Esperanza Díez: “Quan la dona reconeix que ha estat maltractada sent sorpresa i desconcert”

 

 

 

Teresa Echeverría (T.E.) Sabem de moltes companyes que estan en aquesta situació, però sovint no fan ús de la xarxa pública, sinó que recorren al servei privat. No sap a qui dirigir-se, perquè li fa vergonya. Li preocupa i molt la difusió del seu cas a través del seu entorn professional. A través d’aquest programa volem mantenir i garantir la confidencialitat i la privacitat. Sovint la infermera que es troba en aquesta situació el que vol és fugir de l’àmbit i de l’entorn que et coneixerà i ser atesa en un àmbit aliè.

Esperanza Díez (E.D.) Les infermeres tenen la vergonya que pot tenir qualsevol dona, però veure’s a l’altra banda encara ho fa més difícil. Tenen la sensació interna de dir: “això a mi no em toca”. I aquest fet reforça la sensació de vergonya que puguin tenir. Existeix la falsa creença que a una infermera, que pot tenir experiència en aquest tipus d’atenció, li pot tocar menys.

 

 

T.E: El programa tindrà una portada d’entrada a través d’una assessoria que s’oferirà des del COIB. A partir d’aquest primer contacte es valoraran les necessitats de cada cas i es donarà l’atenció adequada i que sigui necessària. Així s’oferiran recursos ja existents, que estan a dins de la xarxa pública, i també es farà un conveni amb Dones Juristes, per rebre assessorament jurídic, amb juristes especialitzades en temes de violència i amb el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya, amb expertes amb dones i violència de gènere per oferir suport psicològic. En aquest cas, segons la urgència, s’assignarà un psicòleg i el mitjà de contacte, encaminar a garantir tota la cobertura geogràfica.

E.D: Des del Programa Ajuda actuarem segons el tipus de demanda que rebem. Cada situació és diferent i les necessitats també. En alguns casos podem atendre infermeres que s’hagin mogut en el passadís dels recursos d’atenció a les persones maltractades i que, per tant, coneguin mínimament aquest àmbit.

 

 

Dolors Rodríguez (D.R.) Al Programa Ajuda les infermeres poden consultar, per iniciativa pròpia, situacions personals relacionades amb la violència o que afectin a d’altres companyes i companys. També podem ajudar a orientar infermeres que després de detectar un cas de maltractament cap a una usuària o bé infermera vulguin tenir instruments i estratègies per poder vehicular el cas o resoldre un dubte. Una de les altres vies d’aquest servei és orientar professionals que vulguin organitzar o endegar programes formatius sobre violència de gènere a dins de la seva organització o bé en el marc de les comissions del seu centre de treball.

 

Existeix un perfil determinat de dona maltractada? 

 

Teresa Echeverría (T.E.) No existeixen perfils, però podem dir que existeixen diversos tipus de violència: física, psicològica, sexual o econòmica, entre d’altres.  Els casos de violència física són els que tenen més impacte, però en el 100% de tots els casos hi és present el maltractament psicològic. En molts casos les dones maltractades ja porten temps en aquesta situació.

 

 

Esperanza Díez (E.D.) Avui en dia la dona maltractada ja no aguanta tant, està més informada que abans. En el moment que reconeix i assumeix que és una dona maltractada la seva reacció acostuma a ser de desconcert total. Aquest procés costa, però ja és un primer pas, importantíssim, per començar a actuar i que la dona pugui fer el pas de gestionar la seva pròpia situació, demanant ajuda.

Dolors Rodríguez (D.R.) Posar nom al que està passant és dur, però és absolutament imprescindible per iniciar el procés de recuperació.

 

 

Esperanza Díez (ED) Les situacions de maltractament a la dona es produeixen a totes les edats. Per detectar-les hem de prestar atenció als comentaris, a les expressions i el relat de les dones. Comentaris com ‘si jo t’expliqués’ o ‘no s’imagina el que estic passant’ són manifestacions implícites que poden amagar situacions de possible violència. La violència a dins de la parella també passa en joves adolescents: per exemple nois que pressionen moltíssim per tenir la primera relació sexual, quan elles no tenen aquesta urgència.

 

La violència econòmica es dóna, per exemple, en casos que hi ha un alt control monetari: quan els diners que entren a casa només els gestiona una persona o se li dóna un assignació, però sense deixar que ella decideixi com gestionar-la, o quan la parella implica la dona en gestions econòmiques tèrboles quan ella no hi té res a veure, fent que signi documents, compres o vendes.

Controlar com vesteixes, quines amistats tens, quines són les teves relacions socials fins el punt que la dona quan actua, vesteix i es relaciona ho faci només pensant en la reacció de la seva parella, únicament supeditada al beneplàcit de l’altre és un cas clar de control i maltractament psicològic. Ella va aprenent que si fa tot el que ell li diu i el que li agrada no te “problemes”. I algunes dones no surten de casa si no tenen permís de la parella.

Moltes vegades es produeix una situació d’abús verbal. Es dóna, en ocasions, la situació de gota malaia, d’anar humiliant poc a poc fins que la dona es va enfonsant i perdent la seva pròpia autoestima.

 

Esperanza Díez (E.D): Exactament, és tot un camí. Al principi la dona viu una situació de pressió psicològica, perquè el maltractador la va advertint: un dia, amb to despectiu, li fa saber que no li agrada com vesteix o amb qui va o com mira a una altra persona, sense cap motiu. Després ella deixa de pintar-se, deixa de de vestir amb talons, deixa de relacionar-se amb l’entorn. Poc a poc, la parella la va tancant del seu entorn, de la seva família i va deixant-la més sola, només amb ell.

Teresa Echeverría (T.E): Tot això forma part d’un procés. En tres dies la dona no rep una bufetada, és tracta d’un camí llarg, de desintegració de l’autoestima i de la pròpia seguretat i control personal.

 

 

Cal saber diferenciar d’una mala relació de parella d’una situació de maltractament: en aquest segon cas sempre hi ha una persona sotmesa, mentre que en una mala relació i tot i que de portes enfora ultrapassin certs límits són els dos que en són responsables i estan al mateix nivell, no hi ha ningú que sotmeti l’altre.