Com vas descobrir el teu interès per la recerca?

Va ser després de divuit anys de treball assistencial. Quan vaig obrir la porta de la recerca, vaig trobar un món apassionant que em permetia desenvolupar un potencial que desconeixia que tenia. Era una cosa molt llunyana per a mi, però vaig descobrir que estava plenament connectada amb la nostra professió.

Quina importància creus que té la recerca en la professió infermera?

La recerca no és una cosa opcional, és inherent a les competències que fem. Des del primer dia com a infermeres, ens enfrontem a petits reptes diaris que hem de resoldre. La recerca ens permet assegurar-nos que les decisions que prenem són les millors possibles i que tenen una base sòlida.

Què creus que impedeix que moltes infermeres s’endinsin en la recerca?

Moltes vegades, no ens endinsem en aquest camp perquè no tenim referents propers que ens mostrin que és possible. La recerca sovint es percep com una tasca aliena a les infermeres, però és una part fonamental de la nostra feina.

El fet de ser dona ha influït en la teva carrera professional?

Crec que sí, encara que el col·lectiu infermer és majoritàriament feminitzat. Ser dona m’ha permès tenir una visió més empàtica i atenta a les necessitats de les persones que cuidem. Les dones tenim una capacitat afegida per entendre, relacionar i contextualitzar situacions que poden semblar poc importants, però que per a la persona que cuidem poden ser vitals.

En l'àmbit de la recerca mai he sentit que fos un desavantatge ser dona. Jo diria que es treballa molt en la igualtat d'oportunitats i que és un tema que els instituts de recerca tenen en compte i intenten posar en marxa mesures per corregir possibles situacions de discriminació i per aconseguir una millor representació de les dones en tots els nivells de la carrera científica.

A l'institut de recerca on treballo hi ha un pla d'igualtat, es fan diagnòstics, dinàmiques i accions concretes que no es limiten només a l'ús de llenguatge inclusiu, sinó que també fomenten la presència de dones en càrrecs de responsabilitat.

Com concilies la teva vida laboral i personal?

En el meu àmbit de treball tinc certa flexibilitat, però és essencial una bona organització per adaptar-se a les obligacions familiars i laborals. La conciliació és clau per mantenir un equilibri.

Quin missatge enviaries a les nenes i dones que volen dedicar-se a la investigació?

A les nenes o dones que volen dedicar-se a la investigació, els diria que aquesta decisió segurament les omplirà molt i que, com en tots els camins de la vida, hi ha èpoques amb moltes pujades. Però aquestes pujades, en moltes ocasions, et porten a paisatges molt bonics, fins i tot meravellosos.

També, sobretot, els diria a les nenes que no volen dedicar-s’hi que no tanquin aquesta porta. Està clar que no tothom ha de dedicar la seva vida a la recerca, però jo apostaria per mantenir sempre una mica de curiositat: conèixer els procediments, llegir els resultats d’investigacions sobre temes que siguin del teu interès.

Més sobre Rosa Mª Garcia

Rosa Mª Garcia és diplomada en Infermeria (UAB, 1995). Doctorada en Psicologia de la Salut i l’Esport (UAB, 2016). Infermera assistencial durant 23 anys i gestió hospitalària durant 2 anys al Consorci Sanitari deTerrassa. Actualment, tècnica de suport a la recerca a l'Institut Català de la Salut, Unitat de Suport a la Recerca Metropolitana Nord (IDIAP Jordi Gol) i professora associada grau d'Infermeria (UAB). Coordinadora del Grup de Recerca Multidisciplinar en Salut i Societat (GREMSAS) 2021 SGR 01484, grup consolidat interinstitucional IDIAP-UAB.

Aquesta entrevista forma part de la campanya del COIB per reconèixer i celebrar el paper de les infermeres en la ciència, destacant el seu lideratge i contribució fonamental en la millora de la salut i la qualitat de vida de la ciutadania.