Com vas descobrir el teu interès per la recerca?

Realment va ser gràcies a la meva mentora professional, la Núria Cuxart, que sempre estaré agraïda. La Núria era la meva directora d’infermeria a la Fundació Hospital de Mollet als anys 90, i ens va animar a explorar el món de la recerca. Em va demanar, juntament amb la Cristina Martínez, que preparéssim una exposició sobre el significat de la investigació en infermeria per a l’Associació Catalana d’Infermeria. Aquella experiència va despertar una curiositat immensa en mi i em va portar a formar-me en metodologia de la recerca i a endinsar-me encara més en aquest camp.

Per què consideres que la recerca és essencial en infermeria?

La recerca és fonamental per fer avançar la professió. Només a través de la recerca podem millorar el nostre coneixement, repensar les nostres pràctiques i crear models d’atenció més segurs i eficients. La metodologia mixta que utilitzem en infermeria, combinant dades quantitatives i qualitatives, ens permet entendre millor les necessitats de les persones i les famílies, situant-les al centre de les cures. Sense recerca, no hi ha avenç.

La recerca ens ha permès integrar, entendre, conèixer i visibilitzar altres perspectives sobre el fet de tenir cura, així com sobre la manera com són rebudes les cures que exercim.

Com ha influït el fet de ser dona en la teva trajectòria com a investigadora?

Des de la meva perspectiva, el fet de ser dona no ha estat una limitació per fer recerca, sinó el marc legislatiu que durant anys va mantenir les infermeres en una posició acadèmica inferior. Ens vam haver d’esperar fins a obtenir el grau i el doctorat per poder participar en igualtat de condicions. Per sort, avui dia cada vegada hi ha més infermeres doctorandes que aporten un gran valor a la professió. Això és un exemple clar del potencial de les dones en la recerca.

Creus que la conciliació és un repte per a les infermeres que es dediquen a la recerca?

La professió infermera, especialment en l’àmbit assistencial, no és fàcil de conciliar amb la vida familiar. Però en la recerca tenim una mica més de flexibilitat. Això no vol dir que sigui senzill, ja que treballar en projectes d’investigació implica adaptar-se a reunions i col·laboracions internacionals, sovint fora d’horaris convencionals. Tot i això, crec fermament que quan estimes el que fas i estàs motivat, trobes la manera de fer-ho funcionar.

Què significa per a tu tenir referents en la teva trajectòria?

Els referents són essencials. Recordo la Mariví Navarro, la Maite Luís, la Carmen Fernández, la Glòria Nobel, i podria seguir anomenant amb noms i cognoms totes les persones que van tenir un impacte en mi pel que em transmetien en la docència. I, com no, la Núria Cuxart, la Núria Martí i moltes altres persones que sempre han mostrat entusiasme, calidesa, professionalitat i rigor.

Crec que, si volem que les noves generacions també quedin impregnades d’aquest talent, d’aquest entusiasme i d’aquest amor per la professió, hem de transmetre aquests valors i aquesta imatge. Per tant, els referents són importantíssims, perquè en el fons, ajuden a construir una imatge en què emmirallar-se i fixar-se objectius professionals clars. Crec que nosaltres, com a generació actual, tenim la responsabilitat d’acompanyar i inspirar les noves generacions. 

Necessitem transmetre’ls entusiasme, rigor i amor per la professió.

Quin missatge enviaries a les nenes i dones que volen dedicar-se a la recerca?

Sempre els diria que segueixin la seva passió. Si la recerca els apassiona, que no dubtin a endinsar-s’hi. La recerca requereix rigor, honestedat i creativitat, i t’obre els ulls a un món ple de possibilitats. Mai posis límits a la teva curiositat i estigues disposada a explorar noves vies. Les dones tenim molt a aportar en aquest camp, i cada vegada som més les que liderem projectes amb un gran impacte en la societat.

Més sobre Sandra Cabrera

La Dra. Sandra Cabrera en la actualitat forma part de l’equip de la Direcció Científica de l’Institut Català d'Oncologia de Badalona, como Responsable de l’Àrea de Investigació en Cures. És membre del Grup d’Investigació consolidat Acreditat per l’ AGAUR GRIN de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, i grup emergent NURECARE-IGTP.

Professora Associada de la Universitat d’Autònoma de Barcelona, facultat de Medicina, departament d’infermeria. Docent en metodologia de la Recerca en diversos programes de formació de Máster de la Universitat de Barcelona, IL3 UB i Universitat de VIC.

En l’ actualitat participa en diversos projectes de recerca en l’àmbit de la Salut, avaluant intervencions i programes de cures i seguretat, fomentant la transferència de l’evidència científica a la pràctica assistencial, essent finançats per diferents entitats competitives. La seva principal línia de recerca compren l’ avaluació de programes de cures en l’ àmbit local, nacional i internacional. Com a continguts específics de recerca: les àrees oncològiques, cures al pacient hospitalitzat, la continuïtat de cures, sostenibilitat i seguretat.

La seva contribució científica compren diverses publicacions científiques relacionades amb l’avaluació de les cures i un centenar de participacions en jornades científiques.

Participa com avaluadora de diverses convocatòries competitives de finançament a projectes de recerca. Així como ha format part del comitè editorial de revistes en l’ àmbit d’oncologia. Finalment destacar, la direcció de tesis doctorals com a membre dels Programes de doctorat de la Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona i Universitat de Lleida.

Aquesta entrevista forma part de la campanya del COIB per reconèixer i celebrar el paper de les infermeres en la ciència, destacant el seu lideratge i contribució fonamental en la millora de la salut i la qualitat de vida de la ciutadania.