En els últims anys parir a casa ha deixat de ser cosa del passat per tornar a estar d’actualitat. Cada cop són més les persones, que decideixen donar a llum al seu domicili per poder fer del part un esdeveniment familiar íntim i no una intervenció medicalitzada. La llevadora Pepi Domínguez, que des de fa gairebé 30 anys assisteix parts a domicili, ha explicat al cicle de xerrades d’actualització per a llevadores quines són les pautes a seguir quan programem un part a casa i els beneficis que comporta.

 

Donar a llum a casa no està de moda, és una opció cada cop més estesa entre els usuaris i les institucions sanitàries. De fet, l’Organització Mundial de la Salut recomana que les dones embarassades, que representen un baix risc, pareixin a casa.

 

Fa 28 anys Pepi Domínguez juntament amb altres llevadores va posar en marxa un projecte infermer d’emprenedoria. Es tracta d’una cooperativa que encara funciona i que oferieix assistència a aquells mares i pares que volen portar el seu fill al món en un entorn més acollidor i íntim que el d’un hospital.

 

El confort és a dia d’avui una de les principals motivacions a l’hora d’escollir aquesta opció de part, però també pesa molt per a les mares el fet que permet compartir el moment del naixement amb tots els membres de la família, els germans grans del nadó.

 

“En contra del que molts esperen, els nens viuen els parts amb molta naturalitat. Si els expliquem ben bé que passarà, ni tan sols s’espanten quan senten a la mere cridar” va assegurar Domínguez davant d’una nodrida assistència de llevadores.

 

Després de gairebé tres dècades atenent naixements en domicilis, aquesta experta llevadora, parla gairebé amb precisió estadística. I és que ha dedicat bona part dels seus esforços a recollir evidència sobre els punts positius de parir a casa.

 

Durant la seva intervenció va explicar des del perfil de mare que demana aquest tipus de servei, generalment una dona entre 26 i 37 anys, molt informada i que vol decidir sobre les condicions del seu part, fins a les precaucions que s’han de prendre.

 

De fet, dos de cada deu parts a domicili acaben en un trasllat a l’hospital, generalment degut a que el procés expulsiu s’estaciona. És per això que es recomana tenir sempre un mitjà de transport llest per al possible trasllat a l’hospital més proper, on han de disposar d’una història completa sobre l’embaràs.

 

Així mateix, no tots els embarassos permeten planificar un part a domicili. Ha de tractar-se d’un part únic, no de germans bessons, ha d’existir un pla de naixement, un seguiment de controls ecogràfics que no mostrin cap anomalia i cal que el risc global de l’embaràs sigui mitjà o baix.

 

Respecte a les principals diferències respecte a parir en un hospital Domínguez  va destacat la possibilitat d’empoderar a la mare i que sigui ella la que prengui les decisions i segueixi el seu propi biològic. “De fet, mentre no hi hagi patiment per part del nadó, les llevadores l’única cosa que fem en un part a domicili, és deixar-lo evolucionar sense fer res per accelerar el procés” va afegir.

 

L’any 2010 Pepi Domínguez va participar en l’elaboració d’una Guia d’assistència del part a casa editada pel COIB. Pots consultar-la fent clic aquí.