FacebookTwitterLinkedInGoogleEnviar...PinterestWhatsapp
5 d’agost de 2015
    La Comissió de Llevadores del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, en representació de les prop de 1.100 llevadores que estan exercint a l’atenció primària i atenció hospitalària de Catalunya, ha establert les línies de treball estratègiques pels propers anys amb quatre grans projectes de rellevància que aportaran a l’especialitat un major coneixement del seu entorn directe i de la seva contribució a la salut sexual i reproductiva de les dones i de les seves famílies a Catalunya.

    ComissioLlevadoresConsell_noti.jpgLa Comissió de Llevadores, que fa un any que està en marxa, està integrada per les quatre vocals de llevadores dels col·legis professionals: Isabel Salgado, vocal del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona i representant del Consell a la Comissió Assessora de l’Atenció Maternoinfantil i d’Atenció a la Salut Afectiva, sexual i Reproductiva del Departament de Salut de la Generalitat; Gemma Martínez, vocal del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona; Margarida Franch, vocal del Col·legi Oficial d’Infermers/es de Girona i Anabel Fernández, vocal del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Lleida. Completen la Comissió del Consell dues veus expertes com Maria Gasull, llevadora i experta en bioètica; Ramon Escuriet, Coordinador de l’estratègia Atenció natural del Part Normal, membre del Comité Institucional de Salud Reproductiva del Ministerio de Sanidad, Secretari de la Comissió  Assessora de l’Atenció Maternoinfantil i d’Atenció a la Salut Afectiva, sexual i Reproductiva del Departament de Salut i Vice Chair del Management Committee d’ISCH Cost Action IS1405; i Lucía Alcaraz, en representació de l’Associació Catalana de Llevadores.

    La Comissió de Llevadores del Consell ha establert com a fites quatres grans projectes sobre els que construir i compartir un coneixement comú dins d’aquesta especialitat i amb ànim inclusiu amb les diferents associacions científiques i entitats.

    El primer projecte és l’elaboració del document marc “La llevadora a Catalunya: El paper i la contribució de la llevadora a la salut sexual i reproductiva de les dones i de les famílies”. “Aquest anàlisi surt de la necessitat  d’actualitzar l’escenari en el que treballen les llevadores catalanes”, explica Ramon Escuriet, “per contextualitzar les ràtios, quines competències son les que s’han de desenvolupar del tot ja que hi ha variabilitat en el territori, saber quin volum suposa la tasca de les llevadores dins l’atenció primària i hospitalària”. “És important disposar d’aquesta informació”, afegeix Isabel Salgado, ”ja que desenvolupar totes les competències que tenen les llevadores com a professionals competents i qualificades i aplicar-les sense variacions en tot el sistema de salut contribueix a la sostenibilitat del sistema i millora la salut de les dones i les seves famílies”.

    Amb aquest document marc, afirmen els membres de la comissió, permetrà establir línies de treball futur i detectar noves necessitats de cura emergents de la societat, com és el cas de la interrupció de l’embaràs,  del  dol perinatal o l’atenció durant el puerperi, i analitzar quina és la tasca que pot fer la llevadora per donar resposta a aquestes necessitats.

    El document marc es preveu que estigui llest a l’inici de 2016 després d’haver estat revisat àmpliament per professionals experts de l’àmbit acadèmic i assistencial de primària i hospitalària.

    El primer estudi sobre l’impacte de les cures de les llevadores a les mares i nens de Catalunya

    Paral·lelament a l’elaboració del document marc, la Comissió de Llevadores del Consell endegarà amb el suport econòmic del propi Consell l’Estudi dels resultats de l’atenció al part realitzats per llevadores. L’estudi multicèntric, que arrancarà a finals d’aquest any, té l’objectiu de conèixer els resultats dels parts atesos per llevadores als hospitals de la xarxa pública de Catalunya.  Un estudi que neix amb l’ambició de reflectir aquests resultats i establir una metodologia a la que s’hi puguin incorporar hospitals d’Espanya o d’Europa que desitgin establir comparatives comparant mostres.
     
