Montse Martínez: "Davant d’una addicció el més important és actuar de pressa"
14 de febrer de
2014
Montse Martínez és infermera especialista en salut mental i compta amb una amplia experiència en l’àmbit de les addiccions en l’entorn laboral. Des de 2012 es la infermera referent el programa Retorn del COIB per a l’acompanyament d’infermeres de salut mental i/o addiccions. Aprofitant que la primera píndola d’actualització i debat en l’entorn de la salut laboral prevista pel proper dia 20 tractarà aquest tema, ens ha explicat a què ens referim quan parlem d’addiccions en l’entorn del treball.
Quin és l’impacte que una addicció pot tenir en la nostra feina?
Quan parlem d’addiccions en l’entorn laboral generalment ens referim als efectes que una addicció a una determinada droga pot tenir en la nostra salut, en el grup de treball i en la nostra feina, amb el corresponent risc de mala praxis, accidents, etc.
Quins indicis ens poden ajudar a detectar aquest tipus de situacions en un company de feina o en nosaltres mateixos?
Les alteracions en el funcionament laboral que mereixen una atenció especial poden ser moltes, entre elles l’absentisme prolongat, el deteriorament en el rendiment, els problemes de relació amb els companys i/o superiors, la sinistralitat, els retards reiterats, les sortides del lloc de treball no justificats, la baixa qualitat de l’execució de la feina, el risc de mala praxis, les prolongacions dels descans, i en general les alteracions del funcionament de la memòria, els reflexos, la minva de la nostra concentració i en general el canvi radical en l’estat d’ànim habitual.
Són molt comunes les addiccions en l’entorn laboral?
Lamentablement sí. Per exemple, el consum d’alcohol i tabac entre la població treballadora es marcadament superior al de la població general. Les estadístiques parlen del 47,3% dels treballadors fumen, davant el 32,8% de la resta de ciutadans.
D’altra banda, un de cada vuit treballadors consumeix alcohol en excés, davant el 5,5% de la població general. Respecte a les drogues il·legals, el consum es reconegut en el cas del cànnabis al voltant del 8 % dels treballadors, i en el cas de la cocaïna del 1,6%.
En el cas concret dels professionals de la salut, hem de tenir present, l’elevada incidència en l’ús i l’abús dels psicofàrmacs (ansiolítics, hipnòtics, analgèsics, etc...) degut a que aquests professionals tenen un accés més fàcil. Això fa que en el si de la nostra professió les addiccions a aquestes substàncies siguin més freqüents.
Quina és la millor manera de fer-hi front?
L'important sempre és aturar el més aviat possible el consum de la droga o drogues de les que es depèn. En moltes ocasions questa tasca esdevé impossible afrontar-la sol i cal demanar ajuda.
És aquí on trobem la principal diferència. En qualsevol altre patologia orgànica la petició d’ajuda de tractament és determinant i es produeix amb força rapidesa. En canvi, en el cas de les addiccions sovint, no es així, i els retards en la aplicació d’estratègies terapèutiques, fan que quan els usuaris accedeixen a l’ajuda la seva situació revesteixi ja cert grau de complexitat i sigui mes difícil intervenir.
Quins recursos d’informació i ajuda existeixen? A on ens podem adreçar?
Les principals portes d’entrada són sempre els referents en salut laboral en l’àmbit del treball i l’atenció primària. En aquests serveis podran atendre i valorar el grau d’addicció i la complexitat de la situació, i oferiran el millor recurs terapèutic. Sovint s’ofereix la derivació a la Xarxa especialitzada de Salut Mental i Addiccions, i en el cas dels sanitaris (metges i infermers) els Programes PAIMM i Retorn – programes assistencials específics per l’atenció als professionals de la salut, amb problemàtiques de salut mental i/o addiccions.
Si vols assistir a la píndola d’actualització del proper dia 20 fes clic aquí.
Si estàs interessat en rebre informació sobre el Programa Retorn fes clic aquí.