L’exploració mamària segueix sent un dels mètodes per detectar possibles tumors de mama. Entrevistem la infermera i ginecòloga Maribel Pons explica com i per què cal incidir en aquesta mesura de detecció. Coincidint amb el Dia Internacional del Càncer de Mama, aquesta professional va protagonizar el passat 21 d’octubre una xerrada d’actualització, en el marc del cicle que organitza la Vocalia de Llevadores del COIB.

 

 

L'exploració mamària és un mètode per trobar alteracions el més aviat possible, però sense oblidar que no és un mètodo de prevenció del càncer, ja que no el prevenim, sinó que el detectem el més aviat possible. De moment, el mètode per excel·lència i fora de tota discussió pel diagnòstic precoç per al càncer de mama segueix sent la mamografia.

 

 

El que està preparat per fer-ho, ja que sobretot cal interès, formació teòrica i experiència.

 

 

Exactament, però és tasca dels professionals fer una educació per a la salut correcta  i explicar a la dona com i quan ho ha de fer.

 

 

La manera més efectiva és ensenyar-ho sobre la pròpia mama de la dona. Cal observar la dona en posició asseguda, amb els braços caigut i fer que els aixequi a poc a poc per tal d’avaluar la forma, perfil i simetria del pit, així com el color i l’aspecte de la pell i el mugró. Generalment s’accepta passar l’exploració mamària en posició de decúbit perquè les mames aplanades faciliten l’exploració. En aquest punt es descarten secrecions pel mugró fent una expressió de la mama, per exemple per quadrats, i retroaerolar. Posteriorment, s’explora des del mugró i fins al límit mamari de manera radial i seguint les hores del rellotge per tal de no deixar cap zona sense palpar. Hem de tenir en compte que en els quadrants superoexterns hem d’explorar la cua axilar de la mama i també cal explorar les cadenes ganglionars axilars.

 

 

A la dona en edat fèrtil que és més efectiu fer-ho en època post-menstrual per tal d'evitar falses nodulacions i molèsties pròpies de la època periovulatòria, i en tots els casos palpar la mama amb la mà contrària al pit explorat i la mà del mateix costat aixecada, seguint la mateixa sistemàtica descrita anteriorment. Cal observar-se davant del mirall, descartar secrecions, fer una palpació detallada i explorar la part axil·lar.

 

 

Cal tenir clar que un bony nou que no s' hagi palpat anteriorment i que no el trobem en l'altra mama, és susceptible de ser estudiat. De totes maneres, no és una urgència d’avui per demà, ni millora el diagnòstic ni el pronòstic avançar-ho una setmana, però si cal fer-ne'n una avaluació per un professional expert.

 

 

La gran variabilitat de l'educació per a la salut que es fa en aquest àmbit, la presència d'estructures mamàries amb un alt percentatge de mames fibroses que donen lloc a un elevat nombre de falsos positius i la gran angoixa de la dona per l'alarma social que comporta el càncer de mama aboca a un sobrediagnòstic i a la conseqüent iatrogènia, és a dir a proves complemetàries -ecografies mamàries, puncions o biopsies- innecessessàries.

 

---

 

Vols formar-te en cursos adreçats a llevadores? El COIB t'hi ajuda! Fes clic aquí.