    Aquest estudi, que tindrà una durada mínima de 2 anys, pretén encetar una línia de recerca de continuïtat que permeti explorar l’impacte de la feina de les llevadores a Catalunya mesurant aquesta contribució en termes d’eficàcia, sostenibilitat del sistema i efectes sobre la salut de la dona i el nen. “Totes les dones estan acompanyades d’una llevadora en el procés d’embaràs i atenció al part però, tot i que és una feina reconeguda, cal mesurar-la i avaluar-la per situar-la a l’espai real que ocupa en termes de rellevància i resultats”, segons Isabel Salgado.

    “Ens trobem que cada hospital sí que sap qui ha fet el part”, explica Ramon Escuriet, ”però quan volem auditar de forma general les dades que es reporten al sistema central només sabem quants parts hi ha hagut i els diagnòstics i procediments, que és una informació molt vàlida, però no sabem quin és el procés de cura i això és el que estem buscant amb aquest estudi”.
    En quan a la metodologia, Escuriet explica que s’està treballant en una sèrie de variables que siguin mesurables i que seran de procés i resultat sobre la mare i sobre el nen. Sobre aquestes variables es construiran els indicadors.

    Una altra de les necessitats prioritàries que la Comissió de Llevadores ha detectat és l’actualització de la Guia d’assistència del part a casa, realitzada pel COIB el 2010 i que és l’únic document referent que hi ha a Espanya. “En aquest temps han aparegut noves evidències i recomanacions”, afirma Salgado, ”per això cal actualitzar-ho per disposar d’una guia d’actuacions protocol·litzades que ens expliqui com hem de treballar, com hem d’informar i, fins i tot, els criteris per transferència que ajudaran molt a la connexió entre el part a casa i l’hospital”.

    El 2014, unes 350 dones a Catalunya van optar per parir a casa segons dades de l’Idescat. Una demanda social que ha anat creixent els últims cinc anys a l’hora que ha anat creixent també les possibilitats de contractar llevadores.

    “El fet de que estigui avalat pel Consell té diverses avantatges: d’una banda, establir les recomanacions i un mateix criteri per a totes les llevadores col·legiades de Catalunya i d’altra, tot i que no tingui afany regulador, pot servir com a norma al tractar-se d’un document referendat pel Consell adquirint valor en situacions de peritatge o judicis en cas de que es produeixi alguna conseqüència no desitjada durant una intervenció”, explica Ramon Escuriet. Un exemple pot ser els consensuar els criteris d’inclusió de les mares que poden tenir un part a casa i que han d’estar ben informades si el seu cas entra dins d’aquests criteris i, per tant, cap llevadora hauria d’atendre-la en un part domiciliari.

    La participació activa en el projecte europeu COST Action 1405 “Building Intrapartum Research Through Health - an interdisciplinary whole system approach to understanding and contextualising physiological labour and birth (BIRTH)” ha estat una de les fites importants d’aquest 2015 que s’han consolidat amb l’organització el mes de maig de 2015 de la Jornada COST-BIRTH, el passat mes de maig amb la col·laboració del COIB i el Departament de Salut i que va reunir més de 100 investigadors de diferents disciplines. Aquest projecte de recerca, que es desenvoluparà al llarg dels propers quatre anys, compta amb la participació de 28 països europeus.

    En ocasió d’aquesta jornada celebrada a Barcelona, la Comissió de Llevadores va organitzar un seminari amb participacions de llevadores de Noruega, República d’Irlanda, Bèlgica i Xile en la que es va debatre sobre la contribució de la llevadora a la salut maternoinfantil als diferents països. Aquestes ponències seran publicades pel Consell en un ebook accessible a totes les llevadores de Catalunya.