Com varem voler deixar palès a la pròpia publicació, des del Consell Tècnic d’Infermeria del Consell Català de la Formació Continuada de les Professions Sanitàries es va adreçar un petició explícita al Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, ja que que es trobaven sense eines per tal d’argumentar la necessitat de poder acreditar les formacions que fan les infermeres en matèria de teràpies naturals i complementàries.

 

Independentment que les accions formatives que es proposessin fossin d’interès professional i benefici social -com s’evidencia a la publicació hi ha teràpies que repercuteixen en un increment de la qualitat de vida de les persones-, es denegava sistemàticament la possibilitat d’acreditar qualsevol curs en aquesta matèria, fet absolutament injust i no fonamentat en evidència, com es demostra a la guia.

 

 

En primer lloc ha de quedar clar que aquesta guia no abraça totes les teràpies existents. Tenint en compte les limitacions, com són l’amplitud i variabilitat de teràpies naturals, vàrem decidir optar per aquelles teràpies que s’utilitzen més habitualment i que les infermeres hem de conèixer bé pels beneficis o no que poden tenir en la salut de les persones ateses.

 

D’aquestes teràpies, com el ioga o d’altres tècniques de relaxació o meditació, no només poden produir un benefici directe en el benestar de les persones que, per exemple, tenen càncer o problemes de salut mental, sinó que, a més, disminueixen els fàrmacs necessaris per a un bon control de símptomes.

 

Pel que fa a algunes de les teràpies naturals que no podem concloure que siguin eficaces, cal seguir investigant, doncs els estudis que vam trobar són de baixa qualitat metodològica, però això no vol dir que no puguin beneficiar a les persones. En la majoria de casos, el que passa és que no es financen estudis d’aquest tipus i, per tant, no existeixen estudis metodològicament ben dissenyats.

 

 

Esperem que així sigui. S’han fet moltíssims intents, però sempre hem fracassat davant l’argumentació que la “comunitat científica” no accepta aquest tipus de teràpies. Ens agradaria molt saber qui és aquesta comunitat, doncs els autors que hem elaborat aquesta guia en formem part, i fins ara ningú ens havia demanat la nostra opinió.

 

Sospitem però que s’utilitzen els termes científics per justificar la continuïtat del paradigma biomèdic, que l’únic que fa és perpetuar la medicalització de la vida quotidiana tot garantint que algunes classes continuïn dominant els sistemes de salut i les carteres de servei que s’ofereixen.

 

 

Les teràpies naturals s’han aplicat i s’apliquen en tots els contextos relacionats amb les cures. La qüestió és que fins ara s’ha fet d’una manera amagada, invisible. Esperem que amb aquest document puguem treure un benefici formal d’una pràctica infermera i social real.