que tot i que ells només publicaven traduccions, van apostar pel projecte. De la mateixa manera que en el seu moment el meu llibre sobre els diagnòstics infermers va ser la primera obra d'un autor espanyol que va publicar l'Editorial Doyma (fins llavors dedicada exclusivament a les traduccions), espero que el llibre Infermeria Clínica sigui la primera de moltes altres obres originals en castellà."
- El llibre està realitzat amb set autores més, com ha estat el procés?
MTLuis: "Quan m’hi vaig posar tenia molt clar que em calia desenvolupar-lo amb l’ajut de professionals que estiguessin en el meu entorn. Vaig adonar-me que, entre les meves companyes, professores de l’Escola d’Infermeria de la UB, tenia les candidates ideals: infermeres amb una sòlida preparació intel·lectual i un ferm compromís amb la professió. Els hi vaig fer la proposta i totes van acceptar el repte. Ha estat un viatge realment increïble, d’aprenentatge mutu i de col·laboració des dels coneixements i l’expertesa de cadascuna d’elles. El fet de que cada autora aportés els seus coneixements especialitzats i tinguéssim l’oportunitat, a més, de revisar conjuntament cada un dels continguts ha aportat una riquesa increïble als mateixos. El llibre és realment coherent, fet per professionals molt formades i molt fonamentades en la seva expertesa."
- Perquè calia una obra com aquesta, tant en l’àmbit assistencial com docent?
MTLuis: "La visió i els coneixements que transmet el llibre està cada cop més interioritzat en el col·lectiu infermer però, com passa a totes les professions, hi ha de tot. Des de la infermera que només veu la cura física que ha de fer fins a la que entén perfectament quin és el seu rol com a professional independent. És cert que socialment encara persisteix la idea que la infermera que desenvolupa la seva feina al 100% és perquè és ‘maca’. Doncs no, es clar que pot ser ‘maca’ però quan brinda cures integrals a la persona, quan no es limita als aspectes més estretament i directament relacionats amb la seva malaltia, quan capacita a la persona i família per responsabilitzar-se de la seva situació de salut, està fent la seva feina, està creant disciplina infermera. I aquesta idea que relaciona les bones cures amb una característica personal i no amb la prestació d’un servei professional de qualitat és molt perversa perquè, si la societat no demanda aquest nivell, de vegades el professional pot caure en la temptació de pensar que, efectivament, és un plus que ningú li paga ni li demana i deixar de fer-ho. Naturalment, hi ha un component totalment personal en com fem les coses. Aquest llibre és una eina per als infermers i infermeres interessats i motivats per assolir l’espai que ens correspon dins del mon de la salut i del que som els únics responsables.
En l’àmbit docent passa una mica el mateix, que hi ha de tot. Afortunadament, però, cada vegada hi ha més professores i professors compromesos amb el desenvolupament i ensenyament de continguts propis, conscient de que les disciplines afins (fisiopatologia, anatomia, farmacologia...) no són un fi en si mateixes, sinó un mitjà necessari per brindar unes cures infermeres de qualitat. En qualsevol cas, si el que expliques teòricament no ho apliques també a la relació docent-alumne, el missatge no quedarà perquè és una manera de fer les coses en el que conflueix el missatge verbal i no verbal. En certa manera, el llibre busca l’encaix total entre el món acadèmic i l’assistencial de forma coherent i pràctica."
Per assistir a la presentació del dimarts 2 de juny feu click aquí