Inés Sánchez forma part de la nova promoció d’infermeres pediàtriques que s’han format a Catalunya, a través dels hospitals Vall d’Hebron i Sant Joan de Déu de Barcelona. Fa poc que ha obtingut el títol i, de moment, podrà treballar d’allò que més li agrada, atenent la persona en la seva primera etapa de vida, igual que la resta de companyes i companys de promoció. Però la situació no és igual en totes les comunitats autònomes.

 

La implicació d’aquesta infermera amb l’especialitat va més enllà. Recentment ha creat la web www.enfermerapediatrica.com, des d’on ofereix tot tipus d’informació per a totes aquelles professionals que decideixin triar el camí d’aquesta especialitat.

 

 

Vaig decidir fer-me infermera pediàtrica perquè la situació de la professió en aquell moment no em donava suficients oportunitats per treballar i adquirir una major experiència. Pensava que l’especialitat era una bona opció per agafar més experiència en un dels àmbits que més m’agradaven: la infermeria pediàtrica.

 

De fet durant la carrera vaig tenir poques oportunitats per aprofundir-hi. Els programes formatius de les universitats dediquen més temps a l’etapa adulta i existeixen només dos o tres assignatures d’infermeria pediàtrica. Vaig sentir la necessitat de tenir més coneixements per desenvolupar-me com a infermera amb més seguretat. La universitat decideix que sí que la tens, de manera que l’únic que et queda com a professional és actualitzar-te i mantener-te viva professionalment.

 

Estar actualitzada és fer una revisió de la nova bibliografia, realitzar cursos, assistir a congressos. Es tracta de quelcom que podem fer per nosaltres mateixos. No obstant, mantenir-se viu actualment i en moltes ocasions no depèn d’un mateix, sinó de les borses de treball i de les puntuacions.

 

És molt trist que moltes infermeres, joves, recent graduades i amb molt d’afany per aprendre i molt actualitzades no puguin posar en pràctica tot allò que han après perquè la mala gestió d’uns quants s’ha decidit que el més rentable és estalviar professionals de la salut, el pilar fonamental del nostre sistema de salut.

 

 

Crec que haurien d’haver-hi infermeres especialistes, no només en pediatria, sinó en cada etapa de la vida d’una persona, ja que considero que l’especialització és la millor manera de millorar les cures i la qualitat assistencial que oferim.

 

Hi ha molts moments a la vida en el qual cal que hi hagi una infermera especialista, que tingui experiència en un àmbit per poder desenvolupar-se correctament: en el moment del naixement, en el moment en el qual fas els primers passos o dius la primera paraula, quan tens la teva primera relació sexual, al tenir el primer fill o quan mor algú important per a tu, quan envelleixes, quan et sents cansat o deprimit o en el darrer sospir.

 

Per a cada moment ha d’haver-hi una infermera experta i formada en cada etapa, una professional que et serveixi de suport, que sigui un pilar. Aquesta és l’essència de la meva professió i per això vaig decidir ser infermera.

 

L’atenció pediàtrica és diferent a la de l’adult, començant pel tracte amb l’usuari i la família, les cures que es necessiten per cobrir les necessitats bàsiques, la pauta farmacológica, el tipus de malalties més freqüents. A més, no és el mateix un nen amb una malaltia crònica, un que pateixi càncer, un nen que ha nascut de manera prematura o aquell que ingressa urgentment. Si existeix alguna infermera que creu que pot manegar totes aquelles variables amb una bona qualitat assistencial i que no impliqui un cost de la seva salut física o psicològica que m’ho digui, que em passi la recepta màgica d’aquesta infermera polivalent, perquè jo no vaig fer infermeria per anar d’un lloc a l’altre, cobrir un lloc de treball i marxar.

 

Les infermeres pediàtriques apliquem cures i fem educació per a la salut per a futures generacions. La infància i l’adolescència són etapes molt importants que marquen una persona i durant les quals se’ls ha d’oferir eines per afrontar l’etapa adulta.
Encara que a vegades una bona infància no impliqui una bona etapa d’adult, segur que tenir uns bons pilars ajudaran a fer front a les possibles adversitats de la vida i a saber fer ús dels instruments que s’han adquirit durant les primeres etapes de vida.

 

Quina és la situació actual en la qual us trobeu les infermeres pediàtriques?

 

Jo he tingut l’oportunitat de seguir treballant en l’àmbit pediàtric després d’haver finalitzat la residencia i tinc la constància que els meus companys de promoció també han pogut quedar-se en els respectius hospitals. Un dels principals motius és que la residencia ha finalitzat durant els mesos de maig i juny, precisament quan s’inicien les substitucions d’estiu en molts hospitals.

 

De totes maneres, conec companys d’altres comunitats autònomes que han hagut d’acceptar la feina que han trobat, sigui o no en l’àmbit pediàtric. Això em produeix molta tristesa i frustració.

 

Això passa perquè es creen perfils professionals i després no es donen sortides a aquests perfils. Tenim gent molt preparada perquè que no té un lloc de treball específic, perquè s’ha començat la casa per la teulada.

 

Avui tenir l’especialitat en infermeria pediàtrica no t’assegura un lloc de treball en infermeria pediàtrica. En d’altres comunitats autònomes fins i tot no se sap res de la figura d’infermera resident en infermeria pediàtrica perquè ni tan sols s’han convocat places d’aquesta especialitat.

 

Hi ha infermeres amb anys d’experiència en l’atenció pediàtrica que encara estan a l’espera d’obtenir el títol d’especialista per la via excepcional.

 

La situació actual de moltes infermeres que treballen en l’atenció pediàtrica des de de fa molts anys i amb una gran experiència és difícil d’explicar. El Ministeri d’Educació va decidir en el seu moment treure places d’infermeria pediàtrica via Infermera Interna Resident (IIR) sense finalitzar el procés de revisió d’expedients de les infermeres que opten a aquesta especialitat per la via excepcional, és a dir acreditant experiència en aquest àmbit. El resultat d’aquesta decisió és que les primeres promocions d’infermeres pediàtriques ja estan aquí, però paradoxalment, les infermeres que formen aquestes especialistes no tenen el títol de l’especialitat.

 

És una situació molt dura per a totes: infermeres expertes i infermeres que cursen la residencia en infermeria pediàtrica. Això fa que en alguns casos infermeres molt expertes no vulguin participar en la formació de residents i que es produeixin ambients tensos en algunes unitats.

 

Els residents d’infermeria pediàtrica comprenem aquesta qüestió, tot i que penso que nosaltres no en tenim la culpa. Si alguna cosa pot ajudar a millorar la situació d’aquestes infermeres és la unió amb tot el col·lectiu. La manera d’avançar és unir-se amb les infermeres pediàtriques que ja han sortit per la via IIR i lluitar juntes per aconseguir el màxim reconeixement de la nostra especialitat.

 

 

La web www.enfermerapediatrica.com va sorgir per la necessitat de donar informació sobre aquesta especialitat. A través d’aquest espai pretenc explicar a la resta del col·lectiu infermer què és aquesta figura, com accedir a l’especialitat i divulgar experiències de residents de les diverses unitats docents de tota Espanya.  

 

Crec que manquem blogs, webs i d’altres espais que informin d’aquesta especialitat. Les xarxes socials són un bon sistema per comunicar-se amb companys d’altres unitats docents i per donar el màxim d’informació a infermeres que puguin estar interessades en optar per aquesta especialitat.

 

Els col·legis professionals també poden promoure moltes accions per informar als futurs residents o a d’altres infermeres que encara resten a l’espera de poder optar a aconseguir el títol d’infermeria pediàtrica per la via excepcional.