FacebookTwitterLinkedInGoogleEnviar...PinterestWhatsapp
Les infermeres i infermers que treballen en l’àmbit sociosanitari conviuen amb una realitat laboral i professional poc coneguda i, sobretot, ni documentada ni reconeguda. Se sap que es tracta de llocs de treball amb una alta exigència, atès que es tracta de persones amb patologies complexes associades, amb unes condicions laborals dolentes i d’alta rotació i amb un lideratge poc contrastat, a més de treballar sovint aïllades de la resta del col·lectiu infermer, tant per factors territorials com per tractar-se d’un model d’atenció amb una important iniciativa privada.

Se sap que és així però mai s’ha documentat quina és exactament la situació a Catalunya. Per posar-hi remei, el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya ha endegat l’estudi "Comprensió de les Estructures, Processos i Resultats relacionats amb el lideratge eficaç en centres de Llarga Estada”, que permetrà tenir una imatge clara de quina és la situació d’aquestes professionals i conèixer com es construeix el lideratge infermer en aquestes institucions. “Sabem quina és la situació”, explica la responsable de l’estudi, Montserrat Gea Sánchez, infermera i docent de la Universitat de Lleida, “però necessitem documentar-ho a fi de fer-la visible i veure com influeix en els resultats de salut sobre la població”.

En aquest aspecte, Gea destaca que “ja se sap que les ràtios infermeres tenen un impacte directe en la salut, com han demostrat els estudis de Nurses Forecasting in Europe, però les dades que es coneixen són d’àmbit hospitalari; en cal saber què passa en l’àmbit sociosanitari, especialment en un sistema sanitari que acurta les estades hospitalàries i en el que l’entrada a aquests centres es produeix ja en situacions en que es requereixen cures complexes”.

L’estudi, que s’endega amb el pilotatge de quatre centres a Lleida i seguirà amb la recollida de dades a centres de la resta de comarques catalanes, compta amb un equip de recerca integrat per Ester López Luna, Jordi Pujiula Masó, Lourdes Terés Vidal, Mercè Salvat Plana, Manuela Bonillo Caballero i – per part del Grup de Recerca GESEC (UDL): Joan Blanco Blanco, Judith Roca Llobet, Eva Barallat Gimeno, Roland Pastells Peiró, Esther García, Mª Ángeles Elez, Teresa Botigué, Gemma Horta i Fidel Molina.
 
ResidenciaGentGran.jpg
 

Ontario i Catalunya, dues regions comparables

Aquest estudi s’abordarà des de la perspectiva de poder fer una comparativa de la situació - condicions laborals, ràtios, models de gestió i lideratge, entre d’altres – de Catalunya amb Ontario (Canadà), regió amb la que el Grup de Recerca GESEC ja hi estava treballant amb la Doctora Kathy McGilton, investigadora sènior del Toronto Rehabilitation Institute i del Bickle Centre i  professora associada a la Universitat de Toronto (UdfT). 

L’equip de recerca de la Dra McGilton ja ha iniciat el mateix estudi a Ontario, on hi ha estat una de les integrants de l’equip de recerca. Gemma Horta, infermera quirúrgica de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau de Barcelona, ha estat treballant amb l’equip de la Doctora McGilton a fi de documentar-se i conèixer el context canadenc, a més de participar en la metodologia de recollida de dades i entrevistes que ara faran a Catalunya.

Ontario es una zona idealment comparable amb Catalunya per diversos factors. D’una banda, el model organitzatiu i de finançament de les residències és similar, i de l’altra, els estudis i formació del personal interdisciplinari, tot i que hi ha algunes diferències. D’altra banda, la demanda assistencial per part de la població i les dades d’esperança de vida i envelliment de la població també són comparables.

“Durant el treball de camp”, explica Gemma Horta, “m’ha cridat l’atenció el “model social” de les residències. És a dir,  s’abandona el “model institucional o d’hospital” i es crea un lloc per viure, on es tenen en compte les necessitats dels residents i es procura donar una atenció personalitzada (flexibilitat en els àpats, possibilitat de portar els propis mobles a la residència, opció de bany al matí o tarda, activitats i recreació, no ús de baranes ni mesures de contenció, etc...). A més, les infermeres tenen un paper clau en funcions de supervisió i lideratge, tot i que no sempre tenen les habilitats i les eines per gestionar els conflictes i el personal. Tant infermeres com auxiliars tenen possibilitats de promoció, formació i “entrenament” per ocupar un lloc de treball, desenvolupar una tasca, etc.”
 
 
 
 
 

Primers resultats, en 10 mesos

L’estudi s’abordarà en dues fases, la primera inclou la recollida de dades amb mostreig teòric a centres sociosanitaris que responen als diferents models de gestió operants a Catalunya: 100% públics, 100% privats, públics de gestió privada i mixtes (places públiques i privades). “D’aquesta manera podrem comparar quines són les condicions de les infermeres que treballen segons el sistema de gestió de cada centre, tant en condicions laborals com en lideratge“, explica Gea, “a més inclourem en la mostra la zona dels Pirineus, ja que les diferències territorials de cada zona de Catalunya afecta directament a la gestió d’aquests centres”.
En una segona fase, que es desenvoluparà amb entrevistes semi estructurades a infermeres, metges, auxiliars d’infermeria i altre personal dels centres, s’analitzarà com i qui està desenvolupant les competències infermeres en aquestes institucions.

“L’única manera de fer que políticament es prenguin decisions és aportar documents tècnics que expliquin el que estàs dient des de fa anys”, explica la responsable de l’estudi, “les xifres son fàcilment manipulables però si has fet un estudi sòlid no poden negar la situació”.

Es preveu que els resultats de la primera fase de l’estudi, en la que es coneixeran les dades generals de quina és la situació laboral i professional d’aquestes infermeres, es coneguin abans de l’estiu de 2016.