La infermera catalana, supervivent del camp d’extermini nazi de Ravensbrük, és la quarta dona en obtenir la màxima distinció de la Generalitat. En el discurs d’agraïment, pronunciat per la seva filla Margarita, va dedicar la medalla a “totes les dones que han format part de la meva vida. A les que es varen quedar als camps de la mort i a les que van sortir per testimoniar el que va passar”. 

Durant l’acte de lliurament de la medalla Carme Martí, biògrafa de Neus Català, va destacar el fet que és una de les quatre dones que han rebut la màxima condecoració de la Generalitat i en aquesta ocasió va ressaltar: “una dona camperola i infermera”.

En el seu discurs Català va agrair el reconeixement “a la lluita de les dones en defensa de la República, la pau i la justícia social”.

Neus Català, que complirà cent anys el proper mes d’octubre, va néixer a Guiamets i amb 22 anys es va diplomar en infermeria. Des de llavors ha combinat la seva militància d’esquerres amb la seva vocació per tenir cura de les persones. Va ser això el que la va portar el 1939 a creuar la frontera amb 180 nens orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt, per salvar-los de l’avenç de les tropes franquistes.

Més tard, exiliada a França va estar vinculada a la resistència contra els nazis fins que el 1943 es detinguda i finalment deportada al camp de concentració de Ravensbrück. Allà serà obligada a treballar a una fàbrica d’armament. Després de ser alliberada l’any 1945 va tornar a França on va continuar la seva lluita clandestina antifranquista. 

Durant tota la seva vida, Català ha defensat la preservació de la memòria històrica, la lluita antifeixista i la defensa dels drets de les dones. Entre d’altres guardons ha rebut la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de l’Ajuntament de Barcelona. El 2006 fou escollida Catalana de l'Any 2006 per la seva tasca de defensa de la memòria de les més de 92.000 dones que van morir a Ravensbrück.